El misteri d’un androide

‘De l’inconvénient d’être né és el títol ori­gi­nal d’un lli­bre d’afo­ris­mes del filòsof nihi­lista Emil Cio­ran, que ima­gi­nava el fet de no haver nas­cut com una gran feli­ci­tat i una gran lli­ber­tat. La direc­tora austríaca San­dra Woll­ner ha man­lle­vat el títol a Cio­ran, i també diu que ha tin­gut pre­sent la sor­ne­gue­ria d’un pen­sa­dor que sem­blava extreure una estra­nya vita­li­tat del seu pes­si­misme exis­ten­cial “en els cims de la des­es­pe­ració”, per a un film pro­ta­go­nit­zat per un androide que, en prin­cipi, té l’apa­rença d’una nena, però que, en can­viar de pro­pi­e­tari, es trans­forma en un nen: un “per­so­natge” encar­nat, amb una màscara de sili­cona, per una jove actriu ama­gada dar­rere un pseudònim (Lena Wat­son) amb la idea de pro­te­gir-la del que pot dir-se sobre algu­nes esce­nes que poden resul­tar incòmodes, com ara unes que, ho reco­neix la direc­tora, poden fer pen­sar en Lolita.

Es pot par­lar pròpia­ment de nai­xe­ment en el cas d’un robot? I, si no ha nas­cut, de feli­ci­tat i lli­ber­tat? Pot­ser les viu en les seves falles i fugi­des en el trànsit entre un pro­pi­e­tari i l’altre. Tan­ma­teix, supo­sar-ho és una pro­jecció equi­vo­cada perquè aquesta cri­a­tura ni té emo­ci­ons huma­nes ni vol tenir-les: com diu la direc­tora, és una mena d’anti-Pinotxo. Està pro­gra­mada amb els records dels seus usu­a­ris, de manera que el film és una explo­ració sobre la cons­trucció de la memòria, entre altres coses que el fan inqui­e­tant, des­con­cer­tant, estranyíssim. Essent una mena de ciència-ficció natu­ra­lista, les seves imat­ges (i sons) per­tor­ben en la tensió entre l’orgànic i l’electrònic, la natu­ra­lesa i l’arti­fici, el pas­sat i el futur. I també la llum i, encara més, l’obs­cu­ri­tat.