Art

La festa de la imatge

Les Rencontres d’Arles reuneixen cinquanta exposicions en el 50è aniversari d’un esdeveniment artístic excepcional que té lloc de juliol a setembre

Arles és la capital europea de la fotografia i de la història d’aquesta forma d’expressió

Des de fa cin­quanta estius, i des de prin­ci­pis de juliol fins a finals de setem­bre, Arles (Arle en occità) és la capi­tal euro­pea de la foto­gra­fia, de la història d’aquesta forma d’expressió (també de les seves nove­tats) i de les històries que s’expli­quen amb les imat­ges fotogràfiques (així com d’altra mena) i al vol­tant seu: és com si tot el món, amb el seu ima­gi­nari, hi estigués repre­sen­tat. El caràcter de l’esde­ve­ni­ment ara ano­me­nat Les Ren­con­tres d’Arles (una síntesi de Ren­con­tres Inter­na­ti­o­na­les de la Pho­to­grap­hie d’Arles, el nom ini­cial) no deu ser aliè al fet que, l’any 1970, va ser fun­dat per un fotògraf, Lucien Cler­gue; un escrip­tor, Mic­hel Tour­nier, i un his­to­ri­a­dor, Jean-Mau­rice Rou­quette.

El cas és que, pas­sa­des cin­quanta edi­ci­ons, aquest fes­ti­val de foto­gra­fia té un pres­tigi indis­cu­ti­ble i, en con­seqüència, una capa­ci­tat de con­vo­catòria que ha gene­rat una forma de turisme cul­tu­ral exem­plar.

Aquesta loca­li­tat històrica de la Camarga, d’uns 60.000 habi­tants, amb un valuós patri­moni monu­men­tal i tan vin­cu­lada a la mítica a l’entorn de Van Gogh, rep durant tot l’estiu visi­tants d’una manera tan cons­tant com assu­mi­ble (amb l’excepció de la pri­mera set­mana de juliol, en la qual, amb la posada en marxa de Les Ren­con­tres i les nom­bro­ses acti­vi­tats asso­ci­a­des, s’hi con­cen­tren un munt de fotògrafs amb el desig de difon­dre els seus pro­jec­tes), sense que això repre­senti una trans­for­mació des­truc­tiva de l’espai, sinó ben al con­trari. Repar­ti­des per la ciu­tat, tro­bem dese­nes d’expo­si­ci­ons (aquest any, cin­quanta, amb motiu del cin­quantè ani­ver­sari) que ocu­pen edi­fi­cis històrics, reu­ti­lit­zen anti­gues fàbri­ques, usen –i, així, man­te­nen– cases aban­do­na­des o s’infil­tren en espais comer­ci­als. És el cas, en aquesta edició, d’un super­mer­cat de la cadena Mono­prix, on exposa, en una planta supe­rior habi­tu­al­ment des­ti­nada al magat­zem, Moha­med Bou­ro­uissa, artista d’ori­gen algerià que, entre altres tas­ques, sub­ver­teix la imatge trans­mesa de la ban­li­eue pari­senca i fa pre­sent la cir­cu­lació del diner en un món regit per les rela­ci­ons mer­can­tils.

Enxam­pats

Resulta espe­ci­al­ment inqui­e­tant que s’hi exposi un tre­ball amb el qual, inter­ve­nint en les imat­ges, cobren un nou sig­ni­fi­cat les fotos d’unes per­so­nes enxam­pa­des amb els objec­tes robats en un super­mer­cat dels EUA: allò que va ser fet per a l’escarni es trans­fi­gura en un retrat de la inde­fensió, la por i el fet d’estar des­val­guts.

Les Ren­con­tres d’Arles merei­xen una visita d’una set­mana per explo­rar-ne totes les pro­pos­tes, de manera que una estada de tres dies només per­met donar compte d’unes quan­tes expo­si­ci­ons, algu­nes de les quals prèvia­ment reco­ma­na­des. És el cas, i d’una manera espe­cial, de Photo/Brut, que, con­fi­gu­rada sobre­tot a par­tir de la col·lecció Bruno Dec­harme, reu­neix en un dels espais dels ano­me­nats Ate­li­ers (en una antiga zona indus­trial) una sèrie de mos­tres del que es podria con­si­de­rar foto­gra­fia bruta, tenint pre­sent la defi­nició que Jean Dubuf­fet va fer de l’art brut com una pro­ducció duta a terme per per­so­nes sense for­mació artística i al marge dels cir­cuits artístics, però no exempta de sen­si­bi­li­tat estètica i deter­mi­nació. Aquesta expo­sició és d’aque­lles que con­vi­den a tor­nar-se a fer cer­tes pre­gun­tes (com ara què és art i què fa que es con­si­deri art i que es cotitzi com a tal) i, davant l’accés a certa expressió de la inti­mi­tat que no sem­bla que s’hagi con­ce­but per ser vista, a qüesti­o­nar-nos el nos­tre voyeu­risme.

En tot cas, davant de mol­tes d’aques­tes obres sovint des­con­cer­tants i a vega­des amb un caràcter obses­siu, hi ha la cer­tesa que res­po­nen a la neces­si­tat cre­a­tiva dels seus autors i vet aquí la seva importància indis­cu­ti­ble.

Una altra expo­sició sor­pre­nent, The anony­mous pro­ject, també es com­pon de foto­gra­fies ama­teurs, en aquest cas ali­e­nes a tota volun­tat artística i ela­bo­ra­des de manera anònima en espais domèstics dels EUA durant els últims 70 anys: moments quo­ti­di­ans i excep­ci­o­nals, com ara les cele­bra­ci­ons fami­li­ars, que apor­ten un docu­ment sociològic con­fi­gu­rat amb fotos imper­fec­tes com la vida mateixa, tal com diu l’impul­sor del pro­jecte, el fotògraf i cine­asta Lee Schul­man, que el va ini­ciar en adqui­rir per atzar una capsa de velles dia­po­si­ti­ves en una sub­hasta. Com que les foto­gra­fies són rela­ti­ves a un món fami­liar i domèstic, el subtítol de l’expo­sició és The house, i es des­plega en els diver­sos pisos i fins i tot al ter­rat de La Mai­son des Pein­tres. Cap­ta­des en aquest cas per diver­sos fotògrafs pro­fes­si­o­nals, les imat­ges aple­ga­des a Home, sweet home també apor­ten un docu­ment sociològic (i polític, sub­ti­tu­lat La casa britànica: una història política) dels can­vis dels últims cin­quanta anys reflec­tits als espais domèstics.

Hi ha mol­tes més expo­si­ci­ons fas­ci­nants a Arles, entre les quals en des­taca una que jus­ti­fi­ca­ria per si mateixa el viatge: l’antològica dedi­cada a Helen Levitt (1913-2009), que, a par­tir dels anys trenta, va tes­ti­mo­niar la vida als car­rers dels bar­ris més popu­lars de Nova York amb foto­gra­fies rea­lis­tes i poètiques. Una fotògrafa extra­or­dinària, tant en blanc i negre com en color, que té l’honor de ser expo­sada a l’Espace Van Gogh.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia