Infraestructures

EL PERSONATGE

Passos de pardal a l'N-II

L'Estat engega al ralentí obres a l'N-II que no estaran fins almenys el 2017 mentre que altres continuen encallades

Nova caiguda de viatgers a l'aeroport, que tancarà l'any per sota els 1,8 milions

Es posa en marxa definitivament tota l'autopista energètica de la MAT i queda pendent bona part de l'alimentació al territori

Des de fa uns anys, amb la crisi, és mala època per a les infra­es­truc­tu­res. Els governs no tenen diners per fer macroin­ver­si­ons i tot està bas­tant atu­rat. I el 2015 no n'ha estat l'excepció. Des de l'Estat només s'han des­ti­nat unes poques par­ti­des per seguir a pas de par­dal les eter­nes obres de des­do­bla­ment de l'N-II, que con­ti­nua, com sem­pre, a un ritme molt més lent del promès. Res per a tota la resta (des­do­bla­ment de l'A-26 entre Figue­res i Besalú, vari­ant de Ribes de Fre­ser i altres obres a l'eix piri­nenc, etc.), que està apar­cada de fa anys. La Gene­ra­li­tat només va incloure al pres­su­post qua­tre obres d'un cost no gaire alt –des­taca la reforma de l'antiga C-65 a Lla­gos­tera i la millora de la Gi-555 de Sils a Mas­sa­nes– perquè no se li dis­pa­res­sin els números. També en car­re­te­res, la Dipu­tació ha con­ti­nuat el seu pla, que va començar el 2014 i pel qual anirà assu­mint i arre­glant al llarg de 24 anys fins a 540 km de vies que fins ara eren muni­ci­pals o de la Gene­ra­li­tat.

En qual­se­vol cas, sens dubte, el gran tema con­ti­nua sent l'N-II, l'eix ver­te­bra­dor viari de la demar­cació. El 2014 va aca­bar amb la inau­gu­ració, just abans de fes­tes de Nadal, del segon tram des­do­blat, el de Cal­des a Sils, amb la minis­tra Pas­tor, tota cofoia, posant la pri­mera pedra del tram con­tigu, el Sils-Maçanet, i anun­ci­ant que al gener començarien les obres de l'Orri­ols-Vila­de­muls, dels nous enllaços de Pontós i Gar­rigàs i també dels nous enllaços de Tor­dera. A l'hora de la veri­tat, però, la major part del 2015 ha estat un desert. Les obres de Sils a Maçanet van començar al gener però no se'n van veure els pri­mers fruits fins ben bé a prin­ci­pis d'estiu i cal subrat­llar que tenen 40 mesos d'exe­cució. És a dir, que la data pre­vista d'aca­ba­ment és l'abril del 2018. I de la resta d'obres no se'n va saber res durant tot el pri­mer semes­tre. Al juliol van començar final­ment les de Tor­dera i aquesta tar­dor les de Pontós (a Gar­rigàs encara no hi ha movi­ment) i l'Orri­ols-Vila­de­muls. Totes amb ter­mi­nis d'exe­cució que s'allar­guen fins al 2017 o 2018. Pel que fa a la resta de trams, poquíssims avenços en les tra­mi­ta­ci­ons i això que la minis­tra havia promès que tots esta­rien en obres en aca­bar la legis­la­tura. En la majo­ria, el pro­jecte s'està redac­tant des del 2013.

L'aero­port encara no toca fons

I si a l'N-II es fan avenços petits, on es con­ti­nua anant cap enrere és a l'aero­port de Girona. El 2015 és ja el setè any de cai­guda i, tot i el fort des­cens acu­mu­lat ja, la dava­llada d'enguany no és pas petita. A falta de les dades de desem­bre, el des­cens de pas­sat­gers supera el 18%. Rya­nair ha fet a l'estiu una reta­llada dràstica de vols per segon any con­se­cu­tiu –de les 65 rutes del 2013 es va pas­sar a 49 l'any pas­sat i a només 36 aquest 2015– i a l'hivern es manté en mínims –només 13 rutes–. I encara gràcies. El dele­gat del govern a Girona, Eudald Casa­desús, va reve­lar al juliol que l'hivern pas­sat es va estar a punt de tan­car l'aero­port perquè Rya­nair es va plan­te­jar només volar a Girona durant l'estiu. Casa­desús, a més, va aler­tar que si es queia per sota dels 2 mili­ons de viat­gers anu­als això tin­dria un impacte nega­tiu al ter­ri­tori. I a hores d'ara ja és clar no només que no s'arri­barà a aquesta xifra, sinó que ni tan sols s'asso­li­ran els 1,8 mili­ons (es per­dran uns 400.000 usu­a­ris res­pecte al 2014); xifra que suposa un terç dels que hi havia a la millor època (el 2009 es va arri­bar al màxim de 5,5 mili­ons).

La MAT ja fun­ci­ona de punta a punta

Una de les notícies en infra­es­truc­tu­res de l'any ha estat la posada en marxa del tram soter­rat de la MAT, que ha cul­mi­nat tota l'auto­pista energètica de 400 kV entre Sent­me­nat, al Vallès, i Baixàs, a la Cata­lu­nya del Nord. No es va posar en ser­vei fins a l'octu­bre, després de diver­sos endar­re­ri­ments, però el pre­si­dent espa­nyol, Mari­ano Rajoy, i el pri­mer minis­tre francès, Manuel Valls, van pre­si­dir una pom­posa inau­gu­ració ja al febrer, vuit mesos abans. La simbòlica cerimònia de Rajoy i Valls va coin­ci­dir amb la set­mana que el Tri­bu­nal Suprem va cri­dar a decla­rar els pèrits dels opo­si­tors a la línia pel con­tenciós que hi han pre­sen­tat. La pla­ta­forma opo­si­tora con­fia a poder gua­nyar als tri­bu­nals el que sobre el ter­reny ha estat impos­si­ble. La MAT ja és una rea­li­tat. Almenys el pilar bàsic, l'auto­pista energètica entre l'Estat espa­nyol i l'Estat francès, però que­den pen­dents bona part de les subes­ta­ci­ons per ali­men­tar el ter­ri­tori. No només les depen­dents del ramal de la Selva –en stand by des del 2014– sinó també les de la nova àrea de la Farga –al Gironès– i la d'Endesa a Santa Llo­gaia, a l'Alt Empordà.

Ana Pastor

La ministra de Foment no ha visitat les comarques gironines el 2015, però és protagonista perquè aquest any s'han incomplert totes les promeses que va fer sobre l'N-II en les seves visites el 2013 i el 2014. Per exemple, havia promès que tots els trams estarien en obres abans d'acabar la legislatura i en la gran majoria encara s'està redactant el projecte, des de l'any 2013.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia