El debat d'en Jordi

Jordi González ha tor­nat aquest any a El debate de ‘Gran her­mano'. Sor­to­sa­ment. Em sap greu pel fla­mant nou premi Ondas, Jorge Javier Vázquez, però l'any pas­sat el debat va per­dre molta gràcia; a Jorge Javier se'l veia per­dut (no com ara a Sálvame, on curi­o­sa­ment és a la seva salsa) i s'enyo­rava en Jordi. És qui millor pre­senta aquest tipus de tertúlies intrans­cen­dents sobre l'emo­ci­o­nant dia a dia a Gua­da­lix. Ajuda a donar-hi salsa i, amb el seu pas­so­tisme irònic, a treure-hi cap tipus d'importància. Llàstima que no hagin tor­nat amb ell al com­plet les seves «tres cho­nis» –elles matei­xes s'hi auto­a­no­me­na­ven, orgu­llo­ses–. Car­men Alcayde va ser-hi fins que va parir i ha promès tor­nar-hi aviat. L'ha subs­tituït jus­ta­ment Belén Rodríguez. Ni ras­tre de Lydia Lozano. Poques espe­ran­ces, doncs, que hi coin­ci­dei­xin les tres. El pit­jor –la secció més absurda i inútil– és la «con­nexió» amb Almu­dena de GH10, ins­tal·lada a la cruz de cámaras de la casa. Millor ho fa Iván –l'últim gua­nya­dor– com a comen­ta­rista; ho reco­nec tot i que no era sant de la meva devoció. Les millors inter­ven­ci­ons, però, són ara per ara les de Lorena Cas­tel, que havia tre­ba­llat amb González a La via làctia de 8TV. Els nous superen els comen­ta­ris­tes vete­rans. Que vigi­lin.