Comunicació

audiovisual

gemma busquets

El negre estiuenc

La ficció televisiva nòrdica és l'origen d'una nova saga literària, un ‘thriller' psicològic dels autors de ‘Bron (The Bridge)' i dels films de ‘Wallander'

Els nòrdics aprofiten la tradició per excel·lir

La millor novel·la negra s'escriu a la tele­visió? El cert és que el gènere noir, un feno­men que no passa de moda i reviu com a gran lec­tura d'estiu, es retro­a­li­menta des del lli­bre a la pan­ta­lla però també a la inversa. Les adap­ta­ci­ons tele­vi­si­ves de super­ven­des a les lli­bre­ries són habi­tu­als, un tras­llat pràcti­ca­ment obli­ga­tori. Igual­ment freqüent però menys cone­gut és l'ori­gen tele­vi­siu d'una novel·la d'èxit. És el cas de Secrets imper­fec­tes (Columna), el pri­mer volum d'una saga detec­ti­vesca, pro­ta­go­nit­zada pel psicòleg Sebas­tian Berg­man, que renova la tra­dició del gènere escan­di­nau. Els seus autors, Mic­hael Hjorth (1963) i Hans Rosen­feldt (1964), for­men tàndem lite­rari després d'anys tre­ba­llant a la tele­visió. De fet, Secrets imper­fec­tes es va con­ce­bre com un epi­sodi pilot per a una futura nova sèrie de tele­visió que final­ment no va pros­pe­rar. Hjorth és un dels pro­duc­tors i guio­nis­tes més relle­vants de Suècia i entre els seus guions de pel·lícules hi ha diver­ses adap­ta­ci­ons de les novel·les de Hen­ning Mankell (1948-2015) pro­ta­go­nit­za­des per l'ins­pec­tor Wallan­der. Rosen­feldt, guio­nista, és el cre­a­dor de Bron/Broen , una de les sèries nòrdi­ques –una copro­ducció entre Suècia i Dina­marca– més des­ta­cada i expor­tada: s'ha vist a 170 països. La pri­mera tem­po­rada se cen­tra en la inves­ti­gació poli­cial que s'obre quan es des­co­breix un cadàver al pont que con­necta Suècia i Dina­marca. Se n'han rea­lit­zat tres tem­po­ra­des més impli­cant també les tele­vi­si­ons de Noru­ega i Finlàndia i se n'espera una quarta per al 2018. La trama del crim trans­fron­te­rer –els límits sem­pre són d'una gran riquesa nar­ra­tiva– ha fer for­tuna. Així, hi ha hagut una versió nord-ame­ri­cana, The Bridge (2013), pro­ta­go­nit­zada per Diane Kru­ger i Demien Bic­hir, que situa el cas a la fron­tera amb Mèxic, entre El Paso i Ciu­dad Juárez i se n'ha rea­lit­zat una versió entre Canal+ França i la britànica Sky Atlan­tic, The Tun­nel (2013).

Amb aquest bagatge tele­vi­siu i amb la volun­tat de reforçar el lide­ratge suec en una tra­dició en què excel·lei­xen, la novel·la negra, Mic­hael Hjorth i Hans Rosen­feldt han bas­tit un thri­ller de gran pro­fun­di­tat psi­cològica, amb una estruc­tura nar­ra­tiva d'apa­rent sim­pli­ci­tat però que fa créixer el mis­teri, com si fos un joc de nines rus­ses. Hi ha un crim de gran bru­ta­li­tat: Tro­ben el cos d'un ado­les­cent amb vint punya­la­des, sense el cor. I el psicòleg Sebas­tian Berg­man, en una crisi per­so­nal, aca­barà lide­rant la inves­ti­gació. Els seus autors defen­sen les referències clàssi­ques de la novel·la negra tra­di­ci­o­nal i fugen de les com­pa­ra­ci­ons amb Stieg Lars­son (1954-2004), el pio­ner d'aquesta eterna pri­ma­vera negra nòrdica, en el sen­tit que el seu objec­tiu no trans­cen­deix més enllà del relat poli­cial; no volen retra­tar les ombres de la ide­a­lit­zada soci­e­tat sueca. Secrets imper­fec­tes és el pri­mer volum d'una saga de cinc i a l'octu­bre es podrà tro­bar a les lli­bre­ries el segon, Crims dupli­cats.

Ima­gi­nari cinèfil

L'espe­ci­a­lista en sèries i crític Toni de la Torre des­taca l'excel·lència dels nòrdics en el gènere negre, tant en ficció audi­o­vi­sual com també literària, i ho com­para amb la tra­dició i supe­ri­o­ri­tat que tenen els britànics a l'hora de pro­duir dra­mes d'època. “Els països nòrdics estan pro­duint molt bona ficció tele­vi­siva i han apro­fi­tat la tra­dició literària que ja tenien per fer sèries del gènere que expor­ten arreu del món.” Sobre si la novel·la negra és, quant a llen­guatge i estruc­tura nar­ra­tiva, la més pròxima a un guió cine­ma­togràfic, tant en els diàlegs com en les des­crip­ci­ons, Toni de la Torre recorda que el noir és un gènere que neix en el cinema i és per això que, com a lec­tors, tenim la referència cine­ma­togràfica tan pre­sent.

