Patrimoni

Història i Patrimoni

El ressorgir d’un gran castell

Un llibre repassa l’evolució arquitectònica i artística del castell de Calonge, que data del segle VIII

El monument afronta ara la finalització de les obres de restauració

L’edifici, que ha de contenir el Centre d’Interpretació de les Gavarres, ha de dinamitzar el nucli i la comarca

Des del 1949 i fins ara, s’han dut a terme al castell fins a 31 intervencions i projectes

Ara fa apro­xi­ma­da­ment uns 1.300 anys, poc més o menys, un cop con­so­li­dada la Marca Hispànica, els francs, aju­dats pels pobla­dors de la zona, van bas­tir una línia de for­ta­le­ses defen­si­ves per vigi­lar i atu­rar les pos­si­bles esco­me­ses sarraïnes. És en aquest moment, en el segle VIII, quan es pot situar la cons­trucció del cas­tell de Calonge. Aque­lla pri­mera for­ti­fi­cació, de caràcter molt pri­mi­tiu, es va alçar on actu­al­ment hi ha la torre qua­drada del cas­tell, la part més antiga que es con­serva i que es va bas­tir, pro­ba­ble­ment, en el segle XI. Des de lla­vors i fins avui, una llarga història ha con­ver­tit aquesta for­ti­fi­cació ini­cial en un edi­fici d’un interès arqui­tectònic remar­ca­ble, ja que recull dife­rents èpoques i estils. D’aquesta manera, amb el temps, una torre qua­drada, d’uns onze metres de cos­tat, va anar crei­xent, amb ampli­a­ci­ons, can­vis i reno­va­ci­ons poste­ri­ors, fins arri­bar a com­ple­tar un edi­fici que va des de l’arqui­tec­tura medi­e­val més aus­tera a l’estil renai­xen­tista, pas­sant pel gòtic, i que arriba ara a l’última fase de la reha­bi­li­tació que s’hi ha fet i que ja està a punt d’aca­bar.

Arqui­tec­tura i art

El pri­mer docu­ment on s’esmenta el cas­tell es troba en un diploma de Car­lo­man del 881 on apa­rei­xen els ter­mes de Romanyà i Colo­nica com a límit nord de la vall d’Aro que es con­ce­dia al bisbe de Girona, Teu­ter. En la segona mei­tat del segle X, el mones­tir de Sant Feliu de Guíxols tenia un alou a Calonge, com es con­firma en un diploma del rei caro­lingi Lotari I de França, l’any 968. El cas­tell figura esmen­tat a començament del segle XII, i a finals d’aquest segle ja és pos­sessió directa dels com­tes reis, infeu­dat a Ramon de Solius, qui reté home­natge a Alfons el Cast l’any 1193 pel cas­tell de Calonge de Marítima.

La història d’aquesta edi­fi­cació, d’altra banda molt docu­men­tada per l’estudiós Lluís Vilar –que, pre­ci­sa­ment, va viure en una de les cases ados­sa­des a la mura­lla, ara des­a­pa­re­gu­des–, té ara una nova mirada, més cen­trada en l’arqui­tec­tura i la seva evo­lució. Una evo­lució que també té en compte la part artística del cas­tell des dels orígens i fins als nos­tres dies. Aquesta publi­cació, obra de l’arqui­tecte Josep Maria Esquius, és un docu­ment que esdevé impres­cin­di­ble per conèixer el crei­xe­ment de l’edi­fici i els dife­rents usos que ha tin­gut durant la seva vida i enten­dre la volun­tat de les refor­mes que s’hi han fet al llarg dels anys. Exem­ples per expli­car n’hi ha molts, com ara, i a tall d’exem­ple, que des de l’any 1949 fins ara al cas­tell de Calonge s’han docu­men­tat fins a 31 inter­ven­ci­ons i pro­jec­tes, algu­nes de més mag­ni­tud que d’altres, per arri­bar a con­fi­gu­rar l’edi­fici que és ara.

El res­pon­sa­ble d’una d’aques­tes refor­mes va ser, jus­ta­ment, Josep Maria Esquius i el seu estudi d’arqui­tec­tura. En el lli­bre El cas­tell de Calonge. Arqui­tec­tura i art. Esquius explica que van poder cons­ta­tar que hi havia força infor­mació gràfica de les inter­ven­ci­ons fetes durant el segle XX, però molt escassa d’èpoques ante­ri­ors. Ara, aquest estudi faci­li­tarà la tasca als autors de futu­res inter­ven­ci­ons que es puguin fer al cas­tell i, al mateix temps, intenta acla­rir algu­nes incògni­tes sobre la quan­ti­tat de refor­mes, algu­nes d’indo­cu­men­ta­des, que s’hi han dut terme.

