Arts escèniques

Crònica

festival Sismògraf

La branca d’una olivera

Els festivals estratègics d’arts escèniques de Catalunya tornen al format ‘presencial’ amb el Sismògraf convivint amb la Covid-19

Diu el Gènesi que, després d’una tem­pesta de 40 dies i 40 nits, Noè va dei­xar anar de la nau un ocell que, exhaust, va tor­nar amb una branca d’oli­vera. Havia tro­bat terra i es podria tor­nar a començar. Això mateix es res­pi­rava la nit, freda, de dis­sabte als peus de l’insòlit niu de la com­pa­nyia fran­cesa Ad Hok. La dar­rera funció d’aquest Sismògraf des­plaçat per la Covid-19 demos­trava que ja han tor­nat a ser pre­sen­ci­als els fes­ti­vals estratègics d’arts escèniques a Cata­lu­nya. Amb la fra­gi­li­tat d’un vol de colom i l’espe­rança de la branca d’un arbre cen­te­nari, aco­lli­dor i savi, com és el de la cul­tura.

La direc­tora del Sismògraf, Tena Bus­quets, cele­brava que el públic s’apropés a les diver­ses actu­a­ci­ons (breus i espa­ia­des) la tarda de dis­sabte. Apro­fi­ta­ven el bolo pro­gra­mat de La Vero­nal (Pasi­o­na­ria) per refu­giar un Sismògraf d’urgència. Recor­dava que el públic va aguan­tar un xàfec al parc la sessió del 24 de setem­bre: tenien ganes de dansa i espe­ra­ven què escampés la tem­pesta. Si els artis­tes feia dies que s’actu­a­ven a sobre, el públic també se sent curt d’estímuls en directe i els agra­eix. Dis­sabte, sense pro­gra­mes ni mapes (els GPS dels mòbils aju­da­ven els més deso­ri­en­tats) i amb sofert pro­gra­ma­dors (algun vin­gut de Tolosa de Llen­gua­doc, la majo­ria de muni­ci­pis com ara Vila­nova i la Geltrú, Tor­tosa, Ter­rassa i Torelló i de fes­ti­vals com ara la Mos­tra d’Igua­lada i la Fira Tàrrega) feia la sen­sació de pri­mera edició de la nova època del Sismògraf. La natura dona una nova treva. La cul­tura s’aferra als pri­mers brots de la pre­sen­ci­a­li­tat.

Ad Hok, que va tri­om­far a la Fira Tàrrega el 2018 amb la seva tri­lo­gia al car­rer, pràcti­ca­ment debu­tava a Olot, després del parèntesi Covid-19. El niu d’aquells joves que aspi­ren a volar sols i que dub­ten del seu pri­mer pas (Le nid) és una bona metàfora a la tem­po­rada de retorns de fes­ti­vals d’aquesta tar­dor. Dime­cres, engega el Tem­po­rada Alta i, poste­ri­or­ment, vin­dran el TNT, Fira Medi­terrània i Escena Poble­nou, en poques set­ma­nes. El Sismògraf ha obert la veda amb la màxima prudència. Si el bai­laor Juan Car­los Lérida rebia espec­ta­dors de 12 en 12 per als pas­sis de 12 minuts a la plaça de braus (en una peça que caldrà valo­rar dins del con­text del seu pro­jecte de 12 hores i 6 espec­ta­cles sobre la Litúrgia de les hores), el duet d’Agnès Sales i Héctor Plaza pro­po­sava una empàtica Blue mon­day al car­rer: els dos cos­sos es com­pas­sa­ven i s’ana­ven trans­for­mant d’una dansa de con­tacte a un hip hop de cos que es des­cons­tru­eix  i que acaba evo­lu­ci­o­nant a una core­o­gra­fia acrobàtica d’agi­li­tat i força. La peça arrenca i es desen­vo­lupa sense massa excu­ses, com qui es deixa dis­treure per­se­guint pet­ja­des que han que­dat impre­ses a la pols del camí. La peça és rodona, sim­ple i directa. Juga amb un codi fàcil­ment ente­ne­dor i que per­met des­ple­gar tota l’acrobàcia pos­si­ble i amb una volun­tat de con­nec­tar amb el públic sub­til­ment (sense adreçar-s’hi direc­ta­ment). La satis­facció de ballar, que el cos rodi àgil i fresc i enca­deni una tom­ba­re­lla amb una ver­ti­cal es tras­passa millor quan se som­riu amb natu­ra­li­tat.

El ballarí Àngel Duran també va demos­trar mag­ne­tisme, tècnica depu­rada i un domini del cos que li per­met com­bi­nar alhora els movi­ments rodons del maluc o el coll amb d’altres de sin­co­pats amb els braços. El seu movi­ment quasi nar­ra­tiu il·lus­tra la tesi sobre la per­sona (que és l’equi­li­bri del que cadascú vol­dria ser i el que la soci­e­tat li exi­geix). Una mirada de revisió de la huma­ni­tat que coin­ci­deix amb l’expo­sició d’Eudald de Juana (La trans­gressió de la forma, al Museu de la Gar­rotxa), que hi feia de mirall oportú. La bellesa està en el repte de viure. Efec­ti­va­ment, de tro­bar l’oli­vera i tor­nar, pro­vant d’apren­dre de la savi­esa dels pares i pro­vant d’ate­nuar les ambi­ci­ons exter­mi­na­do­res pròpies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia