«La relació entre Catalunya i l'Estat és d'amor-odi»

Fa 23 anys que viu a Cata­lu­nya, con­cre­ta­ment al muni­cipi d'Oli­ve­lla (Gar­raf), després d'haver pas­sat per Cas­tell­de­fels i Bar­ce­lona. És eco­no­mista, té 59 anys i fa de cor­res­pon­sal de l'edi­tora Agen­cia Depor­tiva Argen­tina, que publica la revista Sólo fútbol. Surt set­ma­nal­ment i té una tirada de deu mil exem­plars.

Con­si­dera que la relació entre Cata­lu­nya i Espa­nya és d'«amor-odi», situ­ació que dar­re­ra­ment s'ha accen­tuat més arran del debat pel tema del finançament i la crisi econòmica, que diu que també hi ha influït però que sem­pre ha estat pre­sent, encara que a tem­po­ra­des ha estat un tema actual i a vega­des s'ha obli­dat. Quin­tana pensa que el català no s'imposa a Cata­lu­nya, ni tam­poc el cas­tellà, i con­si­dera que totes dues llengües no només s'han de man­te­nir, sinó que seria millor que se n'hi pogués afe­gir una altra.

Veu el tema de la inde­pendència de Cata­lu­nya com «una il·lusió», i no té clar que en un futur el país arribi a ser inde­pen­dent, perquè «hi ha una majo­ria que no la vol».

Mani­festa de manera rei­te­rada que hi està bé, a Cata­lu­nya, s'hi sent molt bé i li agrada. Viu amb la seva família i cada dos o tres anys visita el seu país com a turista. Troba «difícil» opi­nar sobre el que li sem­bla millor i pit­jor del país. Per a ell, que toca el tema del fut­bol, el millor és el Barça, i no sap què dir sobre el pit­jor. Una de les coses que l'han impac­tat més és el fet que aquí la gent viu la seva vida i res­pecta la dels altres: «Es res­pecta la vida de la per­sona del cos­tat, i m'agrada aquesta inti­mi­tat», hi afe­geix. Quant als immi­grants que han arri­bat els dar­rers anys, opina que cos­tarà que arri­bin a la plena inte­gració. Explica que de jove va viure a l'Argen­tina un procés sem­blant, i que amb el temps la situ­ació es va nor­ma­lit­zar.