Arts escèniques

Crítica

Una ‘destensió’ buscada, diferent

Pont Flo­tant és una de les mol­tes com­pa­nyies de fora de Bar­ce­lona (al cos­tat d’Íntims Pro­duc­ci­ons, per exem­ple), que es mereix molta més atenció del públic. Per això és una bene­dicció que el TNC, amb la seva funció de pal de paller del tea­tre en català, els hagi res­ca­tat aquesta pro­ducció del 2019. Aquest grup d’amics saben tras­lla­dar a l’esce­nari els fets i desit­jos més quo­ti­di­ans. Algú recorda la pae­lla i el foc de camp d’Exer­ci­cis d’amor? Doncs, ara, miren els estels amb un grup i uns interes­sos ben dife­rents.

La com­pa­nyia valen­ci­ana, d’una fres­cor com­pa­ra­ble a la d’Els Pira­tes i amb uns girs dramàtics de l’altura de La Calòrica, ha anat crei­xent dalt l’escena. Han par­lat del record de la infància (Com a pedres), de les enve­ges (Jo de major vull ser Fermí Jiménez) de l’angoixa dels fills (El fill que vull tin­dre) i de la mirada social en l’entorn (Les set diferències). I, ara, hi tor­nen amb un grup tan divers com insòlit. Posen en pràctica el que es pro­clama des de la intenció social de la cul­tura. Amb totes les con­tra­dic­ci­ons que això pugui supo­sar. I dema­nant la paciència necessària per arri­bar al clímax dramàtic.

Acam­pada pateix d’aquesta manera d’enten­dre el tea­tre. Per força, es perd tensió en la trama, perquè el que compta és la pre­sen­tació de cada per­so­natge. En fan gala com en les pro­duc­ci­ons d’Esce­na­ris Espe­ci­als de Clàudia Cedó (Mare de sucre), però sense desen­vo­lu­par una trama que posi en qüestió la con­venció social. Acam­pada és com un espec­ta­cle per mos­trar cada retrat. Sense expo­sar-se com a tes­ti­mo­nis d’una injustícia. Són en un espai prou comú, però amb una situ­ació dife­rent.

Pont Flo­tant sap tan­car de la millor manera pos­si­ble cada mun­tatge: des de la veri­tat més pura, la ficció es trenca i emer­geix un tor­rent de des­co­berta. En aquesta acam­pada, no volen arri­bar a cap cim, només pre­te­nen que la con­vivència tren­qui la quarta paret. Així com un espec­ta­dor des­co­breix noves capes si repe­teix una funció, també una per­sona invi­dent, per exem­ple, des­co­breix altres des­crip­ci­ons si va can­vi­ant la per­sona que fa l’audi­o­des­cripció. La intel·ligència està a saber con­viure-hi, en posi­tiu.

Acampada
Companyia: Pont FlotantIntèrprets: Àlex Cantó, Carmen Golfe, Isabel Gómez, Mónica Lamberti, Itziar Manero, Jesús Muñoz, Alberto Romera, Benito Valverde.
Dijous, 16 de febrer (fins el 25) a la Sala Tallers, TNC.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia