la crònica
Cel·luloides de paper (primera part)
Se sap que les influències entre literatura i cinema han estat mútues. Però esbrinar en quina mesura ha influït la literatura en el cinema de dos cineastes consagrats com són Isaki Lacuesta i Marc Recha; o viceversa, esbrinar com ha influït el cinema en la literatura de dos escriptors punters com són Vicenç Pagès i Jordi Puntí és una proposta que té el seu al·licient. Doncs això és el que precisament han posat en comú l'Aula d'Humanitats del centre cultural La Mercè i el Museu del Cinema de Girona en una producció conjunta de caràcter interdisciplinari, de què ahir al vespre va tenir lloc, amb el títol de Cel·luloides de paper, la seva primera part.
Moderats pel professor de literatura de la UdG Xavier Pla, de la primera taula rodona –que déu n'hi do la gent que va atraure, tenint en compte la inabastable oferta cultural i lúdica d'aquests dies–, en van sortir coses interessants. Per exemple, que, tot i que a Isaki Lacuesta la seva vocació d'escriure ja li ve de quan treballava de periodista i que és un lector voraç –tant de ficció, com d'assaig i poesia–, contràriament, la seva voluntat cinematogràfica l'allunya cada cop més de l'escriptura. I és que les seves inquietuds –com també les de Marc Recha– el porten a mantenir «una tensió entre l'escriptura prèvia –el guió clàssic– i la filmació, moment clau en què poden aparèixer tots aquells elements imprevisibles que enriqueixen l'obra». Marc Recha, a qui la literatura li va venir molt més tardana, va acceptar que «tota lectura et crea un pòsit». Només cal veure els seus films, en què es denota la seva obsessió pel paisatge i la natura, que tant deuen a Eugeni d'Ors i, és clar, a Josep Pla.
La frase més contundent va sorgir quan els dos cineastes van coincidir a dir que «la literatura és a un rang superior del cinema». Arribaran a aquesta mateixa conclusió els dos escriptors la setmana que ve? Haurem d'assistir a la segona part, titulada Papers de cel·luloide.