El cas lite­rari-tele­vi­siu suec, de vasos comu­ni­cants per allar­gar el feno­men, no és únic. “És una estratègia habi­tual de les edi­to­ri­als”, explica Toni de la Torre, “bus­car títols publi­cats pel cre­a­dor d'una sèrie tele­vi­siva que ha tin­gut èxit”. De la Torre men­ci­ona el cas de Nic Piz­zo­latto (1975), novel·lista, guio­nista i pro­duc­tor nord-ame­ricà, cone­gut per ser l'autor i cre­a­dor de la sèrie del canal HBO True Detec­tive. Estre­nada el 2014, l'edi­to­rial Sala­man­dra va publi­car aquell mateix any la pri­mera novel·la de Piz­zo­latto, Gal­ves­ton , del 2010; el seu pri­mer recull de con­tes, La pro­fun­di­dad del mar ama­ri­llo, que també ha edi­tat Sala­man­dra, és del 2006. Nic Piz­zo­latto, però, va créixer en els guions tele­vi­sius de la sèrie The Killing (2011-2014) –va escriure dos epi­so­dis de la pri­mera tem­po­rada–. The Killing és la versió nord-ame­ri­cana del pri­mer títol de la ficció tele­vi­siva més obs­cura que es va donar a conèixer de la tele­visió danesa: Forbry­del­sen (2007-2012). Toni de la Torre recorda com la popu­la­ri­tat de Forbry­del­sen va anar paral·lela, en el temps, amb el boom de la saga de Stieg Lars­son, fa ja gai­rebé deu anys. Els homes que no esti­ma­ven les dones es va publi­car en català el maig del 2008.

En el sen­tit més clàssic del mis­teri a resol­dre hi ha les novel·les de l'escrip­tora sueca Cami­lla Läckberg (1974), una de les més popu­lars. L'acció dels seus lli­bres trans­corre al seu poble natal, la petita loca­li­tat cos­ta­nera de Fjällbacka, o als vol­tants. Els pro­ta­go­nis­tes són l'escrip­tora Erica Falck i la seva pare­lla, el poli­cia Patrik Hedströn. Els crims de Fjällbacka han fet el salt a la tele amb una pro­ducció de l'any 2013 de sis epi­so­dis, els quals també fun­ci­o­nen com a tele­film inde­pen­dent i que es van eme­tre a La 2 els pri­mers mesos del 2015.

El ‘noir' britànic

La tra­dició anglesa del crim s'ins­criu en l'escola literària que neix amb la figura del detec­tiu pers­picaç com és Sher­lock Hol­mes i con­ti­nua amb els mis­te­ris d'Agatha Chris­tie. Són dra­mes que excel·lei­xen en el to més cos­tu­mista del con­text social i amb l'objec­tiu final de resol­dre el cas, de tro­bar l'assassí. Els últims anys, però, la tele­visió britànica ha rei­vin­di­cat el seu punt més noir, fins i tot obs­cur i retorçat, amb sèries com Lut­her (2010-2015), de la BBC, i que en obert ha emès 8 TV.

El cre­a­dor de Lut­her, Neil Cross (1969), va escriure un lli­bre, una preqüela de la sèrie, titu­lat Lut­her: The Calling (2011). Cross, que també va sig­nar una sèrie amb la NBC, Cross­bo­nes (2014), pro­ta­go­nit­zada per John Malko­vich, expli­cava en una entre­vista a The Guar­dian, el 7 d'agost del 2011, que va començar a ser guio­nista de tele­visió “per casu­a­li­tat”, quan va escriure un epi­sodi de la cin­quena tem­po­rada de la sèrie de la BBC Spo­oks (2002-2011). De fet va debu­tar com a escrip­tor amb Mr In-Between (1998) i un segon lli­bre, Always the sun (2004). Són novel·les obs­cu­res, thri­llers psi­cològics, un retrat en què ja s'intu­eix el to que desen­vo­lu­parà anys més tard amb els epi­so­dis de Lut­her. En la mateixa entre­vista, Neil Cross asse­nya­lava la influència “estra­nya” però “molt impor­tant” d'un padras­tre sud-africà i supre­ma­cista. “Era un àngel per una banda i el dimoni per l'altra”, asse­nya­lava sobre una figura paterna que el va intro­duir en la lite­ra­tura, “la bona, que em lle­gia cada nit”. No és estrany que en els seus pro­jec­tes el cre­a­dor hagi explo­rat les per­so­ni­fi­ca­ci­ons de la bon­dat i la mal­dat. “La gent es sorprèn que no sigui un psicòpata”, rela­tava. “Però no és sobre el que jo vul­gui fer a la gent; el que m'espanta és el que la gent em pugui fer a mi.”

Detectius
Montalbano, Poirot, Brunetti, Sherlock Holmes, Miss Marple, Kostas Jaritos... El personatge del detectiu és un dels més populars i que ha pres relleu quan ha fet el salt de la novel·la a la tele; són produccions amb una audiència fidel. I l'èxit del detectiu fa famós el seu creador: Andrea Camilleri, Agatha Christie, Donna Leon, Arthur Conan Doyle, Petros Márkaris... El detectiu té més d'una característica que el defineix i deixa entreveure l'eficiència professional però també les ombres personals.
CRIMS DUPLICATS
Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt
Traducció:Jordi Boixadós Bisbal Editorial: Columna
Pàgines: 512
Preu:19,90 euros
SECRETS IMPERFECTES
Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt
Traducció:Jordi Boixadós Bisbal Editorial: Columna
Pàgines: 560
Preu: 19,90 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia