A la tercera, la vençuda!

La premsa comp­ta­bi­litza el seu comiat des que van anun­ciar que Bits seria el seu dar­rer espec­ta­cle de cre­ació, el 2012, ara fa una dècada. En rea­li­tat, el final de Tri­ci­cle a Bar­ce­lona havia de ser amb Hits, que es va repre­sen­tar al Tea­tre Victòria des de la tar­dor del 2018 fins al març del 2019. Van sor­tir-hi dei­xant molta gent al car­rer. Per això, van acce­dir a fer una altra breu tem­po­rada de comiat al Coli­seum. Les entra­des van volar de nou. Però la covid va tan­car els tea­tres quan encara que­da­ven dues set­ma­nes d’exhi­bició. Per això, aquests dies, després de dos anys i mig sense haver assa­jat, han tor­nat a mun­tar un xou al Liceu. Són cinc ses­si­ons que comen­cen dis­sabte i que s’alter­nen amb les fun­ci­ons d’òpera. Pura curi­o­si­tat que Tri­ci­cle s’aco­mi­adi alter­nant amb fun­ci­ons d’Il trit­tico. Ells asse­gu­ren que, a la ter­cera, va la vençuda. Fa dies que s’han esgo­tat les entra­des. Han posat a la venda aque­lles loca­li­tats que per­me­tin veure bé les evo­lu­ci­ons a l’esce­nari. El mim no és com l’òpera, que es pot seguir amb els ulls tan­cats.

Com que ja vam par­lar amb ells en el comiat del Victòria, és bona hora per veure què ha estat el seu final inter­rup­tus. Car­les Sans admet que està fent el que no pre­veia: acu­mula un cen­te­nar de bolos amb Per fi sol! fent de mono­lo­guista sobre l’aven­tura de Tri­ci­cle (i par­lant tot el que no ha pogut en els 40 anys de la com­pa­nyia). Joan Gràcia con­ti­nua sense tro­bar temps per anar d’espec­ta­dor al Fes­ti­val de Sant Sebastià o seguir el Barça, per exem­ple. Està apas­si­o­nat a orga­nit­zar espec­ta­cles de caba­rets a Eivissa, amb gent jove. S’excusa: “Jo era el menys actor de tots tres; els vaig dir el 1986 que aquell seria el meu dar­rer espec­ta­cle.” Es veu que tam­poc la va encer­tar, riu. Paco Mir manté la seva volun­tat ferma de diri­gir tea­tre. Diu que li agra­da­ria afron­tar algun espec­ta­cle ambiciós. Però sem­bla que haver tri­om­fat com a intèrpret de comèdia li “jugui a la con­tra”.

Les cinc ses­si­ons seran iguals. No hi haurà can­vis de gags a petició del públic (com feien amb Hits i Tri­ci­cle25 al Sant Jordi). Però augu­ren omplir de feli­ci­tat els espec­ta­dors que hi vagin com els que l’han seguit durant dècades.

Hi ha dos esce­na­ris emblemàtics de Bar­ce­lona que no havien tre­pit­jat amb el seu xou: el Liceu i el Tea­tre Grec. En rea­li­tat, sí que han fet alguna con­venció al Liceu i pun­tu­al­ment havien inter­vin­gut de figu­rants en l’òpera Història d’un sol­dat, diri­gida per Jérôme Savary el 1982. Joan Gràcia comenta que, de fet, ell ja es dona per actuat al Grec perquè van assa­jar a l’amfi­te­a­tre amb Toni Albà un número de ten­nis (abans de la for­mació de Tri­ci­cle) i hi va haver alguns via­nants que se’ls van que­dar mirant i, en aca­bar, van aplau­dir!