Viatge juganer fins al fons del teatre

H i ha mol­tes mane­res d'adap­tar una novel·la per a la cana­lla. El més sen­zill és optar per la sim­pli­fi­cació de llen­guatge i dei­xar que el viatge i l'aven­tura faci la resta, sovint acom­pa­nyat de cançons diver­ti­des i engan­xi­fo­ses. Només que el petit lec­tor reco­ne­gui la trama i els per­so­nat­ges ja fa el fet. Afor­tu­na­da­ment, hi ha altres cops que es tira de la ima­gi­nació (Ras­pall, de Pere Cal­ders, a càrrec la com­pa­nyia Nu) i s'aposta pel món sur­re­a­lista sense por. També exis­teix la clau d'aga­far els per­so­nat­ges i fer-los viure una història paral·lela (La casa sota la sorra, de Joa­quim Carbó, amb els Egos Tea­tre) que s'atre­veix amb el musi­cal diver­ti­da­ment tro­nat. La pro­posta de Juan Car­los Mar­tel també és molt vàlida. Perquè es con­vida, sense fer-ho explícit, que els nens s'inte­grin com uns tri­pu­lants més del Pequod, a la cacera de la balena blanca. Sig­nen, can­ten, cri­den, s'excla­men, remen i patei­xen l'embat d'una mar vio­lenta. El capità Ahab és mig boig. També l'indi, de quasi dos metres i gran pun­te­ria, que té una cai­guda al mar que serà pre­mo­nitòria. Són uns per­so­nat­ges excèntrics, de par­lar encrip­tat; l'un, amb unes imat­ges literàries ele­va­des; l'altre, amb infi­ni­tius.

No es pot des­ve­lar gens com arrenca la trama perquè tren­ca­ria l'encant. Només es pot anun­ciar que tots els actors repre­sen­ten sor­tir del pas, com poden. L'entrada a cada una de les esce­nes que es van visi­tant (des del bar fins al dor­mi­tori, l'església i el mateix vai­xell) suposa un joc nou que els va empas­sant dins de la trama. És un remolí màgic, que els abdu­eix. Ara aquells espec­ta­dors que han dei­xat l'abric al vestíbul són mari­ners i també actors. Viuen la trama i s'iden­ti­fi­quen amb el joc.

Capítol a part mereix la il·lus­tració de Fre­de­ric Amat. Amb un toc de còmic, de traç gros, il·lus­tra els espais amb ele­ments irre­als però que con­vi­uen molt bé amb els per­so­nat­ges esguer­rats de la trama. L'atac de la balena se salva amb nota. La Kom­pa­nyia del Tea­tre Lliure dis­fruta en aquest joc de treure's el bar­ret i espe­ro­nar el públic (només 30 pri­vi­le­gi­ats per sessió; les entra­des ja estan a les aca­ba­lles!) perquè no aban­doni mai el vai­xell del drama. Al final, un mar de buta­ques els con­tem­plen. Catàrtic.