Tot un personatge

Andreu Dame­son (La Gar­riga, 1897 - Bue­nos Aires, 1968) va ser un curiós per­so­natge, segons explica Jaume Cap­de­vila, Kap, coau­tor amb Lluís Solà del lli­bre Andreu Dame­son, geni de la cari­ca­tura, edi­tat per la Fun­dació Irla. Aquesta sin­gu­la­ri­tat s'expres­sava en el seu tarannà de bala per­duda que el va por­tar a aban­do­nar la seva pro­mesa poc abans que esde­vin­gues­sin marit i muller. Dame­son va posar l'Atlàntic pel mig i se'n va anar a l'Argen­tina.

Aquest baliga-balaga, no obs­tant, tenia gràcia pel dibuix, i així es va gua­nyar la vida a les històriques publi­ca­ci­ons satíriques L'Esque­lla de la Tor­ratxa i La Cam­pana de Gràcia, a més de publi­car en totes les revis­tes de la Gar­riga, població per la qual sem­pre va sen­tir l'arre­la­ment pro­fund d'un fill agraït a la seva terra. A més d'aquest sen­ti­ment local, Dame­son es va sen­tir pro­fun­da­ment cata­la­nista i va col·labo­rar amb el Comis­sa­riat de Pro­pa­ganda de la Gene­ra­li­tat repu­bli­cana. El seu con­ven­ci­ment naci­o­nal i democràtic el va por­tar a l'exili a l'Argen­tina, país que ja conei­xia pel seu mal cap, on rea­lit­za­ria cari­ca­tu­res per a impor­tants dia­ris i es rela­ci­o­na­ria amb els cer­cles cata­lans del país.

Abans, però, haurà de pas­sar pels camps de con­cen­tració fran­ce­sos. D'Arge­lers, s'explica que en va sor­tir per la porta salu­dant els sol­dats sene­ga­le­sos que vigi­la­ven el recinte. Amb la seva decisió i una peça de roba que sem­blava una casaca mili­tar va ensar­ro­nar els guàrdies, que, segons sem­bla, es qua­dra­ven al seu pas.

El lli­bre El geni de la cari­ca­tura se cen­tra, no obs­tant, en la seva sig­ni­fi­cació com a cari­ca­tu­rista. Segons Cap­de­vila, “cal rei­vin­di­car la seva obra perquè tot i tenir períodes irre­gu­lars va sem­pre apos­tar per la moder­ni­tat”. Aquest espe­rit el va avançar als seus con­tem­po­ra­nis i va fer que el seu estil evo­lu­cionés contínua­ment.

Un moment espe­ci­al­ment bri­llant va ser quan rea­litza cari­ca­tu­res influ­en­ciat per les avant­guar­des artísti­ques en què expe­ri­menta amb la nova tècnica de l'aerògraf. Eli­mina parts del ros­tre per des­ta­car els trets sig­ni­fi­ca­tius de la per­sona repre­sen­tada. Una pràctica molt habi­tual ara en el món de la cari­ca­tura, però inèdita fins que la va uti­lit­zar Dame­son.