El Govern declara Bé Cultural d’Interès Nacional els gravats medievals de la Vall d’Àssua

El Depar­ta­ment de Cul­tura acaba d’incor­po­rar al regis­tre de Béns Cul­tu­rals d’Interès Naci­o­nal de Cata­lu­nya (BECIN) el con­junt de gra­vats medi­e­vals de la Vall d’Àssua. El Grup d’Arque­o­lo­gia d’Alta Mun­ta­nya de la UAB-CSIC ha docu­men­tat, en una zona de 101,03 hectàrees del Solà de Seurí (Pallars Sobirà), 3.940 gra­vats loca­lit­zats en 372 roques. La rellevància i carac­terísti­ques del con­junt de gra­vats ha por­tat al Govern a dotar-los de la màxima pro­tecció. D’acord amb la llei, “les coves, els abrics i els indrets que con­te­nen mani­fes­ta­ci­ons d’art rupes­tre”, gau­dei­xen automàtica­ment d’aquesta pro­tecció per la seva fra­gi­li­tat, vul­ne­ra­bi­li­tat i trans­cendència.

Paral·lela­ment, la Direcció Gene­ral del Patri­moni Cul­tu­ral en tra­mi­tarà una zona de pro­tecció per pro­te­gir també l’entorn natu­ral que envolta aquesta zona arqueològica, i garan­tir la cor­recta con­tem­plació d’aquests, així com evi­tar la ins­tal·lació de pos­si­bles infra­es­truc­tu­res que alte­rin l’espai.

Els gra­vats es loca­lit­zen en cotes d’entre 1.230 metres d’alti­tud i els 2.060 metres i es dis­tri­bu­ei­xen per un ter­reny de 3,3 quilòmetres de lon­gi­tud. Es tracta d’una zona de difícil trànsit amb oro­gra­fia com­pli­cada.

Els gra­vats van ser des­co­berts l’any 2018 per un grup de veïns de la vall, que van infor­mar de la tro­ba­lla de diver­sos gra­vats a l’aire lliure a la zona cone­guda com el Solà de Saurí. Arran d’aquest des­co­bri­ment que van posar en conei­xe­ment al Depar­ta­ment de Cul­tura, el Ser­vei d’Arque­o­lo­gia i Pale­on­to­lo­gia va impul­sar una pri­mera cam­pa­nya de pros­pecció i docu­men­tació l’any 2019, la qual va dur a terme el Grup d’Arque­o­lo­gia de l’Alta Mun­ta­nya de la UAB-CSIC, amb la par­ti­ci­pació i direcció dels arqueòlegs Ermen­gol Gas­siot, Òscar Augé i Tho­mas Huet.

Els resul­tats d’aque­lla pri­mera cam­pa­nya ja van per­me­tre docu­men­tar més de 2000 gra­vats, però va ser neces­sari rea­lit­zar una segona inter­venció l’any 2020 per a poder docu­men­tar tot el con­junt, amb un total de 3940 gra­vats.

Els pri­mers estu­dis per­me­ten apun­tar a una cro­no­lo­gia entre el segle XIV i XV. Tot ple­gat, tant les seves dimen­si­ons com la diver­si­tat, fa que els gra­vats del Solà de Saurí siguin un con­junt excep­ci­o­nal i inèdit a la ser­ra­lada piri­nenca.

Entre els ele­ments que per­me­ten l’apro­xi­mació cro­nològica des­ta­quen col·lec­ci­ons d’armes mili­tars, ves­tits, ele­ments sin­gu­lars com balles­tes o cor­na­mu­ses i ins­crip­ci­ons. Però el que sí que ha faci­li­tat als arqueòlegs una data fixa és la ins­cripció, de no més de 5 centímetres de grandària, on es pot lle­gir: “Aquest any del Senyor 1319 + aquesta creu pètria + s’exposa a la terra. Va fer-la 6 de maig + Pere Arnau sacer­dot”. El seu autor podria ser Pere Arnau que en aquesta època (1335-1369) un Pere Arnaldo va ser monjo i va exer­cir de notari al mones­tir de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà).

Entre els prop de 4.000 gra­vats hi ha repre­sen­tats motius molt diver­sos: imat­ges antro­po­mor­fes, zoo­mor­fes, tècni­ques, vege­tals, geomètri­ques i cris­ti­a­nes, així com ins­crip­ci­ons. En aquest con­junt des­ta­quen les repre­sen­ta­ci­ons de sol­dats, a dalt de cavall i a peu, i d’armes. També són freqüents les repre­sen­ta­ci­ons de cacera i de músics cor­te­sans tocant amb cor­na­mu­ses de tipus occità. Armes, ves­ti­men­tes i ins­tru­ments musi­cals per­me­ten situar aquest con­junt a la baixa edat mit­jana. A banda, s’han docu­men­tat a la mateixa zona alguns gra­vats “navi­for­mes” que cro­nològica­ment poden ser més antics.

Ara, amb aquest volum d’infor­mació que han apor­tat els prop de 4.000 gra­vats als arqueòlegs es plan­te­gen una sèrie de pre­gun­tes com si expli­quen algun fet con­cret; si reflec­tei­xen el clima bèl·lic i de con­flic­ti­vi­tat política i social de la zona; si es rea­lit­zen per encàrrec d’algun senyor feu­dal o abat; o si són sen­zi­lla­ment una dis­tracció d’algun pas­tor o pot­ser vas­salls locals que havien pres­tat ser­vei d’host i caval­cada. Pro­pers estu­dis hau­ran de mirar de donar-hi res­posta.