El misteri Denis

La pri­mera pel·lícula de Claire Denis que s'estrena entre nosal­tres no res­pon en abso­lut al seu títol espa­nyol. En efecte, Isa­be­lle Hup­pert inter­preta una dona occi­den­tal que viu a l'Àfrica, però aquí aca­ben les simi­li­tuds, perquè la seva peripècia no té res d'aven­tu­rera o romàntica, segons els clixés de Hollywood, sinó que més aviat camina peri­llo­sa­ment per la fron­tera entre l'experiència abs­tracta i la reflexió política. Denis no és una cine­asta aco­mo­datícia: li agrada Her­mann Mel­vi­lle –Beau Tra­vail (1999)–, i també el cinema de ter­ror –Trou­ble Every Day (2001)– i fins i tot la filo­so­fia de Jean-Luc Nancy bar­re­jada amb Ste­ven­son –L'intrús (2004), una de les millors pel·lícules d'aquest segle–. I en aquest sen­tit, Una mujer en África segueix el seu iti­ne­rari amb coherència i coratge. L'enfron­ta­ment entre la pro­ta­go­nista, mes­tressa d'una plan­tació de cafè, i el seu entorn, con­vuls i vio­lent, podria donar lloc al clàssic cres­cendo de violència i des­trucció. I ho fa, però a la seva manera: fugint del relat tra­di­ci­o­nal, avançant a cops de càmera, amb una pla­ni­fi­cació ner­vi­osa i agres­siva que retrata un uni­vers vist com un labe­rint. A Denis li agrada con­tem­plar per­so­nat­ges que per­den el con­trol de la situ­ació i actuen a la des­es­pe­rada, i això li passa a Hup­pert quan s'enfronta a les revol­tes, a l'apa­rició d'un per­so­natge estrany pel qual sent una tèrbola atracció… Pot­ser és la metàfora del cine­asta modern: com fil­mar un món cada cop més incom­pren­si­ble? Denis no té res­pos­tes, però sí mol­tes pre­gun­tes. I això és el que la con­ver­teix en una per­so­na­li­tat impres­cin­di­ble del cinema actual, de la mateixa manera que White mate­rial –el títol ori­gi­nal— és un esde­ve­ni­ment que cap cinèfil que mereixi aquest nom es pot per­dre.