L'acumulació frena l'emoció

Quan ens endin­sem en la segona part d'un relat èpic, plan­te­jat com una història iniciàtica, podem tro­bar-nos que aquesta part sigui només una part del recor­re­gut ina­ca­bat. De fet, a El hòbbit de Tolkien el punt de par­tida des­criu com Bilbo és expul­sat de la tran­quil·litat fami­liar per viure l'aven­tura, i la dar­rera part és la lluita per matar el drac i l'esclat de l'ano­me­nada bata­lla dels cinc exèrcits. Entre­mig d'aquests dos movi­ments queda un seguit d'aven­tu­res de Bilbo i Tho­rin pel bosc negre i la Ciu­tat del Llac fins que arri­ben a Ere­bor, on el drac Smaug vigila un pre­uat tre­sor. Per donar a aquesta part del tra­jecte una dimensió èpica, Peter Jack­son uti­litza tota l'arti­lle­ria digi­tal de què dis­posa i es pro­posa enllu­er­nar l'espec­ta­dor amb con­tun­dents esce­nes d'acció i espec­ta­cu­lars espais laberíntics. Jack­son con­ver­teix la pel·lícula en un diver­tit parc d'atrac­ci­ons com demos­tra l'escena en què els nans s'esca­pen de la presó dels elfs del bosc dins de bótes de vi o el moment en què llui­ten con­tra les ara­nyes gegants. Altres vega­des, el labe­rint pre­fi­gura espais tor­tu­o­sos pro­pis d'un sofis­ti­cat vide­o­joc, com tota l'entrada a Ere­bor després d'obrir la porta secreta de pedra amb la clau. Entre les atrac­ci­ons de fira i el vide­o­joc, allò que s'imposa són alguns dis­senys de pro­ducció veri­ta­ble­ment sor­pre­nents –la cre­ació de la Ciu­tat del Llac– i la presència de la bèstia digi­tal més maligna del cinema espec­ta­cle con­tem­po­rani: el drac Smaug.

L'afany de gran­di­loqüència que envolta l'empresa de Peter Jack­son pro­voca que es per­din algu­nes coses pel camí. A El hòbbit hi ha espec­ta­cle, però no hi ha emoció per l'aven­tura. Totes les situ­a­ci­ons estan massa allar­gas­sa­des i això pro­voca que el ritme s'enfonsi i que l'espec­ta­dor acabi embri­a­gat per l'excés de pro­pos­tes visu­als. L'altra cosa que es perd és la força iniciàtica de la història. Al començament, el mag Gàndalf li diu a Bilbo que el troba can­viat. La frase extreta de la novel·la de Tolkien expressa un dels fets essen­ci­als de l'obra: enten­dre el viatge cap a la fan­ta­sia com una experiència iniciàtica de trans­for­mació. Tot aquest aspecte queda diluït, fins i tot no té con­sistència en un moment tan clau com la tro­bada final entre Bilbo i el drac. El foc d'arti­fici no deixa veure l'essència del relat i l'espec­ta­cle visual s'imposa per acu­mu­lació, però no genera gens de fas­ci­nació.