Alizzz proposa “suprimir KKR” en l’inici del Sónar

Cristian Quirante, nom real del cantant i productor de Castelldefels Alizzz, portava interpretant al SónarPark de Fira Montjuïc algunes cançons de Conducción temeraria, el seu segon treball, quan ha decidit prémer el fre i abordar el gran tema, si més no en els dies previs, del Sónar 2025: la retirada de més de trenta artistes del programa com a senyal de protesta per l’adquisició per part de KKR –un fons d’inversió vinculat a activitats immobiliàries en territoris palestins ocupats– de Superstruct Entertainment, empresa que controla una vuitantena de festivals arreu d’Europa, entre els quals el Viña Rock, Benicàssim, Brunch Electonik, Monegros... i el Sónar. “Sobre el tema del boicot ja m’he expressat amb claredat a les xarxes”, ha dit el músic, que fa una setmana va explicar en un comunicat que cediria els beneficis econòmics de la seva actuació a l’agència de la ONU per als refugiats (Acnur) no sense instar el festival a “per coherència, moure fitxa”.

Alizzz, però, que en el comunicat definia el Sónar com a “crucial” per a la ciutat i li agraïa haver-li concedit la seva “primera gran oportunitat” l’any 2013, no ha volgut deixar però les coses així, i després de proclamar “llibertat, Palestina” entre aplaudiments dels espectadors (entre aquests, una noia a collibè amb una bandera palestina), ha projectat en una pantalla les següents consignes: “aturem el genocidi”, “delete KKR (suprimim KKR)”, “la cultura és nostra” i “el Sónar també és nostre”. “Visca el Sónar i visca el Baix Llobregat!”, ha exclamat Quirante abans de cantar Que pasa nen, aquella cançó en català en què confessa sentir-se “català de segona” però en què aquest col·laborador de C Tangana i Rosalía de reconegut prestigi internacional es proposa portar “a castefa tres Grammys l’any”. “Uh, sóc un choni, un ignorant; uh, Rodalies feta merda; a Enderrock no em poden veure...”, cantava mentre, al públic, hi vèiem la cap de producció i publicitat... d’Enderrock.

Els clams a favor de Palestina, aquest dijous al Sónar, però, no han estat exclusiva d’Alizzz. Alguns (pocs) espectadors han fet cas al compromís del festival de deixar entrar al recinte símbols de suport al poble palestí “sempre que estiguin dins del marc legal vigent” i han lluir banderes. I, a l’escenari, la discjòquei portuguesa Noia mostrava el seu suport mitjançant una samarreta (a la mateixa hora, ara bé, que al SónarVillage un discjòquei coreà... en lluïa una del Barça).

Tot i que “l’afer KKR” haurà convertit la 32a edició del Sónar –l’última amb l’activitat diürna centrada a Fira Montjuïc– en la més polèmica de la seva història, i malgrat que, en carrers propers al festival, es repartís un pamflet en què es cridava al boicot del festival (“encara ets a temps de posicionar-te i no ser còmplice”, s’hi llegia), el Sónar ha viscut una primera jornada amb gran normalitat.

És aquest, per exemple, l’ambient que es respirava durant l’actuació del pianista gadità –establert durant uns quants anys de la seva vida al Montseny– Chano Domínguez, que, aliat amb el productor de música electrònica Bronquio (Jerez de la Frontera, 1991), i tal vegada inspirat per la trencadora relació artística d’aquest amb la cantaora Rocío Márquez, ha estrenat una producció del Taller de Músics en què la música de Paco de Lucía, com ha dit Domínguez durant l’actuació, entra “dins d’un altre context”. L’espectacle s’anomena Calle Barcelona (nom del carrer d’Algesires on vivia l’històric guitarrista), té la implicació de David Leiva (guitarrista, pedagog i transcriptor oficial de l’obra de Paco de Lucía), hi participen tres joves talents del Taller de Músics (Irene Ribas al cante, Pol Garcia a la trompeta i Joaquín de la Cruz a la percussió) i permet veure imatges com la de Chano Domínguez passejant-se per l’escenari amb un keytar (aquell teclat elèctric que es toca com si fos una guitarra), qui sap si recordant temps prehistòrics com a membre, a finals dels anys 70, del grup de rock progressiu andalús Cai. “Potser és una mica estrany en un Sónar”, ha dit el músic abans d’interpretar sol al piano (en aquesta ocasió de cua), i desconeixedor, en tot cas, que al Sónar s’hi recorden exquisides actuacions a piano solo com la que, fa uns anys, hi va oferir Francesco Tristano, “una de les més belles cançons de Paco de Lucía”: Monasterio de sal.

Una de les atraccions del festival, d’altra banda, és Lux Mundi, una experiència audiovisual creada amb motiu del 900è aniversari de la consagració de l’església de Sant Climent de Taüll en el marc de la qual quatre artistes i estudis digitals (Alba G .Corral, Desilence, Hamill Industries i Masso), i amb banda sonora de Tarta Relena (que aquest divendres cantaran És pregunta al Sónar in situ abans que Maria Arnal hi presenti el seu esperat nou espectacle) interpreten des del seu prisma digital actual els frescos de l’absis de l’església que es poden veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). El projecte, impulsat pel Departament de Cultura en col·laboració amb el Sónar, forma part de Sónar +D, branca del festival dedicada a la innovació, la tecnologia i les indústries creatives.

La 32a edició del festival, que aquest divendres engegarà a Fira Gran Via L’Hospitalet la seva programació de nit, compta amb una programació amb més de 200 activitats i propostes provinents de 36 estats, repartides entre els deu escenaris de Sónar de Dia i Sónar de Nit i els espais de Sónar+D.