Arts escèniques

Mor l’actriu Carme Contreras, als 87 anys

El dra­ma­turg i dobla­dor Roger Peña Caru­lla va anun­ciar ahir per Twit­ter la mort de l’actriu Carme Con­tre­ras per demanda de la família. A la tarda expli­cava a aquest diari que la relació de les dues actrius (Con­tre­ras i Mont­ser­rat Caru­lla, la mare de Roger Peña) ha fet que s’hagi man­tin­gut una forta relació entre les dues famílies. Les dues matri­ar­ques feien d’avis com­par­tits, per a tots els nets, exem­pli­fi­cava Peña. En l’home­natge que es va fer a Con­tre­ras el 2011, Caru­lla hi va tenir un paper des­ta­cat. A més, Roger Peña hi havia coin­ci­dit sovint en doblat­ges.

Con­tre­ras (pre­go­nera de Vilas­sar de Mar el 2003), que va debu­tar al tea­tre amb La ferida llu­mi­nosa, de Josep Maria de Sagarra, el 1954 al Romea, va aco­mi­a­dar-se de l’escena amb la comèdia Sal­vem les bale­nes... i el meu matri­moni, què? al Ver­sus, el 2010. Nas­cuda a Sara­gossa el 1932, va tre­ba­llar durant dècades fent tea­tre, cinema i doblatge, posant veu a per­so­nat­ges cèlebres com ara l’extra­ter­res­tre ET o la Marge dels Simp­son, en la versió cata­lana. A la tele­visió es va fer popu­lar pel paper de la far­macèutica Roser a El cor de la ciu­tat. També havia inter­vin­gut en altres sèries com ara Estació d’enllaç, Majo­ria abso­luta, o Ser­ra­llonga.

Al cinema, va tre­ba­llar amb el direc­tor Luis García Ber­langa (Plácido, 1961), amb Eloy de la Igle­sia (El pico, 1983) i amb Josep Antoni Sal­got (Mater amatísima, 1980). Pel que fa al doblatge, era la veu de nom­bro­ses actrius, com ara Bette Davis (Sigue soñando), Divine(Hairs­pray), Irma Hall (Colla­te­rall), Ann Ram­sey (Els Goo­nies), o Susan Willis (Mys­tic River).

A l’esce­nari, va tre­ba­llar en moltíssims equips i direc­ci­ons. Amb Ricard Sal­vat, en peces com ara Ligazón (de Valle Inclán, 1972, al Tea­tre Moratín, l’actual Luz de Gas); Gala­tea (de J.M. de Sagarra, 1972, al Moratín), o Les bacants (d’Eurípides, 1980, al Grec). També va estre­nar el Berenàveu a les fos­ques, Josep M. Benet i Jor­net, el 1973, al Tea­tre Capsa. O, amb la Nova Com­pa­nyia de Bar­ce­lona, va par­ti­ci­par a Nit de reis (1968), sota la direcció de Ven­tura Pons al Romea. Con­tre­ras també va par­ti­ci­par el 1964 en la versió de tea­tre en català de TVE a Cata­lu­nya amb la peça amb què havia debu­tat: La ferida llu­mi­nosa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia