Resums que enganxen

Cada vegada les sèries apos­ten més pels resums, sobre­tot de recor­da­tori però també d'avanç. Abans era una cosa o l'altra, ara mol­tes sèries fan les dues coses alhora: en començar reco­pi­len el més des­ta­cat del dia ante­rior per posar-te en situ­ació i en aca­bar t'inten­ten engan­xar amb alguna escena del capítol següent. No sé si s'ado­nen que això fa que et puguis per­dre capítols sense cap tipus de pro­blema. El que és total­ment nou són els resums d'una sèrie en un horari dife­rent al seu, con­cre­ta­ment de seri­als de tarda a l'hora de màxima audiència, per inten­tar cap­tar nous espec­ta­dors. Ho ha posat en pràctica Antena 3, bàsica­ment perquè tenia un buit a la gra­e­lla. Ara mateix no té cap espai curt per a l'access prime time i men­tre grava noves entre­gues d'El club del chiste neces­sita alguna cosa entre les 10 i quarts d'onze. D'acord, que allarga fins a l'infi­nit els resums pre­vis de la sèrie que toqui i també els talls publi­ci­ta­ris –sobre­tot quan hi ha Cham­pi­ons–, però l'ajuda d'uns minu­tets més amb el resum del dia de Ban­do­lera i El secreto de Puente viejo li van de mera­ve­lla. Li tapen el forat i li per­me­ten pro­mo­ci­o­nar unes sèries que, recor­dem-ho, es van estre­nar totes dues en el seu dia en prime time i amb bons regis­tres. El pro­blema és que aquests resums engan­xen, sí, però no pas a la sèrie sinó al resum en si mateix: no cal empas­sar-se tota la tele­no­vel·la cada tarda, si amb els cinc minu­tets de resum noc­turn ja n'hi ha prou per seguir la història. T'estal­vies un piló de fulla­raca i et que­des només amb allò més subs­tan­cial. Per­fecte.