El quadern negre
Tura Soler
Per què no van identificar l’Ainoha?
S’ha tardat gairebé set anys a identificar la noia penjada a Sant Julià de Ramis, tot i que un mes després de trobar-la morta ja constava la seva desaparició a Barcelona
“Ara, amb l’ADN, càmeres, mòbils, xarxes socials i tota la tecnologia i mitjans policials un cas com el de la noia de Portbou, que van tardar 32 anys a posar-li nom, no es repetiria i se la identificaria de seguida.” És un missatge que se sol escoltar en fòrums sobre crònica negra i criminologia. La realitat desmenteix aquesta màxima. La noia que va ser trobada penjada a Sant Julià de Ramis el 4 d’agost del 2018 (amb tècniques científiques, mitjans tècnics, policials, i xarxes socials a dojo) no va ser identificada fins gairebé passats set anys. I va ser gràcies a les empremtes dactilars (tècnica ja vigent el 1990) que es va saber gràcies a la Interpol que era Ainoha Ibieta Lima, una noia del Paraguai que feia anys que vivia a Catalunya.
Per què no es va identificar abans el cadàver si les dades biològiques i antropomòrfiques de la difunta eren a les bases policials i Ainoha Ibieta constava als arxius policials com a persona desapareguda a Barcelona i la foto del seu rostre havia estat difosa com a persona desapareguda per un costat i com a difunta sense nom per un altre?
El nom d’Ainoha Ibieta Lima ja constava a les bases de dades dels Mossos (el cos que portava la investigació del cadàver sense nom de Sant Julià). El 15 de gener del 2018 Ainoha Ibieta va anar a la comissaria dels Mossos de l’Hospitalet per denunciar que l’havien assaltat pel carrer i li havien estirat la bossa i se li havien endut el mòbil i la documentació. L’incident també el va relatar a la seva amiga Lau Sanabria, que resideix al Paraguai, amb qui des de llavors va poder tenir menys contacte perquè no tenia mòbil. L’estiu del 2018, a finals de juliol o principis d’agost, en el darrer contacte que van tenir les dues amigues, Ainoha va explicar que s’havia quedat sense diners i que tenia despeses per pagar. Lau li va aconsellar que tornés al Paraguai (la seva família li pagava el bitllet) però Ainoha va dir que havia d’esperar a fer diners, que just llavors li havien ofert una feina. El 2 d’agost del 2018, el nom d’Ainoha s’inscriu en una demanda d’informació internacional al centre de cooperació policial del Pertús. Per què la buscaven? Dos dies després Ainoha apareix penjada al galliner de Can Ciurana de Sant Julià de Ramis. Ningú la coneix allà. El 4 de setembre del 2018, just un mes després, els Mossos registren la desaparició d’Ainoha Ibieta Lima. L’abril del 2021 es publiquen (primer a la Ser i després a aquest diari) les fotos de la noia morta a Sant Julià de Ramis en un intent d’identificar-la. L’octubre del 2022, els Mossos fan comprovacions per si un cadàver localitzat pot correspondre a Ainoha Ibieta. Es descarta. S’identifica com una altra persona. L’abril del 2023, es torna a registrar als arxius dels Mossos la desaparició d’Ainoha Ibieta Lima a Barcelona i es difon la seva imatge i les seves característiques a través dels cartells de SOS Desaparecidos. El setembre del 2024, l’associació Victims Abroad edita uns cartells que difon internacionalment amb el rostre de la noia morta de Sant Julià de Ramis com seria en vida i les peces de roba que duia quan la van trobar, i els Mossos passen les dades a la Interpol, que les publica a través del seu programa Identify Me. I el 3 de març la policia del Paraguai va comunicar que les empremtes eren les d’Ainoha Ibieta. Es podia haver identificat abans?