L’alcalde, Jordi Soler, expli­cava, ara fa unes set­ma­nes men­tre es pre­pa­rava aquest repor­tatge, que el lli­bre “esde­vindrà un ele­ment essen­cial per conèixer el pas­sat de l’edi­fici, i també per afron­tar-ne el futur”, si bé també recorda: “Ja estem a punt de fina­lit­zar l’última fase de reforma, que per­metrà posar a l’ús públic el monu­ment.”

Ara per ara, no es pre­ve­uen més inter­ven­ci­ons a curt ter­mini, més enllà de la museïtzació per con­ver­tir aquest punt en un espai de divul­gació cul­tura i medi ambi­en­tal. “Fins avui, mai no s’havia reco­llit en una publi­cació una anàlisi històrica i arqui­tectònica que relatés l’evo­lució del cas­tell, i que ho fes de manera didàctica i a l’hora rigo­rosa”, explica Soler, afe­gint-hi que aquest tre­ball “endinsa ara en un llarg viatge que per­met enten­dre molt millor els orígens del cas­tell, els usos dels seus espais i l’evo­lució arqui­tectònica i artística al llarg de la història d’aquest monu­ment decla­rat bé cul­tu­ral d’interès naci­o­nal”.

Una porta a les Gavar­res

El cas­tell ha de donar cabuda al Cen­tre d’Inter­pre­tació de les Gavar­res, que vol ser un gran eix ver­te­bra­dor i de col·labo­ració entre els pobles i museus de la comarca. A més, s’hi pre­veu un espai per a la història local, a banda de les sales d’expo­si­ci­ons.

Tot això passa just quan són a punt d’enlles­tir-se les obres de reforma del cas­tell, que havien entrat, final­ment, en la ter­cera i dar­rera fase. El punt final, doncs, d’un pro­jecte llarg i com­pli­cat que com a pal de paller té voler con­tri­buir a refor­mar i dina­mit­zar el nucli del muni­cipi.

Aquests tre­balls han permès con­so­li­dar actu­a­ci­ons necessàries perquè la tota­li­tat dels espais del cas­tell siguin ple­na­ment fun­ci­o­nals i sus­cep­ti­bles d’uti­lit­zació, d’acord amb les deter­mi­na­ci­ons del pla direc­tor. Les actu­a­ci­ons han inclòs la reha­bi­li­tació inte­gral del volum cor­res­po­nent a les plan­tes pis del que havia estat l’antic ajun­ta­ment i de l’espai de sota coberta de l’edi­fici renai­xen­tista, així com l’ade­quació del con­junt de tor­res de l’edi­fici, per tal de millo­rar-ne els aca­bats i per­me­tre visi­tar-los i fer-los ser­vir. Aquesta última fase d’obres també ha permès dur a terme la res­tau­ració de la façana inte­rior de l’antic ajun­ta­ment, que dona al pati d’armes del cas­tell, actu­al­ment en obra vista, i repa­rar el pla de façana que dona a la plaça Major, així com refor­mar el pati de la sala de l’antic pati d’armes, que es pavi­men­tarà i es dotarà d’il·lumi­nació. També s’ha millo­rat la sala major, ja refor­mada en la pri­mera fase, amb la ins­tal·lació d’un reves­ti­ment de fusta a la paret del fons de l’espai i d’un únic pro­jec­tor de grans dimen­si­ons en for­mat 16:10.

Les obres també inclo­uen actu­a­ci­ons de repa­ració i millora als espais ja refor­mats en les dues fases ante­ri­ors, a més de cli­ma­tit­zar la sala del pati d’armes i la sala major. A la resta, s’ha ins­tal·lat un sis­tema de cale­facció amb radi­a­dors elèctrics a baixa tem­pe­ra­tura. El pati de la sala de l’antic pati d’armes es pavi­menta i s’il·lumina.

Més places per a un ‘Poble de llibres’
El castell medieval ha de ser la joia de la corona, però, mentre s’ha dut a terme la darrera fase de les obres, altres projectes s’han materialitzat per completar-lo. Un ha estat Poble de llibres, una aposta que ha permès obrir vuit llibreries i ha convertit el nucli en el primer d’aquestes característiques de Catalunya. A més d’altres iniciatives, també explicades per aquest diari, com ara crear una nova gran plaça que es vol dedicar a la cultura. A banda, i en el marc del projecte, també es generarà una segona plaça, aquesta més petita, que es vol vincular al projecte del futur centre d’interpretació del vi. Aquesta actuació, al costat de la Sala Fontova, permetrà generar un gran espai darrere la plaça Major, el que ajudarà a vertebrar el centre del nucli amb el castell medieval.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia