Medi ambient

Begur delimitarà la zona de mar protegida a ses Negres

SENYALITZACIÓ El municipi rep permís per posar-hi boies i impedir efectivament que s'hi pesqui MODEL La fórmula d'un vedat de pesca pot ser alternativa a la complexitat de les reserves per protegir zones petites

Fa anys que no es pot pescar a ses Negres, però no hi ha senyals visibles

L'Ajun­ta­ment de Begur i la direcció de Pesca i Afers Marítims del Depar­ta­ment d'Agri­cul­tura de la Gene­ra­li­tat han asso­lit un acord per acti­var la pro­tecció dins de la zona marina de ses Negres. L'espai lito­ral i marí, de 80 hectàrees, es va decla­rar àrea marina pro­te­gida (AMP) el 1993, però fa anys que no s'hi fa cap con­trol inten­siu de l'accés d'embar­ca­ci­ons, l'anco­ratge i la pràctica de la pesca. Entre els atrac­tius sub­aquàtics de ses Negres, des­ta­quen el fons rocallós amb posidònia, coralls, caus de meros de grans dimen­si­ons i res­tes de nau­fra­gis en algun cas mil·lena­ris.

Quan s'hi detec­ten, periòdica­ment, mals usos,
la defensa habi­tual dels infrac­tors és la falta de senya­lit­zació. I l'alcalde, Joan Lou­reiro, avança que la pri­mera i immi­nent mesura serà deli­mi­tar amb noves boies la franja d'aigües cos­ta­ne­res entre s'Antiga i sa Nau Per­duda. D'entrada, el con­sis­tori ja té el vis­ti­plau de la Gene­ra­li­tat per posar-les, un fet que l'assi­mila a qual­se­vol altra zona de bany equi­pa­ra­ble a un vedat de pesca. No hi podran acce­dir embar­ca­ci­ons, i les úniques acti­vi­tats per­me­ses seran la natació, el bus­seig amb tub i la foto­gra­fia sub­aquàtica, explica Xavier Jardí, coor­di­na­dor de l'enti­tat local Sotai­gua.

Alter­na­tiva a la reserva

Anys enrere, l'aspi­ració de molts veïns era que tot l'àmbit fos con­si­de­rat reserva marina. Fins i tot es va plan­te­jar inte­grar-la en la reserva de les illes For­mi­gues, però les reticències del sec­tor pes­quer, el nàutic i el del bus­seig, suma­des a la crisi econòmica, van fer que es des­cartés. Ara, Lou­reiro i Jardí coin­ci­dei­xen que és una fórmula “pos­si­bi­lista”.

“La cre­ació de diver­ses zones de pro­tecció més peti­tes, en comp­tes de poques reser­ves de grans dimen­si­ons, pot ser més fàcil de ges­ti­o­nar”, i pot gene­rar més con­sens, per exem­ple, a les con­fra­ries de pes­ca­dors, defensa l'alcalde.

Pro­to­cols de con­trol

El con­trol de la zona, un cop deli­mi­tada, con­ti­nuarà sent com­par­tit entre la Uni­tat del Medi Aquàtic dels Mos­sos d'Esqua­dra i els Agents Rurals, que a la zona sovint con­tro­len les males pràcti­ques dels cora­llers fur­tius. Però, a més, el muni­cipi vol obrir canals per fomen­tar la vigilància “des de terra, on es pot fer molta feina”, segons sosté Lou­reiro. Les boies per­me­tran evi­den­ciar si una embar­cació és dins dels límits. I, al marge de la feina de la poli­cia local, Sotai­gua ja s'ha ofert
a col·labo­rar-hi. D'entrada, la idea és divul­gar les res­tric­ci­ons que hi haurà a la zona vedada en els esta­bli­ments turístics de la zona amb l'edició de fullets.

El con­sis­tori ha estu­diat crear una uni­tat marina poli­cial, però ho ha des­car­tat perquè el cost anual d'un ser­vei de mínims –amb una embar­cació, un patró i un agent for­mat– superava els 70.000 euros. “Invi­a­ble per a una població de 4.000 habi­tants”, sen­ten­cia l'alcalde.

