Beneïts per Mies
El britànic David Chipperfield i el tàndem gironí Ramon Bosch i Bet Capdeferro reben els màxims reconeixements de l'arquitectura contemporània europea
L'arquitectura contemporània que s'erigeix sense nostàlgies sobre la ruïna, és a dir, sobre el llegat d'un passat devastat, per projectar un futur il·lusionant en què allò vell i allò nou no es detesten, no rivalitzen, no s'imiten per confondre, sinó que es respecten, fins i tot s'admiren, i conviuen amb harmonia. Un repte? Difícil, sí, i que comparteixen David Chipperfield, bregat arquitecte anglès, i Ramon Bosch i Bet Capdeferro, jove parella d'arquitectes gironins amb una carrera prometedora. La seva manera de veure i entendre l'arquitectura actual, aliada amb conceptes com el reciclatge i la reinvenció, que escolta i mima l'arquitectura d'ahir fins a desvetllar-ne els misteris més ocults, va rebre ahir un tribut sonat: el que du el nom del mestre Mies van der Rohe i que impulsa la Comissió Europea.
David Chipperfield Architects, en col·laboració amb Julian Harrap, va recollir el premi d'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea-Premi Mies van der Rohe 2011 per la reconstrucció del Neues Museum de Berlín. I l'estudi bosch.capdeferro arquitectures, la Menció Especial Arquitecte Emergent per la Casa Collage de Girona. Competien amb més de 340 obres de 33 països europeus, un repertori exclusiu de l'excel·lència arquitectònica que ha examinat un jurat presidit per Mohsen Mostafavi sota els auspicis de la Fundació Mies van der Rohe de Barcelona.
La cerimònia de lliurament de guardons es va celebrar al pavelló Mies de Barcelona –justament, la 12a edició del premi coincideix amb el 25è aniversari de la seva reconstrucció– i va estar presidida per la comissària europea d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou, que va animar els arquitectes europeus, joves i veterans, a continuar donant les pautes de talent i creativitat al món.
Paral·lelismes entre els dos projectes? Un munt, tot i que el principal, o el més obvi, és l'amor, i no l'odi, per una arquitectura preexistent. El Neues Museum original, construït a mitjan segle XIX, va ser arrasat durant la Segona Guerra Mundial. No hi va haver cap intenció de reconstruir-lo fins a finals del segle XX, però llavors tampoc ningú no hi va imposar presses, la qual cosa ha agraït moltíssim l'arquitecte. “El procés ha durat onze anys i el més important ha estat tot el debat d'idees que ha generat. Dir que l'arquitectura no interessa ningú és fals: el projecte del Neues és un exemple d'arquitectura concebuda a partir de moltes veus”, explicava ahir Chipperfield, autor, entre d'altres, de la Ciutat de la Justícia de l'Hospitalet de Llobregat.
L'esperit d'aquest projecte és gairebé calcat al de la Casa Collage, situada al cor del Barri Vell de Girona i herència d'una sèrie d'edificis ruïnosos erigits en diferents èpoques. Entendre, estimar i, sobretot, revalorar la “superposició inacabable de temps, de desitjos, d'oficis, de matèries, d'estratègies, de persones” d'aquesta casa que actualment entrellaça diferents habitatges, ha requerit temps i molt diàleg, pausat i tolerant, amb les grans i antigues estructures de pedra que guardaven el secret d'una qualitat de vida extraordinària.