Cinema

Mirador

De fragilitats i esperances

El film ‘El vent és això’ és una ficció sobre els trastorns alimentaris

Al cinema Truf­faut de Girona hi va haver recent­ment una sessió cer­ta­ment extra­or­dinària. Això perquè bona part dels assis­tents han col·labo­rat acti­va­ment en la ges­tació de la pel·lícula que s’hi va pro­jec­tar en la seva estrena abso­luta: El vent és això, una ficció ins­pi­rada en la rea­li­tat dels que patei­xen allò que s’ano­mena “tras­torns ali­men­ta­ris”, però que, de fet, deri­ven d’una fra­gi­li­tat psíquica, emo­ci­o­nal, que pot mani­fes­tar-se pode­ro­sa­ment en els ado­les­cents, major­ment noies, i això no és per res dins d’una soci­e­tat que exer­ceix tanta pressió sobre el cos i l’apa­rença física. En tot cas, com pot pas­sar en oca­si­ons en què un film es pro­jecta a un públic que hi ha par­ti­ci­pat, els assis­tents no eren figu­rants, tècnics o con­vi­dats de la pro­duc­tora. Remarco que bona part dels espec­ta­dors han ges­tat la pel·lícula perquè aquest fet sin­gu­la­ritza la pro­posta i més encara tenint pre­sent que són alum­nes d’un ins­ti­tut d’ense­nya­ment públic. Tam­poc eren, doncs, estu­di­ants d’una escola de cinema o d’una facul­tat de comu­ni­cació audi­o­vi­sual. Eren prop de vui­tanta alum­nes de bat­xi­lle­rat de l’Ins­ti­tut San­ti­ago Sobrequés que, tute­lats pel direc­tor del cen­tre, Joan Cume­ras, i coor­di­nats pel cine­asta Pere Vilà, han expe­ri­men­tat la joia d’una cre­ació com­par­tida i aque­lla nit de la pro­jecció van obser­var-ne emo­ci­o­nats els resul­tats tan­gi­bles en una gran pan­ta­lla.

Els estu­di­ants, part dels quals han dei­xat de ser alum­nes de l’ins­ti­tut en aca­bar-hi els seus estu­dis el curs pas­sat, durant el qual va rea­lit­zar-se El vent és això, no hi han par­ti­ci­pat d’igual manera. Bona part dels seus autors fona­men­tals cur­sa­ven 2n de bat­xi­lle­rat artístic. És així que, a més de Pere Vilà i Joan Cume­ras, entre la direcció i el guió cons­ten els noms de Mario Rebu­gent, Paula Comas, Lidia García, Ania Oriol Mulero, Andrea López, Marina Segarra (que també signa el ves­tu­ari) i Aina C. Ostoya. Han comp­tat també amb la col·labo­ració de pro­fes­si­o­nals, com ara el fotògraf Jimmy Gim­fer­rer i els actors Laia Man­za­na­res i Àlex Bren­demühl, que, després de la pro­jecció, estava pro­fun­da­ment impres­si­o­nat. Però, com s’ha dit, van par­ti­ci­par molts més en la cre­ació del film, començant per la tria del tema. Pot supo­sar-se que han abor­dat els ano­me­nats “tras­torns ali­men­ta­ris”perquè els afec­ten i pre­o­cu­pen. Tan­ma­teix, tot i par­tint del tes­ti­moni de com­pa­nyes que en patei­xen, pot intuir-se que tots han pouat en la seva experiència ado­les­cent: l’estra­nyesa davant dels can­vis que expe­ri­menta el cos; la incer­tesa en relació amb el futur quan s’han de començar a pren­dre deci­si­ons; l’angoixa, doncs, de fer-se gran; la por de no agra­dar als altres quan un mateix no s’agrada gens.

De fet, el “tras­torn ali­men­tari” pot­ser no és més que una mani­fes­tació extrema de la fra­gi­li­tat ado­les­cent. Però no cre­guin que el film, encara que explori en una pro­blemàtica específica, pugui resul­tar aliè més enllà de l’ado­lescència: en les dues pro­ta­go­nis­tes del film (Alícia i Carla, encar­na­des res­pec­ti­va­ment per Laia Man­za­na­res i Katrin Vankova) tots hi podem reconèixer alguna cosa rela­tiva a la fra­gi­li­tat que, tan humana, mai ens aban­dona. La fra­gi­li­tat és tot un tema que, sig­ni­fi­ca­ti­va­ment, és una cons­tant en la fil­mo­gra­fia de Pere Vilà: la fra­gi­li­tat del cos i de la ment, de la memòria i de la veri­tat, s’hi fan pre­sents a Els pei­xos del riu Leteu (2005), La lapi­da­tion de Saint Étienne (2012), La fossa (2014) i L’artèria invi­si­ble (2015). Pel que fa a El vent és això, impul­sat pel pro­jecte A Tempo, Arts i For­mació, en el qual està impli­cat el fes­ti­val Tem­po­rada Alta, és un film sobre una fra­gi­li­tat extrema i fins un estat de des­es­pe­ració, però la seva mateixa existència recorda que la cre­ació, i a més com­par­tida, és una espe­rança huma­nista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia