Comiats i inicis d'èxit

crackòvia, la gran reve­lació de TV3 aquesta tem­po­rada, es va aco­mi­a­dar dilluns batent rècord. Ningú no pot negar el gran encert de tras­lla­dar el for­mat de Polònia al món de l'esport: sense inten­tar fórmu­les estra­nyes, com va demos­trar el fallit Barçòvia fa uns anys, sinó sim­ple­ment apos­tant per cari­ca­tu­rit­zar uns per­so­nat­ges que en el fons són molt més agraïts i fàcils que els polítics, i con­nec­ten encara més amb el públic més fidel dels gags: els nens. Les imi­ta­ci­ons de Puyol o Ini­esta són els nous ídols, que han relle­vat les de Mara­gall o Ace­bes de fa un temps. Però igual que ningú pot negar l'encert de l'aposta, tam­poc ningú pot negar que el gran joc del Barça aquesta tem­po­rada ha con­tribuït a l'èxit del pro­grama. Aquest maig pletòric blau­grana ha estat estra­tosfèric a Crackòvia. Toni Soler ha dit que no vol que sigui un èxit momen­tani, que vol que tin­gui recor­re­gut. A veure com els va el dia que el Barça coi­xegi un xic. I men­tre Crackòvia mar­xava, a La 1 tor­nava La señora, amb millor forma de l'espe­rada: en la pri­mera etapa va apro­var sense des­ta­car, i com que TVE i Dia­go­nal TV havien dei­xat pas­sar tot un any abans de tor­nar, temíem el pit­jor, però sor­presa! La señora va superar a tot l'Estat en la seva franja CSI.