Altres

Vist, sentit, llegit i perdut el 2024

Recordem cinc llibres, pel·lícules, sèries, exposicions, discos i obres de teatre de l’any que s’acaba

En un any amb el pressupost prorrogat, el tan anhelat 2% per a la cultura encara és a l’aigüera

La memòria és selectiva i quan mirem pel retrovisor allò que ha anat passant en aquest any que s’esfumarà d’aquí a quatre dies segur que queden entelats alguns fets que han tatuat l’any 2024 en el vessant cultural. En aquestes tres planes en recordarem cinc de cada àmbit: cinc llibres, cinc exposicions, cinc pel·lícules, cinc sèries, cinc discos i cinc obres de teatre que han transitat pel camí de la cultura dels darrers dotze mesos, i que evidentment no són ni els únics ni potser els millors. La tria sempre és personal i, quan veiem, sentim i llegim, ho fem des del racó més íntim.

El 2024 ha estat any d’eleccions al Parlament i de canvi de color polític. Ha estat l’any del pressupost prorrogat i del tan anhelat 2% per a la cultura encara a l’aigüera. També ha estat l’any de tres grans commemoracions: els cent anys del naixement del poeta Vicent Andrés Estellés, i els cent de la mort del dramaturg i poeta Àngel Guimerà i del poeta Joan Salvat-Papasseit, entre d’altres. Ha estat “el millor any de la història” pel que fa a la venda de llibres, segons el Gremi d’Editors, amb un creixement de vendes del 35% des del 2019. Ha estat l’any de l’obertura de nous museus (com el del Renaixement, a Molins de Rei) i dels primers passos per a l’ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Ha estat l’any que s’han reforçat les experiències de realitat virtual en diversos espais patrimonials, com la Cartoixa d’Escaladei. També ha estat l’any que el govern ha obert un període de participació ciutadana per a l’elaboració de la futura llei del patrimoni cultural, una de les prioritats en aquesta legislatura. I ha estat l’any que les obres a la Sagrada Família han completat la instal·lació del dotzè nivell de panells de la torre de Jesucrist, de manera que arriba als 142,5 metres d’alçària. Amb això, s’inicia la fase final i més esperada: la construcció del terminal amb la creu, que es preveu enllestida a finals del 2025. El sostre de Catalunya serà més alt, l’any que pica a la porta.

Ens han deixat
Quan fem la mirada enrere, ens hem d’aturar en les persones que ens han deixat. Però que han deixat, també, un llegat sense el qual la nostra seria una cultura més desvalguda. Començant per la mort del cineasta Ventura Pons, al gener, i continuant amb la de molts altres noms destacats de la Catalunya cultural: l’escriptor, editor i gestor cultural Àlex Susanna; el referent de la genealogia i l’heràldica Armand de Fluvià; les historiadores de l’art Berta Sureda i Núria Rivero; la periodista cultural Anna Pérez; els llibreters Josep Morales i Montse Serrano; les sopranos Enriqueta Tarrés i Maria Rosa Barbany; l’escriptora Teresa Amat; l’actriu i model Teresa Gimpera; l’escriptora Rosa Regàs; els músics Oriol Bordas i Jordi Bonell; el filòsof i polític Josep-Maria Terricabras; l’actor Fermí Reixach... Els seus noms queden segellats per sempre en la cultura catalana.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia