Urbanisme

Oportunitats metropolitanes

reflexió · La primera fase de disseny del nou marc urbanístic que substituirà el PGM, encarrilada condicionant · Els responsables dels treballs confien que els resultats de les municipals no afectaran el pla

En quatre dècades, la superfície construïda s'ha duplicat

El més fàcil, quan vols urba­nit­zar i hi ha una riera, és tapar-la, explica l'arqui­tecte i urba­nista Joan Bus­quets, que aporta també una excepció, que és la que l'interessa: a Vila­de­cans han optat per man­te­nir la riera de Sant Cli­ment i inte­grar-la en tots i cadas­cun dels pro­jec­tes que en els últims anys s'han anat des­ple­gant al llarg del seu recor­re­gut. Pro­jec­tes dife­ren­ci­ats, amb per­so­na­li­tat pròpia, però alhora imbri­cats en una idea comuna: con­ver­tir la riera en un eix cívic que con­necta el mar amb el parc natu­ral del Gar­raf. Aquesta és una de la vin­tena d'ini­ci­a­ti­ves urbanísti­ques que volen fer ser­vir com a font d'ins­pi­ració els redac­tors del pla direc­tor urbanístic (PDU) metro­po­lità, el gran docu­ment orde­na­dor del ter­ri­tori des­ti­nat a subs­ti­tuir el pla gene­ral metro­po­lità (PGM) del 1976. Bus­quets és el coor­di­na­dor tècnic del PDU.

Vuit d'aques­tes ini­ci­a­ti­ves van des­gra­nar-se en la sisena sessió de reflexió pre­pa­ratòria, o works­hop, en la ter­mi­no­lo­gia ofi­cial, sobre el PDU, orga­nit­zada dues set­ma­nes enrere per l'Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona (AMB). A més de la trans­for­mació de la riera de Vila­de­cans, es va estu­diar la reforma de la Gran­via i la plaça Europa de l'Hos­pi­ta­let, la cruïlla ter­ri­to­rial de la B-30 i la C-16 a Sant Cugat, la incor­po­ració del tram­via a l'avin­guda de Cor­nellà, el pla de Can Zam-ram­bla Palle­resa a Santa Coloma de Gra­me­net, el pla de Mont­gat i parc del tram­via, el del Front Marítim de Bar­ce­lona i el cam­pus Audi­o­vi­sual-Dia­go­nal- 22@ de Bar­ce­lona. Actu­a­ci­ons que tenen en comú una con­cepció de l'urba­nisme que aposta per la inte­gració dels nous pro­jec­tes en la ciu­tat ja cons­truïda, l'emplaçament d'infra­es­truc­tu­res com a eina per crear alhora nous espais urbans o la con­fi­gu­ració de noves iden­ti­tats metro­po­li­ta­nes. “Hem triat vuit pro­jec­tes para­digmàtics que ens sem­blen interes­sants i que exem­pli­fi­quen que en aquests últims trenta anys hi ha hagut una manera de fer la ciu­tat dife­rent de la d'abans. Ara, els edi­fi­cis creen car­rers”, explica Bus­quets. És a dir, que l'arqui­tecte no pot anar per lliure, sinó que ha de pen­sar com un urba­nista. I més en un entorn on en les últi­mes qua­tre dècades la superfície cons­truïda s'ha dupli­cat i del que es tracta ara és de tro­bar l'espai lliure que queda dins del ter­ri­tori ja urba­nit­zat. N'hi ha, sí. “Entre un 15 i un 20%”, asse­gura. I cal tro­bar la manera d'apro­fi­tar-lo. Ara ja no es tracta de seguir expan­dint-se, sinó de trans­for­mar-se.

La pre­pa­ració del pla direc­tor va arren­car amb una pri­mera sessió taller el desem­bre del 2013 a Cor­nellà. El de fa dos dijous és el penúltim dels works­hop pro­gra­mats. Amb el pròxim, pre­vist pel 22 d'abril, es clourà aquesta etapa de debat teòric entre pro­fes­si­o­nals. Tres dies després, l'expo­sició Metròpolis Bar­ce­lona, vin­cu­lada als pre­pa­ra­tius del pla, abai­xarà la per­si­ana al Museu del Dis­seny de Bar­ce­lona –hi està ins­tal·lada des de finals de gener– i una versió reduïda començarà a vol­tar per l'àrea metro­po­li­tana. Serà la fase prèvia al debat ciu­tadà i la reco­llida d'apor­ta­ci­ons dels resi­dents en els 36 muni­ci­pis metro­po­li­tans. A finals del 2015 és quan es pre­veu que s'enceti el debat polític entre els ajun­ta­ments impli­cats. I tant Bus­quets com el gerent de l'AMB, Ramon Torra, con­fien a tenir una apro­vació ini­cial del docu­ment al llarg del pròxim man­dat, que després haurà de ser objecte d'al·lega­ci­ons i nego­ci­a­ci­ons polítiques. Ningú, però, s'atre­veix a posar una data a l'apro­vació defi­ni­tiva.

Els res­pon­sa­bles de la redacció rela­ti­vit­zen la len­ti­tud del procés. Torra recorda que no és estrany que un pla­ne­ja­ment urbanístic con­cret –i el PDU és quel­com més com­plex– s'allar­gui vuit anys, que és pre­ci­sa­ment el temps que es va tri­gar a ela­bo­rar el PGM, ini­ciat el 1968; en dic­ta­dura, a més, amb unes auto­ri­tats a les quals no els calia nego­ciar res amb ningú.

La remo­guda que s'espera en molts ajun­ta­ments en les elec­ci­ons muni­ci­pals del maig, pot afec­tar la redacció del PDU? No gaire, con­fien els encar­re­gats de con­fec­ci­o­nar-lo, que insis­tei­xen que es tracta d'un docu­ment orde­na­dor, de fons, dis­se­nyat par­tint de “con­sen­sos molt forts”, en parau­les de Bus­quets. “Es pot dis­cu­tir molt, però la ciu­tat dels últims trenta anys és millor que la d'abans. I hi ha grans majo­ries a favor d'una mobi­li­tat més sos­te­ni­ble o una ciu­tat més efi­ci­ent. Una altra cosa és on es posi l'accent”, argu­menta.

El direc­tor de ser­veis d'Urba­nisme de l'AMB, Josep Maria Car­re­ras, hi coin­ci­deix: “M'estra­nya­ria molt que després de les elec­ci­ons apa­regués un nou tema que no haguem deba­tut en l'últim any i mig. El pla pri­o­rit­zarà unes coses sobre unes altres, però les inte­gra­rem totes.” Al cap­da­vall, es tracta de dis­se­nyar un docu­ment útil i també fle­xi­ble. És un dels motius per reem­plaçar el pla del 76. “El PGM ha ser­vit per a molt, però és massa rígid”, sen­ten­cia Bus­quets.

LES XIFRES

2.623
plans especials
i 451 de parcials s'han desplegat a partir del PGM en els seus 38 anys de vigència
3,24
milions
de persones, un 43% de la població catalana, resideix a l'àrea metropolitana, que ocupa un 2% del territori
7
sessions de reflexió amb professionals integren la primera fase del PDU. L'última sessió, el 22 d'abril
1.500
modificacions
s'han aplicat també al PGM des que es va aprovar, el 1976, després de vuit anys de redacció


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia