La Calòrica persegueix ‘La brama del cérvol’ a la sala Fabià Puigserver

El director Israel Solà es titlla de “companyia privilegiada” quan un director els ofereix la sala gran del seu teatre (la sala Fabià Puigserver) en la seva primera temporada, com els hi va proposar Julio Manrique. Ara, La Calòrica fa 15 anys i ja ha demostrat, tant al TNC com al Lliure, que generen expectativa per interessar un grup ampli d’espectadors. Demà s’estrena amb el 70% de les entrades venudes per avançat, d’una estada que s’allargarà fins al 22 de juny. La brama del cérvol és el darrer repte de la companyia amb la qual, segons Manrique, es plantegen situacions interessants i hi ha garantida una bona estona per al públic.

Joan Yago admet que és el primer cop que acceptaven una invitació (“no podíem dir que no”) sense partir d’un tema clar. Tot i això, han confluït en una mena de plantejament vital (i artístic), que coincideix amb la famosa crisi dels 40. La brama del cérvol s’inspira en la creença dels urbanites de creure’s que es descarregaran la tensió laboral amb un cap de setmana a la muntanya. L’acció es desenvolupa en un petit hotel de la Vall Fosca (el personal de l’hotel té l’accent del Pallars Jussà, davant del central que parlen els clients). S’hi convoquen una parella en crisi que prova d’aprofitar la seva darrera oportunitat abans de separar-se amb aquesta excursió a sentir la brama del cérvol en temps d’aparellament; una parella de noies que, fartes dels macroconcerts, volen accedir a una festa mil·lenària secreta que d’aquell territori en la que també hi haurà festa amb ball i drogues; i un simposi de professionals de les arts escèniques que reflexionen sobre com el teatre pot provocar una revolució social. La clau és que tot i que els punts de partida siguin clars, hi hagi complexitat en les seves sortides. Rebutgen les màximes zen que apareixen dins de galetes d’un restaurant, espetega il·lustratiu el dramaturg.

És la vegada que l’acció passa més de pressa, avisa Israel Solà. Fins al punt que hi ha escenes que es representen a la vegada, adverteix. Les tres situacions aniran confluint cap a un quadre final apoteòsic, que quadra amb “la comèdia de portes” (diu Yago) com s’ha previst la situació. El repartiment està format pels calòrics habituals (Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Júlia Truyol) i els actors Mel Salvatierra i Oriol Casals com a convidats per a la producció.

Le Congrés ne marche pas (2023) va fer petita l’ocupació del Lliure de Gràcia. S’havien exhaurit les entrades abans ’estrena. Solà admet que l’obra quedava molt encaixonada en unes dimensions justes que, després trobarien més amplitud en la reposició al Poliorama el 2024. En realitat, han calgut 10 anys perquè la companyia accedís a la programació del teatre públic. Va ser amb una revisió del seu text original Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I, al Lliure de Gràcia. Més endavant, han tingut una oportunitat molt celebrada a la Sala Petita del TNC: De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda, que va saltar també a la programació comercial, al Poliorama. Fa uns setmanes han presenta la seva primera sèrie a 3CAT: Sala polivalent juant als paràmetres habituals de la companyia.