Connexió capital

Aque­lla màquina moderna amb rodes, que fun­ci­o­nava amb carbó sobre uns rails de ferro, que escam­pava fum per una xeme­neia i que feia posar les mans al cap als empre­sa­ris del trans­port tra­di­ci­o­nal, va unir amb diligència ara fa 150 anys, el 15 d'abril de 1865, dues capi­tals cata­la­nes: Tar­ra­gona i Bar­ce­lona. La línia fèrria entre Tar­ra­gona i Mar­to­rell –i d'allà l'enllaç amb Bar­ce­lona– va can­viar la història d'un ter­ri­tori que encara avui es bara­lla per tenir un ser­vei i unes infra­es­truc­tu­res fer­roviàries dig­nes. És clar que la lluita de fa 150 anys és dife­rent a l'actual, sobre­tot pel que fa a la velo­ci­tat (aquells pri­mers trens cir­cu­la­ven a 40 quilòmetres per hora, i ara dema­nem unes vies per cir­cu­lar a alta velo­ci­tat, de fins a 575 quilòmetres per hora).

La lluita era dife­rent però els con­flic­tes ter­ri­to­ri­als ja hi eren. En el dis­seny de la con­nexió fer­roviària Tar­ra­gona-Bar­ce­lona –de la qual aquest any es com­me­mo­rarà el 150è ani­ver­sari amb diver­sos actes–, va gene­rar molta polèmica l'elecció del traçat: entre qui apos­tava per la línia de la costa, o sigui, per Vila­nova (l'empre­sari Magí de Grau), i qui optava per la línia inte­rior, per Vila­franca (l'empre­sari i ban­quer Jaume Ceri­ola). Tot i que la pri­mera era més curta, i que Vila­nova va voler impo­sar aque­lla opció, esqui­var les cos­tes del Gar­raf era costós i al final es va optar per Vila­franca. La cre­ació de la xarxa, que es va començar a cons­truir el 1861, es feia amb capi­tal pri­vat.

Segons indica la comissió orga­nit­za­dora dels actes del 150è ani­ver­sari –l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Pene­de­s­encs, els Amics del Fer­ro­car­ril del Penedès i una desena més d'enti­tats–, l'any 1863 van tre­ba­llar en la cons­trucció de la línia 3.523 per­so­nes. El desem­bre de 1864 una loco­mo­tora ja va poder recórrer la major part de la línia, però el tram de Tar­ra­gona a Mar­to­rell, de 73,2 quilòmetres, no va començar a tenir cir­cu­lació fins al 15 d'abril de 1865. “Cal tenir en compte que el fer­ro­car­ril de Bar­ce­lona a Molins de Rei fun­ci­o­nava des de 1853; de Molins a Cas­tell­bis­bal, des de 1856, i de Cas­tell­bis­bal a Mar­to­rell, des de 1859, en aquest punt una de les difi­cul­tats era la cons­trucció del pont sobre el Llo­bre­gat, que sabem que va ser auto­rit­zada el 1857”, mani­festa la comissió orga­nit­za­dora. Ini­ci­al­ment, les esta­ci­ons del recor­re­gut eren 11: Tar­ra­gona, Alta­fu­lla, Tor­re­dem­barra, el Ven­drell, l'Arboç, Santa Mar­ga­rida i els Mon­jos, Vila­franca del Penedès, la Gra­nada, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida i Mar­to­rell. L'estació de Sant Vicenç
de Cal­ders, que va fer pos­si­ble enllaçar la línia inte­rior amb la de la costa, no s'inau­gu­ra­ria fins a l'any 1887.

El diu­menge 19 d'abril d'aquest any, un tren fes­tiu de caire com­me­mo­ra­tiu sor­tirà de Tar­ra­gona i, després d'una atu­rada llarga al Ven­drell per a un dinar popu­lar, arri­barà al ves­pre a l'estació de Mar­to­rell per com­me­mo­rar els 150 anys de l'entrada en fun­ci­o­na­ment d'aquesta línia que tra­vessa les comar­ques del Tar­ra­gonès i el Baix i l'Alt Penedès fins arri­bar a Mar­to­rell. Aquest viatge es farà en un tren espe­cial i amb les pla­ces limi­ta­des, “un dels models més recents dels quals dis­posa Renfe, un auto­mo­tor elèctric de la sèrie 449 que encara no ha cir­cu­lat mai per aquesta línia”, segons els orga­nit­za­dors, que des­ta­quen que el període d'ins­crip­ci­ons
per pujar a aquest tren ja és obert.