Programes en qüestió

Com­par­tir la pro­ducció

La des­co­or­di­nació en la pro­gra­mació d'expo­si­ci­ons en els museus públics ha estat un mal endèmic. Ara, després d'uns quants anys de lamen­tar-nos a cada inau­gu­ració que aquesta ha coin­ci­dit amb no sé quants ver­nis­sat­ges més, l'agenda està mínima­ment coor­di­nada. Des de Bar­ce­lona ens satisfà pen­sar que es fan mol­tes coses, hi ha una auto­com­plaença a jus­ti­fi­car-se a par­tir d'una agenda atapeïda, que tran­quil·litza polítics i sec­tor cul­tu­ral, però hi ha altres aspec­tes poc o gens revi­sats de la des­pesa pública que genera la pro­gra­mació dels grans equi­pa­ments. La manca de coor­di­nació en la pro­ducció d'expo­si­ci­ons fa que la des­pesa s'esgoti en un sol lloc quan podria cos­tar la mei­tat si es com­par­teix.

Tots tran­quils

La impro­vi­sació, el pro­ta­go­nisme, la des­con­fiança envers altres ini­ci­a­ti­ves que no són les pròpies, la falta de com­petència i l'enal­ti­ment de la tasca feta per part de les ins­ti­tu­ci­ons matei­xes que pro­ve­ei­xen els grans museus dels recur­sos públics acaba, final­ment, amb un cofo­isme gene­ra­lit­zat, men­tre la borra s'acu­mula sota l'estora i l'avenç al cap dels anys és molt rela­tiu. Ho és tant que la crítica des­a­pa­reix, les estruc­tu­res s'anqui­lo­sen i es men­gen la major part del pres­su­post, les fei­nes de veri­tat s'encar­re­guen a fora i ningú no té temps ni de con­tes­tar els cor­reus. O hem d'inter­pre­tar els silen­cis com una tàctica gene­ra­lit­zada perquè ningú no molesti? Aquests són els equi­pa­ments que volíem?

Repe­ti­ci­ons inne­cessàries

Ningú no revisa les repe­ti­ci­ons sobre el mateix tema als nos­tres museus i equi­pa­ments públics. Fa uns anys, el 1999 la Fun­dació Antoni Tàpies va fer una expo­sició del grup con­cep­tual anglès Art & Lan­guage, dos anys després que tingués un espai des­ta­cat a la Docu­menta 10. Ara, el Macba anun­cia altre cop una expo­sició d'aquest grup, amb motiu del dipòsit d'una docu­men­tació pri­vada d'aquest col·lec­tiu cedida en préstec al museu per cinc anys, que ja s'esgo­ten, i que s'ha hagut de res­tau­rar i cata­lo­gar. Els cata­lans hem de pagar dues expo­si­ci­ons d'Art & Lan­guage en tan poc de temps i un ele­vat cost de res­tau­ració per una cosa que no és nos­tra? Actu­al­ment, la Fun­dació Tàpies exhi­beix una mos­tra docu­men­tal i edu­ca­tiva que ocupa la sala prin­ci­pal dedi­cada a Allan Kaprow, quan fa pocs anys va tenir lloc una extensa expo­sició sobre aquest autor al CCCB. No hi ha més autors per expo­sar? També el Macba ha anun­ciat una altra retros­pec­tiva de Miralda, artista que admi­rem, però de qui hem vist una retros­pec­tiva a La Caixa, una altra a l'IVAM, una altra a la Vir­reina i una de recent al Pala­cio de Velázquez a Madrid, orga­nit­zada pel Reina Sofía el 2010. No es podia com­par­tir amb el Macba?