La dona combatent

Quan la dona va a la guerra, “va a la guerra”. L’agost del 36, la mili­ci­ana “no fa la revo­lució en un sen­tit naïf o des de la inconsciència, i si ho fa no és exclu­siu de les dones, també dels homes”, explica la pro­duc­tora i direc­tora Tània Balló . Rei­vin­dica el paper que van tenir les milícies feme­ni­nes anti­fei­xis­tes al prin­cipi de la Guerra Civil, fins que el govern repu­blicà les va rele­gar a la rere­guarda, tot i que recorda “que hi ha excep­ci­ons i hi ha dones que llui­ten al front de guerra, tot i ja no haver-hi milícies, sinó exèrcit”. “Aquest entu­si­asme ini­cial de l’estiu del 1936, on es crida la ciu­ta­da­nia a par­ti­ci­par en el front de guerra, com a mili­ci­ans, hi ha un gran volum de dones que hi par­ti­ci­pen amb un sen­ti­ment clar d’igual­tat”, des­taca. La dona mili­ci­ana “hi va amb la pre­dis­po­sició d’aga­far el fusell”, afe­geix, i recorda que s’entre­na­ven, “com ells, al Camp de la Bota”. Tània Balló posa èmfasi en la dona apo­de­rada que neix durant els anys de la República i tot el que podia per­dre en la guerra, fa que “encara enfor­teixi més el seu com­promís i valors repu­bli­cans i per tant amb la lluita”.

Rei­vin­di­car el paper de la dona com­ba­tent és un dels objec­tius del docu­men­tal Mili­ci­a­nes que codi­ri­geix Tània Balló jun­ta­ment amb Jaume Miró, dra­ma­turg mallorquí, autor de l’obra Diari d’una mili­ci­ana , sobre la història de les cinc infer­me­res de l’expe­dició Bayo a Mallorca, que ha fet gira per dife­rents tea­tres de Cata­lu­nya, des que es va estre­nar a Calvià el juliol del 2013. Mili­ci­a­nes és un docu­men­tal d’inves­ti­gació i hi par­ti­cipa l’his­to­ri­a­dor Gon­zalo Ber­ger , espe­ci­a­lit­zat en les milícies anti­fei­xis­tes. “Intenta com­ple­men­tar el relat de la guerra, expli­cant la importància que van tenir les dones, dels mesos en què elles hi van par­ti­ci­par de forma clau, cre­ient-se que aquesta lluita era també d’igual­tat”, des­taca Tània Balló. La docu­men­ta­lista també asse­nyala, però, el des­en­can­ta­ment de la dona en aquesta doble lluita “con­tra el fei­xisme i el mas­clisme”. Ho escriu en el diari una de les voluntàries de la Creu Roja enro­la­des a l’expe­dició Bayo que salpa cap a Mallorca l’agost del 36. Les seves ano­ta­ci­ons van ser­vir de fil argu­men­tal per a l’obra de Jaume Miró. Escriu, sobre la relació amb els mari­ners a Mallorca: “És que no pot la dona obli­dar una cosa tan abne­gada i tan sublim com és la lluita con­tra el fei­xisme i que és feme­lla. Doncs sí, així és. Maleïts siguin tots ells.”

El rodatge de Mili­ci­a­nes, una copro­ducció entre TV3 i IB3, va començar a finals de març i com a experts hi par­ti­ci­pen Antoni Tugo­res, autor del lli­bre sobre les mili­ci­a­nes a Mallorca Mori­ren dues vega­des; Rosa Toran, vice­pre­si­denta de l’Ami­cal de Maut­hau­sen, i el peri­o­dista Felip Solé, autor de la sèrie Zona roja de TV3. Tot i que hi havia milícies feme­ni­nes també a l’Aragó, el docu­men­tal ha inves­ti­gat el cas de les cinc infer­me­res que van viat­jar a Mallorca amb l’expe­dició Bayo, que es con­ver­teix en la pri­mera gran des­feta repu­bli­cana a l’inici de la guerra. Cap­tu­ra­des pels fei­xis­tes, les van tor­tu­rar, vio­lar i final­ment exe­cu­tar. “A 16 d’agost de 1936, a les sis de la tarda, sal­pem a bord del Ciu­tat de Tar­ra­gona rumb a Maó 30 mili­ci­a­nes i 400 mili­ci­ans.” És la pri­mera nota del die­tari, l’autora del qual res­tava anònima. La inves­ti­gació es va pro­po­sar recu­pe­rar la iden­ti­tat de les pro­ta­go­nis­tes. Només es conei­xien les dues ger­ma­nes, filles de Santa Coloma de Far­ners, Daria i Mercè Buxadé, i se sabia el nom de les altres dues: Maria i Teresa. Hi ha una imatge de grup abans de ser exe­cu­ta­des que durant anys els va donar un ros­tre però no una iden­ti­tat. El docu­men­tal ha acon­se­guit posar noms i cognoms a la foto­gra­fia.