Comunicació

Estats Units

Eleccions presidencials

La influència del debat

Els mitjans de comunicació, fixant-se en l'extravagància del personatge televisiu, han contribuït a la creació del fenomen Trump

La premsa, en el rol vigilant, s'ha dedicat a la investigació dels candidats i les seves polítiques, mentre que les televisions fan seguidisme i ho retransmeten tot

Continua l'efecte Kennedy-Nixon

Els candidats no poden portar ni papers ni gràfics als debats electorals, explica el professor Alan Schroeder

Any 1960. El pri­mer debat tele­vi­siu de la història de les elec­ci­ons nord-ame­ri­ca­nes. Nixon –que no va voler que el maqui­lles­sin i s'havia diri­git al plató de la cadena després d'haver fet un dis­curs davant d'una seu sin­di­cal– con­tra Ken­nedy, que havia anul·lat tots els actes per pre­pa­rar-se per al cara a cara. Nixon va suar, se'l va veure can­sat, amb bos­ses als ulls. La imatge del rival va ser clau per a la victòria de Ken­nedy. El poder de la tele i la influència del debat, encara ara, més de cin­quanta anys després, tenen el seu efecte en l'elec­to­rat. Així ho reco­nei­xia Alan Sch­ro­e­der , pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat de Bos­ton i espe­ci­a­lista en peri­o­disme tele­vi­siu i debats elec­to­rals, en una tro­bada al Col·legi de Peri­o­dis­tes de Cata­lu­nya.

Fotos, erra­des i atacs

Sch­ro­e­der, que ha ana­lit­zat els debats pre­si­den­ci­als en el lli­bre Pre­si­den­tial deba­tes: 50 years of high-risk TV , va des­ta­car tres con­cep­tes a tenir en compte en els debats tele­vi­sius, tant per als can­di­dats com per als seus asses­sors, ja que és el que exa­mi­na­ran els peri­o­dis­tes: visual, error i atac. Dit d'una altra manera: la foto, l'equi­vo­cació i l'enfron­ta­ment amb el con­trari. I, en aquest sen­tit, l'entrada a escena de l'aspi­rant a can­di­dat repu­blicà Donald Trump ha estat un “regal” per a les cade­nes i els humo­ris­tes, iro­nit­zava el pro­fes­sor Sch­ro­e­der, ja que les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als als Estats Units duren dos anys: “Això és una boge­ria. Tot­hom s'acaba avor­rint”, afe­geix l'ana­lista. En l'espec­ta­cle que és la política, i encara més als EUA, Trump ha con­ver­tit els debats elec­to­rals en rea­lity shows; l'empre­sari ja era una estre­lla tele­vi­siva quan el 2005 va estre­nar el seu propi xou, The appren­tice. L'expert, però, creu que la com­pli­ci­tat dels mit­jans ha tin­gut “part de culpa” a l'hora de con­ver­tir Donald Trump en un feno­men. El pro­fes­sor Sch­ro­e­der va apor­tar algu­nes xifres: Trump ha rebut un 36% més de cober­tura mediàtica que el seu màxim rival repu­blicà i el doble que Hillary Clin­ton, favo­rita en el bàndol demòcrata. “Al prin­cipi no el van pren­dre seri­o­sa­ment”, explica Sch­ro­e­der, que des­taca la debi­li­tat que tenen els mit­jans per les “per­so­na­li­tats extra­va­gants”.

Aquesta con­dició de “pallasso”
de Trump, en els ini­cis de la cam­pa­nya, va fer que la versió nord-ame­ri­cana del Huf­fing­ton Post situés les “cròniques i decla­ra­ci­ons de Trump en la secció d'entre­te­ni­ment i no en la de política”.

Els mit­jans nord-ame­ri­cans han per­dut la funció de watch­dog –el terme anglo­saxó es refe­reix al paper de ‘gos vigi­lant' del peri­o­disme, que denun­cia els exces­sos i les arbi­tra­ri­e­tats– El pro­fes­sor Sch­ro­e­der dife­ren­cia entre la premsa escrita, els dia­ris, i les grans cade­nes, les networks, que miren de ven­dre espais publi­ci­ta­ris. I Trump s'ha con­ver­tit en l'estre­lla pre­fe­rida. Fins i tot cade­nes més libe­rals com ara MSNBC s'han afe­git a l'espec­ta­cle Trump i “inter­rom­pen la seva emissió per eme­tre qual­se­vol decla­ració en directe que faci” i no fan el mateix amb la resta de can­di­dats, ni tan sols amb Hillary Clin­ton. “Les teles aca­ben fent segui­disme dels can­di­dats, és retrans­missió, el directe del que està pas­sant; no hi ha una pers­pec­tiva analítica”, explica el pro­fes­sor. En canvi, els “dia­ris
fan recerca i inves­ti­guen el per­fil ideològic i les polítiques dels can­di­dats”. Sch­ro­e­der posa com a exem­ple la tasca que ha fet The New York Times, que també s'ha pro­nun­ciat a favor de la can­di­data Clin­ton. “Curi­o­sa­ment, cap peri­o­dista ha pre­gun­tat a Hillary Clin­ton per què ella i el seu marit, Bill, van assis­tir com a con­vi­dats al ter­cer casa­ment de Trump”, expli­cava en la tro­bada amb els peri­o­dis­tes cata­lans el pro­fes­sor Sch­ro­e­der.

Hillary, l'anti­can­di­data

L'ana­lista nord-ame­ricà con­si­dera que Hillary Clin­ton és la “més ben pre­pa­rada” de tots els can­di­dats, però “es nota que no li agrada fer cam­pa­nya”. “Desprèn falta d'entu­si­asme i no genera empa­tia, ni amb les dones”, relata el pro­fes­sor Sch­ro­e­der. Pel que fa a la influència de les xar­xes soci­als, sobre­tot de Twit­ter, el pro­fes­sor no hi veu un poder supe­rior per part dels peri­o­dis­tes més enllà de “la imme­di­a­tesa”. En tot cas, hi ha més pressió, perquè “l'ava­lu­ació és ins­tantània”.

Sch­ro­e­der va exa­mi­nar també els debats tele­vi­sius de la cam­pa­nya elec­to­ral espa­nyola i va des­ta­car “la inno­vació i expe­ri­men­tació” amb el for­mat que va supo­sar el debat orga­nit­zat pel pro­grama Sal­va­dos, de Jordi Évole, a La Sexta. En canvi, el va sor­pren­dre la posada en escena, molt a l'ame­ri­cana, del debat d'Antena 3, amb retrans­missió de l'arri­bada dels can­di­dats com si fos­sin els Oscars, amb càmeres als cot­xes. “No sé com és que els asses­sors hi van donar el con­sen­ti­ment”, es pre­gun­tava Sch­ro­e­der. Amic del peri­o­dista Manuel Campo Vidal, que es va encar­re­gar de mode­rar el debat cara a cara entre Mari­ano Rajoy i Pedro Sánchez, creu que va ser un “bon debat”, tot i que encara s'espera la res­posta de tots dos en relació amb la pre­gunta sobre Cata­lu­nya. Hi ha, però, diferències nota­bles res­pecte als cara a cara dels EUA: “És impen­sa­ble por­tar-hi papers ni gràfics; un ha d'anar al debat com si anés a un exa­men, ben pre­pa­rat. Només hi ha un bloc
de notes en blanc i bolígrafs.”

36
per cent
més de cobertura han donat els mitjans de comunicació a Donald Trump en aquestes eleccions respecte a la resta de candidats.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia