Urbanisme

El pla Caufec afronta el segon assalt

Un grup belga s'interessa pel solar on s'ha de construir el centre comercial

Continua la degradació de la zona urbanitzada per l'aturada de les obres

Vuit activistes contra el pla seran jutjats per una protesta i alguns s'arrisquen a haver d'anar a la presó

Els terrenys on s'ha d'aixecar el pla Caufec estan buits

En aquest hivern atípic, el sol d'un diven­dres al mig­dia pica en els des­cam­pats que envol­ten el barri esplu­guenc de Fines­tre­lles. Sant Joan de Déu és a tocar, i els cot­xes s'aple­guen en un pàrquing de terra. Ningú no corre ni pas­seja el gos pel cami­net urba­nit­zat, i encara menys, cap nen juga a uns gron­xa­dors deco­rats amb gra­fits. Els ter­renys on s'ha d'aixe­car el pla Cau­fec estan buits, amb les res­tes d'un pas­seig asfal­tat, un parc infan­til i uns pocs fanals rove­llats que tes­ti­mo­nien l'inici, fa uns anys, de la urba­nit­zació del sec­tor. Però tot i que va lent, no es pot dir que el pla Cau­fec esti­gui mort. La prova és l'interès que el grup belga Equi­lis ha mos­trat en la par­cel·la on s'ha de cons­truir un cen­tre comer­cial, a la zona més pro­pera a la ronda de Dalt, a la part sud del pla­ne­ja­ment.

“El cen­tre comer­cial neces­sita un ope­ra­dor deter­mi­nat”, explica el regi­dor de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat de l'Ajun­ta­ment d'Esplu­gues, Edu­ard Sanz. “Fins fa poc no teníem notícies que ningú hi estigués interes­sat, però Equi­lis, un grup belga que té cen­tres comer­ci­als a diver­sos països d'Europa, ens ha dema­nat llicència per fer-hi pros­pec­ci­ons geològiques”, diu. La llicència que Equi­lis va dema­nar a prin­cipi d'octu­bre no demos­tra, segons Sanz, que el grup sigui pro­pi­e­tari de la par­cel·la de 20.000 metres qua­drats la titu­la­ri­tat de la qual per­tany al banc BBVA. “Segons el que sabem, el pre­a­cord encara no està tan­cat. No tenim calen­dari d'obres ni la sol·lici­tud de llicència de cons­trucció”, insis­teix Sanz.

El que sí que reco­neix el regi­dor és que “hi ha movi­ment” en un pro­jecte que va que­dar atu­rat el 2010, quan Sacresa, pro­mo­tora del pla, va pre­sen­tar un con­curs de cre­di­tors. La fallida de l'empresa va fer que les obres d'urba­nit­zació que­des­sin atu­ra­des i que durant aquests cinc anys vore­res, mobi­li­ari urbà i llums hagin que­dat mal­me­sos. L'Ajun­ta­ment no va accep­tar l'obra, ja que va haver-hi coses que van que­dar sense aca­bar com ara el cla­ve­gue­ram i la con­nexió elèctrica. “Des del 2010 alguna cosa s'ha fet”, explica Sanz, “però s'ha de refer el que ha que­dat malmès pel pas de temps”. La urba­nit­zació va un ritme que l'Ajun­ta­ment, com reco­neix l'edil, vol­dria “més viu”. El con­sis­tori forma part de la junta de com­pen­sació pro­pietària dels ter­renys, for­mada, a més, per enti­tats finan­ce­res i una quin­zena de petits pro­pi­e­ta­ris. “Pel que fa a la cons­trucció d'edi­fi­cis no s'està movent res. No tenim constància de cap actu­ació de cap immo­biliària”, afirma Sanz, que hi afe­geix: “Quan la urba­nit­zació esti­gui en con­di­ci­ons podrem donar llicències de cons­trucció.”

Sacresa era, fins a la fallida, el gran pro­mo­tor de les obres, després que el 2001 va com­prar els ter­renys a Cau­fec SA. L'empresa que va donar el nom al pla urbanístic es va cons­ti­tuir el 1991, de la unió de Fecsa i Cau­val. Cau­fec va pro­po­sar edi­fi­car 234.000 metres qua­drats i ho va fer argu­men­tant l'alt cost de fer pas­sar per sota terra les 18 tor­res elèctri­ques d'alta tensió. Els 234.000 m²s'han de repar­tir entre el cen­tre comer­cial, sis gra­ta­cels de vuit plan­tes per a ofi­ci­nes, dues tor­res de 105 metres d'alçària també per a ofi­ci­nes, i 709 pisos, 125 dels quals, de pro­tecció ofi­cial.

