Una Nàpols frenètica en un teatrí

De cara a la paret aquells que pen­sen que els tite­lles de porra són, sim­ple­ment, una cursa entre l'heroi (més o menys bon jan o des­ver­go­nyit) i els mal­vats (siguin gos­sos des­a­pren­sius, caçadors apro­fi­tats o la mateixa mort, que busca donar-se més importància). Evi­dent­ment que el per­so­natge Pul­ci­ne­lla de Nasuto se les heu a bufe­ta­des d'anada i tor­nada amb tots aquests per­so­nat­ges de cla­te­llada soro­llosa però, al dar­rere (o a sota, perquè els per­so­nat­ges es dis­pu­ten el tri­omf en un teatrí alçat) hi ha uns con­tra­punts arre­lats en la tra­dició que podran agrair aquells que cone­guin àmpli­a­ment aque­lla cul­tura i que, per a la resta de mor­tals, esdevé un mate­rial d'un gruix ambigu que denota dife­rents rit­mes, mane­res d'enten­dre i abor­dar la psi­co­lo­gia d'una fusta que, nova­ment, per l'encant del tite­llaire, cobra una ànima ben humana.

El Pul­ci­ne­lla de Nàpols és la pri­mera baula d'aquest cor­rent de tite­lles que, bevent de la màscara de la com­me­dia dell'arte, s'atre­vei­xen a nar­rar històries (més o menys intrans­cen­dents) a par­tir d'uns per­so­nat­ges tipus. La Tere­sina, l'ena­mo­rada de Pul­ci­ne­lla, és l'única que guarda un cos esti­lit­zat de fusta (no es mani­pula amb els dits posats al guant sinó fent-la vol­tar amb un aga­fa­dor que li per­met fer vole­iar fal­di­lla i braços. Pul­ci­ne­lla no treu la llen­gua des­ca­rat, bavós, volent gau­dir de totes les cor­bes de la seva aimada, però bé que un s'ho pot ima­gi­nar... És un per­so­natge bar­rut, amb punts d'una valen­tia fol­rada per la ignorància. El joc de mani­pu­lació de Nasuto és d'orfe­bre­ria. La velo­ci­tat amb què l'un pren el gar­rot a l'altre i com de la bara­lla n'extreu una peça musi­cal a base de per­cus­si­ons de fusta (que, en ser de dife­rent mate­rial donen notes vari­a­des) mereix un reco­nei­xe­ment. També la capa­ci­tat de fer que la mà del Pul­ci­ne­lla tre­moli, un exer­cici de mol­tes hores de vol dins del teatrí. Amb un italià afi­blat per la llengüeta (piveta), la història té potència per les arrels. Diuen que a Nàpols si els pre­gun­tes que és un Pul­ci­ne­lla, ells res­po­nen que Nàpols. I si lla­vors els pre­gun­tes per què és la ciu­tat, con­tes­ten que com un Pul­ci­ne­lla. Frenètic. Amb arrels.