Lluís Figueras & The Demons presenten demà ‘Unveil the Truth’ a La Mirona

El guitarrista i cada vegada més cantant Lluís Figueras porta més de tres dècades tocant i gravant discos amb diferents projectes, però curiosament ha hagut d’esperar a aquests temps tan tecnològics per poder publicar el seu primer disc editat en vinil, Unveil the truth (RGB Suports). “El primer disc que vaig gravar va ser el de Zitzània [La peixera dels tòtils, Música Global, 1997], i va sortir només en CD perquè llavors es considerava que el disc de vinil ja estava passat de moda”, recorda el músic palafrugellenc –ben orgullós, amb el disc entre les mans–, que ara es presenta com Lluís Figueras & The Demons, i amb aquest nom actuarà demà, divendres 25 d’abril, a la sala La Mirona , de Salt (21.30 h, 10 i 15 euros), on tindrà lloc la presentació oficial d’ Unveil the Truth (Desvetlla la veritat), el seu segon àlbum. El primer, Night & Day (JBC Music, 2021), encara el va signar com Blanquito Zurdito, un àlies que després va desestimar perquè es prestava a equívocs estilístics. El canvi de nom fa que, a plataformes com ara Spotify, els dos discos no apareguin a la mateixa pàgina.

El que no ha canviat en tot aquest procés és la gran banda que encapçala Figueras (veu, guitarres i lap steel) i completen Bikentios Chávez (bateria), Jordi Ruiz (baix) i Miquel Brugués (teclats). Tampoc no han variat substancialment els ingredients de la seva proposta: “El que fem no és blues, tot i que el blues sempre hi és d’alguna manera perquè m’agrada molt. Però no em tallo gens a l’hora d’agafar altres possibles branques de la música anglosaxona en general. Potser aquest disc sona menys setentero i, en canvi, té un aire més modern i també més funky que el primer”, explica Figueras, que va gravar aquests 10 temes propis, el maig passat, a El Local Estudi de Vilablareix, amb Marc Pinta i Teban Sandrone als controls, tot i que ell mateix ha assumit la producció del disc. El gruix del disc es va gravar amb els quatre músics tocant alhora, com ho permet El Local, en només tres dies.

En aquest disc hi ha també moltes més veus femenines, que acompanyen la veu solista de Figueres en bona part dels temes: Montse Ferrermoner, Nina Pagès i Tona Gafarot, conegudes pel seu treball amb Les Anxovetes, aporten veus a quatre cançons; Muri Mancebo, de Bigblack Rhino, a tres, i Maia Kanaan, a una. A més, Anna Caner toca el violoncel a Too Much, un dels dos temes acústics del disc, juntament amb l’instrumental Us, que el tanca. El disseny gràfic del disc és obra d’Anna Faure Cinca –autora també del videoclip del primer single, When my baby comes around– i la foto de la portada és de Sara Savall, que va retratar la ballarina banyolina Alèxia Ros dansant a les màgiques Estunes de Porqueres.

Sobre les lletres de les seves cançons, escrites totes en anglès, Lluís Figueras diu: “M’agrada explicar coses amb elles i no considero que sigui gens fàcil escriure lletres. En general, són força introspectives, i em sento còmode escrivint-les en anglès”.

Figueras, que no va començar a cantar com a solista fins que va posar en marxa aquest projecte, afirma que cada vegada se sent “més segur” com a vocalista. “T’has d’anar acostumant i acceptant, perquè cantant et sents molt més despullat a l’escenari que tocant un instrument com ara la guitarra”. El que està clar també és que aquest segon disc és un pas important en una evolució que el va portant “cada vegada més a prop de la idea que tens al cap quan compons música”.

Després del concert de demà a La Mirona, ja hi ha algunes altres dates en perspectiva: el dissabte 17 de maig, al Museu del Suro, on cada any Figueres homenatja un guitarrista diferent, en el marc de la Nit dels Museus; l’endemà mateix, el 18 de maig al migdia, a La Mediterrània de Pals, i l’1 d’agost al Pati de Can Plaja, de Palafrugell. Però això només ha començat i d’aquesta veritat se’n sentirà a parlar.