Immer­si­ons, per al futur

Tot i que d'entrada la pràctica d'immer­si­ons sub­ma­ri­nes amb ampo­lles no estarà per­mesa, la volun­tat és pro­moure un debat per regu­lar-la. Jardí creu, d'una banda, que seria un bon actiu, però aposta per “un model més fami­liar, pro­per i reduït, dife­rent del de les illes Medes”. Lou­reiro també es mos­tra par­ti­dari de “defu­gir la mas­si­fi­cació” i posar-hi límits. Però l'obs­ta­cle, nova­ment, serà la manera de con­tro­lar que es com­plei­xin.

LA XIFRA

80
hectàrees
és la superfície de la zona protegida de ses Negres, inclosa dins del PEIN Muntanyes de Begur.

LA DATA

24.03.93
Es publica al DOGC
l'ordre de la Generalitat que prohibeix la pesca i l'extracció de recursos marins a ses Negres.

La sorra de sa Riera, un maldecap

Fa anys que els successius governs de Begur reclamen a Costes de l'Estat una solució per retirar l'excedent de sorra a la platja de sa Riera, que mira a Tramuntana i ha anat rebent tones d'àrid arrossegades des del golf de Pals i els Griells de l'Estartit. La superfície de platja s'ha doblat en 50 anys i s'ha arribat a quantificar en 200.000 metres cúbics el volum de sorra que caldria retirar-hi.

Però, a banda dels problemes perquè els temporals netegin la platja, Loureiro assenyala que la sobreacumulació de sorra a sa Riera, al límit nord de ses Negres, és una amenaça per a l'ecosistema submarí, ja que es diposita a sobre del fons rocallós i pot colgar espècies com ara la posidònia. L'alcalde explica que un altre dels objectius de reactivar la zona protegida és “buscar la col·laboració amb el món acadèmic”, com ara amb la càtedra d'estudis marítims de la UdG a Palamós. L'associació Sotaigua també ha posat en marxa un consell local de savis en què, a més de científics, han implicat pescadors artesanals del poble.

Els esculls de les administracions grans han fet moure els municipis

E.A

La delimitació de les reserves marines és competència del govern de l'Estat espanyol, en el cas que la zona a delimitar depassi la franja costanera d'aigües interiors que depèn de la Generalitat. Però, fora de la reserva de les Medes, la primera que va funcionar a Catalunya, i impulsada des dels anys vuitanta pel govern català, la crisi econòmica i les retallades han deixat en paper mullat altres figures de protecció encarrilades per les dues administracions.

El cas més destacat és
el de la reserva de les illes Formigues, que d'entrada s'havia d'estendre per unes 3.600 hectàrees de litoral des de Sant Antoni de Calonge fins a la punta de la Musclera, a Palafrugell. En una segona fase,
el Ministeri de Medi Ambient espanyol preveia estendre la zona de protecció fins a Sant Feliu de Guíxols –pel sud– i la zona de ses Negres –a l'extrem nord–. El debat va ser intens, entre els partidaris i els detractors, que hi veien una limitació a les activitats pesqueres –sobretot la recreativa– i el fondeig. Però, tot i acabar assolint-se un consens elevat, amb el projecte definitiu redactat, l'Estat va decidir congelar-la el 2011, quan només faltava destinar-hi pressupost –mig milió anual– i redactar l'ordre ministerial per promulgar-la.

La idea de Sant Feliu

Ja en el nou context d'austeritat, l'anterior govern de Sant Feliu de Guíxols va engegar els tràmits per protegir dues petites porcions de fons marí d'alt interès ecològic. La iniciativa, semblant a la solució que ara negocia el consistori begurenc, també incloïa la figura del vedat pesquer concedida pel Departament d'Agricultura i Pesca de la Generalitat. En aquest cas, però, també es preveia la possibilitat de sol·licitar una concessió d'ús al servei de Costes, per part del municipi, que les volia considerar zones marines per al bioconeixement (ZMB).

Finalment, l'altra gran proposta de reserva marina anunciada pel govern espanyol va ser la del cap de Creus, el 2009, que incloïa converses amb l'executiu de l'Estat francès per donar-hi un abast transfronterer. La iniciativa s'emmarcava dins del projecte europeu Life + Indemares. Però continua en fase d'estudis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia