Cultura

Simis al poder

Dirigida pel desconegut Rupert Wyatt, podria ser una de les sorpreses d'aquest l'estiu
El 1968, ‘El planeta dels simis' i ‘2001' van revolucionar i donar prestigi a la ciència-ficció
Lluny del còctel d'acció i efectes especials, el film s'adscriu més aviat al gènere del drama

No hi ha hagut sor­pre­ses memo­ra­bles entre l'habi­tual allau esti­uenca de seqüeles, remakes i altres vari­ants dels èxits de Hollywood. Tam­poc no resulta espe­ci­al­ment esti­mu­lant que el direc­tor esco­llit per diri­gir El ori­gen del pla­neta de los simios, que avui arriba a cine­mes d'arreu del món, sigui el jove i semi­des­co­ne­gut cine­asta anglès Rupert Wyatt. Hi ha bons motius, doncs, per des­con­fiar del retorn que pro­posa la 20th Cen­tury Fox a un clàssic, missió amb la qual ja es va esta­ve­llar el mateix Tim Bur­ton ara fa 10 anys.

Però la pel·lícula que arriba avui als cine­mes s'escapa en alguns aspec­tes de la típica super­pro­ducció de Hollywood, i es podria con­ver­tir en una de les sor­pre­ses de l'estiu. El seu plan­te­ja­ment es fa explícit des del mateix títol: expli­car com els simis van esde­ve­nir intel·ligents i van aca­bar domi­nant el pla­neta i con­ver­tint els humans en una raça infe­rior. Un enigma que no s'explica ni a la novel·la de Pierre Bou­lle, publi­cada el 1963, ni a l'adap­tació que va pro­ta­go­nit­zar Charl­ton Hes­ton.

Lluny del pre­vi­si­ble còctel d'acció desen­fre­nada, imat­ges efec­tis­tes i sobre­dosi d'efec­tes espe­ci­als, El ori­gen del pla­neta de los simios trans­corre en bona part pel ter­reny del drama: un bri­llant científic fa tests amb xim­panzés per com­pro­var els efec­tes d'un medi­ca­ment ano­me­nat ALZ 112, que pot curar els malalts d'Alz­hei­mer, fins que un acci­dent l'obliga a can­cel·lar els expe­ri­ments i sacri­fi­car els ani­mals. Però s'emporta a casa un xim­panzé aca­bat de néixer, i des­co­breix, amb sor­presa, que el fàrmac l'ha afec­tat i té una intel·ligència extra­or­dinària. Això l'anima a pro­var el medi­ca­ment amb el seu pare, malalt d'Alz­hei­mer.

La pro­gres­siva huma­nit­zació del simi pro­ta­go­nista, els límits ètics de l'actu­ació del científic i les emo­ci­ons con­tra­dictòries a què són sot­me­sos els per­so­nat­ges cen­tren una bona part del metratge de la pel·lícula. Només en el tram final el film esclata en un fes­ti­val d'acció espec­ta­cu­lar i efec­tes espe­ci­als. De fet, d'efec­tes n'hi ha molts en tot el metratge, perquè els simis són total­ment digi­tals. Amb una excepció nota­ble: Cesar, el pro­ta­go­nista, s'ha creat amb el procés de cap­tura del movi­ment (motion cap­ture), la mateixa com­bi­nació de tècnica i inter­pre­tació d'Ava­tar. L'actor que li posa ànima és Andy Serkis, gran espe­ci­a­lista en aquesta tècnica: va ser Gòl·lum a El senyor dels anells; King Kong a les ordres del mateix Peter Jack­son, i el veu­rem aviat com a capità Had­dock a Tin­tin. Els resul­tats són sor­pre­nents, fins i tot a les imat­ges fixes: la mirada del simi sem­bla real­ment humana. “La cap­tura de movi­ment per­met un nivell d'expressió emo­ci­o­nal ina­bas­ta­ble per a l'ani­mació”, afirma Serkis.

La des­hu­ma­nit­zació, la reflexió sobre allò que ens fa humans, és un dels temes plan­te­jats per Bou­lle a la novel·la ori­gi­nal. Segons Wyatt, la pel·lícula també parla “de l'arri­bada de la nos­tra civi­lit­zació a un punt de no-retorn”, vist des de la pers­pec­tiva d'un xim­panzé superin­tel·ligent que “comença a veure el cos­tat fosc de la huma­ni­tat: opressió, into­lerància, mar­gi­nació...”.Un tema que Peter Jack­son va subrat­llar a la seva versió de King Kong (2005). El cine­asta neo­ze­landès explica que per a aquell film es va ins­pi­rar en Flo­quet de Neu, en una visita que va fer al Zoo de Bar­ce­lona als anys noranta. Va que­dar sorprès per la huma­ni­tat del seu ros­tre.

A més de Serkis, i de secun­da­ris com ara els vete­rans John Lith­gow i Brian Cox i la bella Freida Pinto, el repar­ti­ment té James Franco com a científic pro­ta­go­nista. L'intèrpret demos­tra que actuar li va millor que pre­sen­tar gal·les dels Oscar. Un altre ingre­di­ent remar­ca­ble d'aquest llarg­me­tratge és l'ambi­en­tació de la història a la ciu­tat de San Fran­cisco. El pont Gol­den Gate, els car­rers de la ciu­tat i els bos­cos de sequo­ies situ­ats més al nord són l'esce­nari d'esce­nes clau de la pel·lícula.

Un clàssic molt influ­ent

En una època en què la ciència-ficció era con­si­de­rada un gènere menor, un ter­reny ado­bat per als films de sèrie B, la coin­cidència en un mateix any, el 1968, d'El pla­neta dels simis i 2001: una odis­sea de l'espai, dues refle­xi­ons sobre l'ori­gen i el destí de la huma­ni­tat, van començar a can­viar les coses i apla­nar el camí perquè, deu anys després, tri­om­fes­sin La guerra de les galàxies i Encon­tres a la ter­cera fase.

L'adap­tació del lli­bre de Pierre Bou­lle va ser con­seqüència de la insistència del pro­duc­tor Art­hur P. Jacobs, que en va adqui­rir els drets i va inten­tar que diver­sos estu­dis accep­tes­sin el pro­jecte. 20th Cen­tury Fox el va accep­tar quan es va fer amb èxit una prova pilot amb els efec­tes de maqui­llatge, i quan es va impli­car en el pro­jecte una estre­lla de la cate­go­ria de Charl­ton Hes­ton.

Els nom­bro­sos can­vis introduïts res­pecte a la novel·la –d'entrada, tots els humans hi sur­ten des­pu­llats–, no va ser obs­ta­cle perquè acon­seguís un gran èxit de taqui­lla i esde­vingués un film de culte. Va ser la pre­cur­sora de les ano­me­na­des franquícies, tan freqüents en l'actu­a­li­tat: es van rodar qua­tre pel·lícules, una sèrie de tele­visió (emesa als anys setanta per TVE), un sèrie de dibui­xos ani­mats, còmics, novel·les, etc.

De les pel·lícules, des­ta­quen Regreso al pla­neta de los simios (1970), l'única seqüela en què va par­ti­ci­par el mateix Hes­ton, però ja amb un direc­tor dife­rent, i el remake de l'ori­gi­nal que 33 anys després va diri­gir Tim Bur­ton. Amb bas­tant menys a dir del que ha demos­trat ara Ruper Wyatt.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.