Comunicació

Els perquè més difícils

L'informatiu infantil ‘Info K', que complirà 15 anys l'abril vinent, respon els dubtes dels nens sobre la crisi dels refugiats en un especial

Explicar la mort és una cosa i ensenyar-la és una altra”, aclareix Laia Servera, la directora
‘Aslan, Hala, Omar. Un llarg camí' s'emetrà el dijous 29 d'octubre al canal Super3 a les 19.30 h

Com va començar la guerra? Per què hi ha guerra? Qui els tira les bom­bes? Per què volen venir a Europa? Les pre­gun­tes que es fan els nens sobre el què passa al món, el dels grans i també el seu, és el que des de fa catorze anys –es va estre­nar el 23 d'abril del 2001– vol res­pon­dre l'Info K, l'infor­ma­tiu infan­til de TV3, l'únic en una tele­visió a tot l'Estat. Amb els matei­xos cri­te­ris que un Tele­notícies, el pro­grama està pen­dent de l'actu­a­li­tat i en aquest sen­tit emetrà un espe­cial sobre la crisi dels refu­gi­ats siri­ans el dijous 29 d'octu­bre, en l'horari habi­tual, però amb un for­mat més llarg, amb una durada de vint minuts. “Després de les vacan­ces vam dema­nar als nens que ens envi­es­sin els dub­tes que tenen sobre la notícia de l'estiu i malau­ra­da­ment de l'any: la crisi dels refu­gi­ats. I ens van arri­bar cor­reus electrònics tant dels nens com de clas­ses que ho havien tre­ba­llat”, explica Laia Ser­vera, direc­tora de l'Info K, un pro­grama que ha tras­pas­sat el fet tele­vi­siu i en molts casos és mate­rial didàctic per a les esco­les.

El fil con­duc­tor de l'espe­cial, titu­lat Aslan, Hala, Omar. Un llarg camí són els dub­tes dels nens, una tria esta­ran pre­sents al plató acom­pa­nyant el pre­sen­ta­dor Jordi Gil i seran els que pre­gun­ta­ran entorn a qua­tre blocs: l'ori­gen del con­flicte –què passa, què motiva que se'n vagin–; el viatge fins a Europa –per què és tan perillós– l'arri­bada –a quins països i com viuen– i la soli­da­ri­tat –com se'ls pot aju­dar–. La direc­tora de l'Info K explica que hi haurà un vídeo intro­duc­tori per fer enten­dre als seus espec­ta­dors –diri­git a nens d'entre 10 i 14 anys–que “el fet de refu­giar-se no és un plaer, no és un viatge, és una neces­si­tat”. I ho fan a través d'unes imat­ges, d'una situ­ació quo­ti­di­ana per als nens i fàcil­ment iden­ti­fi­ca­ble: “Un pro­fes­sor a Síria que men­tre està a classe se sent un soroll i cau una bomba i els nens s'ama­guen sota la taula; no és un vídeo angoi­xant”, acla­reix Laia Ser­vera, “però és una manera molt plàstica d'expli­car una guerra.”

Les res­pos­tes sobre Síria i els refu­gi­ats es fan o bé amb vídeos d'ani­ma­ci­ons o amb peri­o­dis­tes de l'Info K que ho expli­quen al plató. El pro­grama, que sem­pre dóna veu als nens, inclou tres històries con­cre­tes pro­ta­go­nit­za­des per nens siri­ans, l'Aslan, la Hala i l'Omar, que són casos gra­vats per ACNUR. “És impor­tant saber la visió dels nens, que pot ser dife­rent de la dels adults; per exem­ple, quan hem abor­dat la pobresa infan­til, als nens que ho estan patint el que els importa és que no poden jugar a fut­bol amb els seus amics o no poden com­prar la col·lecció de cro­mos al quiosc; no es volen sen­tir exclo­sos, dife­rents”, asse­nyala Laia Ser­vera. Així, la història de la Hala, una nena d'onze anys que viu a Síria i que ha per­dut els pares i s'ha de fer càrrec dels ger­mans, exem­pli­fica com la guerra fa que hi hagi nens que per­den la infan­tesa i es veuen obli­gats a actuar com adults. El cas de l'Aslan, de 16 anys, és el d'un dels molts nens que mar­xen sols de Síria: fa el tra­jecte més difícil i rebutja pujar a l'autobús que el por­ta­ria a Ale­ma­nya i fa molts quilòmetres a peu, perquè s'hau­ria de des­pren­dre “del seu gos­set, l'únic suport emo­ci­o­nal, d'estima” que té en el viatge. “La història acaba bé perquè el nen està viu”, diu la direc­tora. L'Info K busca sem­pre un com­ple­ment en posi­tiu, sense ama­gar la rea­li­tat, que pot incloure morts infan­tils. En notícies com tsu­na­mis o acci­dents d'avió inclou l'expli­cació científica per tran­quil·lit­zar els nens.

No és el pri­mer cop que l'Info K dóna veu als nens que patei­xen una guerra. El 2011, un equip del pro­grama va viat­jar a Cis­jordània per entre­vis­tar nens i nenes tant isra­e­li­ans com pales­tins perquè expli­ques­sin el seu punt de vista sobre el con­flicte. “Els nens tenen dret a ser infor­mats i també a opi­nar; l'única manera que els nanos s'interes­sin pel món que els envolta és sen­tir-se'n partícips”, con­clou Ser­vera.

La foto de l'infant mort a la platja

Què hauria fet l'Info K amb la foto de l'infant mort en una platja de Turquia? Ailan Kurdi tenia tres anys i ell i la seva família volien arribar al Canadà, on viu la germana del pare. “Ho vaig reflexionar internament; no teníem programa: l'hauríem evitada perquè la notícia era la imatge”, relata la directora de l'Info K, “Les morts infantils són molt complicades, en parlem, però no les mostrem”, perquè “explicar la mort és una cosa i ensenyar-la és una altra”. I és que el programa és molt curós amb les imatges ja que en general als nens “els ho pots explicar tot però no els pots ensenyar totes les imatges.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia