Bona lletra, llenguatge de signes i talent femení al Festival de Màlaga

Es poden fer pel·lícules que aportin noves visions sobre la Guerra Civil i la postguerra? La pregunta no és d’ara: la van formular el 2012 a Imanol Uribe al Festival de Màlaga, on va acabar guanyant el premi a la millor direcció per Miel de naranjas. Som al 2025 i dues pel·lícules tornen a posar el tema damunt la taula en el mateix festival: La buena letra, producció catalana dirigida per Celia Rico, que va participar ahir en la secció oficial a concurs, i 8, la darrera pel·lícula de Julio Medem, que es presentarà avui fora de concurs.

Roger Casamajor ja protagonitzava un clàssic català sobre la postguerra, Pa negre, i Enric Auquer ha fet la volta al món amb El mestre que va prometre el mar. Tots dos són els protagonistes masculins de La buena letra, que té al centre de l’acció una brillant Loreto Mauleón i té com a quarta protagonista Ana Rujas. Totes dues, curiosament, són intèrprets d’8, però en aquest cas la protagonista és Rujas.

Celia Rico, que ha rebut diversos premis pels seus llargmetratges Viaje al cuarto de una madre i Los pequeños amores, mostra com de diferent i nova pot ser una altra aproximació al primer franquisme. “Les dones van ser les perdedores de la guerra, no importa en quin bàndol fossin”, va declarar la cineasta, que ha volgut fer “una reflexió sobre com la guerra i la dictadura van modelar les vides de moltes persones”, a partir del llibre La buena letra, de Rafael Chirbes. El film s’ambienta en un poble valencià i Enric Auquer i Roger Casamajor, que parlen català entre ells, brillen també en el paper de dos germans molt diferents.

És probable que La buena lletra guanyi algun premi a Màlaga, però tindrà una dura competència per a la Bisnaga d’Or amb Sorda, que ve de guanyar el premi del públic a la secció Panorama de la Berlinale. Tots dos films mostren la capacitat que té el cinema català d’atraure cineastes d’autor amb talent: la productora catalana Arcada ha participat en el film de la sevillana Celia Rico i Distinto Films i A Contracorriente han impulsat el primer llargmetratge de la murciana Eva Libertad.

Encara que pels noms nou ho sembli, la directora i la protagonista de Sorda, Miriam Garlo, són germanes. La segona és sorda i el fet de créixer juntes ha inspirat en bona part aquest projecte, que gira al voltant d’una parella en què ella no hi sent i ell (Álvaro Cervantes) és oient. Són molt feliços, però tot trontolla amb l’embaràs i el seu primer fill. Eva Libertad mostra els dos punts de vista sobre el món dels protagonistes (del que hi sent i del que no) i mostra com, en sortir de la zona de confort i haver de relacionar-se amb altres pares, l’escola bressol, el seu propi fill..., tot canvia. Ser pares sempre és complicat. En el seu cas, té una dificultat afegida que la cineasta, que coneix bé el tema, reflecteix amb sensibilitat, dotant d’emoció els personatges, però sense compassió, paternalisme o condescendència.