Cimen­tar la mun­ta­nya

“Aquest pla és una bur­rada”, afirma categòrica­ment Eulàlia Her­ranz, men­tre asse­nyala tots els ter­renys a tocar de Coll­se­rola “que que­da­ran cimen­tats” si el pla tira enda­vant. Her­ranz es va començar a mobi­lit­zar con­tra el pla Cau­fec el 1991, el mateix any que les asso­ci­a­ci­ons de veïns van tenir notícia del pro­jecte. En aque­lla època Her­ranz col·labo­rava amb l'asso-ciació de veïns de Fines­tre­lles, que va començar l'opo­sició al pla amb les de la Miranda i Ciu­tat Dia­go­nal. Amb el temps, s'hi van afe­gir més asso­ci­a­ci­ons de veïns, tot i que la majo­ria se'n van anar reti­rant. Enti­tats i joves del muni­cipi en van pren­dre el relleu i van impul­sar un movi­ment d'opo­sició que s'ha man­tin­gut en el temps.

Her­ranz, com a por­ta­veu del movi­ment opo­si­tor, asse­gura que “els gra­ta­cels tin­dran un impacte molt agres­siu” en l'entorn, i l'arri­bada de nous resi­dents i tre­ba­lla­dors “pro­vo­carà molts pro­ble­mes de mobi­li­tat”. La pla­ta­forma con­tra el pla Cau­fec també con­si­dera que “el mur de ciment” que supo­sa­ran els edi­fi­cis tan­ca­ran una de les prin­ci­pals entra­des al parc de Coll­se­rola i posa­ran fi a l'espai de tran­sició entre la zona urbana i la verda. També lamen­ten l'alt preu amb què Sacresa va pla­ne­jar ven­dre els pisos. El con­sis­tori, en canvi, sem­pre ha defen­sat l'atracció d'inversió i la gene­ració de llocs de tre­ball.

Her­ranz reco­neix el paper que la crisi immo­biliària ha tin­gut en l'atu­rada del pla, i acusa l'Ajun­ta­ment d'Esplu­gues de no haver escol­tat mai les pro­pos­tes dels veïns. “No tenim cap espe­rança que el pla no s'acabi fent, perquè l'Ajun­ta­ment, que hau­ria d'haver defen­sat els interes­sos dels ciu­ta­dans, n'és un dels prin­ci­pals pro­mo­tors”, explica l'acti­vista. “No s'ha tin­gut en compte la cons­trucció de cap escola ni de cap ambu­la­tori, ni s'ha pen­sat que el man­te­ni­ment de la zona l'hau­rem de pagar entre tots”, lamenta, men­tre con­tem­pla, des­es­pe­rançada, l'horitzó estès des de Coll­se­rola fins la ronda de Dalt.

LES FRASES

No tenim calendari d'obres ni la sol·licitud de la llicència de construcció del centre comercial que vol tirar endavant Equilis
No tenim constància de cap actuació pel que fa a la construcció d'edificis
Eduard Sanz
Regidor de Territori i Sostenibiltat d'Esplugues
El pla cimentarà la muntanya i tindrà un impacte molt agressiu
Eulàlia Herranz
membre de la plataforma contra el pla caufec

Un projecte esquitxat de judicis

Rosa M. Bravo

“L'entrada del jovent va portar la lluita al carrer, una lluita que ha estat simpàtica però que ha molestat el poder”, afirma Herranz. La lluita contra el pla Caufec ha tingut alguns elements distintius, com ara les disfresses de pallassos i les cordes amb què els activistes s'han penjat de ponts i edificis. Malgrat l'ambient festiu que ha marcat la majoria de protestes, l'activisme contra el pla Caufec ha estat esquitxat de judicis. Alguns, impulsats pels contraris al projecte urbanístic, que han intentant, sense èxit,
aturar-lo als tribunals.

Els opositors, però, s'han endut la pitjor part pel que fa als processos judicials. Accions com ara penjar-se de les Tres Torres d'Esplugues i d'encadenar-se a bidons de ciment van acabar als jutjats. Un dels activistes va passar deu dies a presó per negar-se a pagar 60 euros de multa, i sis joves van acabar absolts, l'octubre del 2014, per aldarulls a una manifestació perquè el jutge no va donar crèdit a les identificacions dels policies. D'aquí a dues setmanes vuit joves seuran al banc dels acusats i s'enfrontaran, en alguns casos, a penes de presó, com va passar el 2014. El mateix Ajuntament ha considerat desproporcionades les penes sol·licitades i demana que s'apliqui el principi de proporcionalitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia