cultura

ARQUEOLOGIA

Descobreixen les termes de la vil·la romana de Vilauba

Les primeres excavacions a l'àrea del jaciment que estava tapada per una carretera han posat al descobert les restes de les piscines i altres estances d'uns banys dels segles II i III

El des­vi­a­ment de la car­re­tera de Pujar­nol perquè es pogués tre­ba­llar a la part del jaci­ment de Vilauba que fins ara estava cobert per l'asfalt ha val­gut la pena. Les exca­va­ci­ons que s'hi han fet les dar­re­res set­ma­nes han permès des­co­brir les res­tes de les ter­mes de la cèlebre vil·la d'època romana del muni­cipi de Camós. Data­des entre els segles II i III, les estruc­tu­res des­co­ber­tes dar­re­ra­ment ocu­pen una àrea d'uns 130 m², repar­tida en diver­sos espais: unes latri­nes; els ves­ti­dors (apo­di­teri), equi­pats amb uns bancs i uns racons per dei­xar-hi la roba; una pis­cina d'aigua freda (fri­gi­dari); una pis­cina d'aigua calenta (cal­dari) i el seu cor­res­po­nent dipòsit; el forn per escal­far l'aigua, i una sala que encara no s'ha iden­ti­fi­cat però que els arqueòlegs sos­pi­ten que es pot trac­tar de la sauna (suda­tio). Envol­tant les ter­mes hi ha les res­tes de dues cana­lit­za­ci­ons d'aigua. Les parets d'aquesta part de la casa les van fer amb pedra de tra­vertí, molt més resis­tent que la pedra de ribera amb què van aixe­car la zona resi­den­cial i de feina. “Les ter­mes havien de tenir uns murs més sòlids perquè havien de supor­tar els can­vis de tem­pe­ra­tura”, expli­ca­ven ahir Andrea Fer­rer, direc­tora de les exca­va­ci­ons, i Pere Cas­ta­nyer, coor­di­na­dor de la recerca jun­ta­ment amb Joa­quim Tre­mo­leda.

La des­co­berta ha satis­fet molt els arqueòlegs, que han vist con­fir­mada la teo­ria que sota la GIV-5247 hi loca­lit­za­rien les ter­mes, de les quals havien tro­bat alguns indi­cis a la resta del jaci­ment. La seva enver­ga­dura sí que ha cau­sat certa sor­presa. “Tenen unes dimen­si­ons grans i sens dubte demos­tren que, durant els anys en què van estar en ser­vei, la vil·la era un recinte molt potent”, expli­quen Fer­rer i Cas­ta­nyer. Les exca­va­ci­ons con­ti­nu­a­ran les set­ma­nes vinents i s'espera que la part de les ter­mes es pugui visi­tar a par­tir de l'any que ve.

LA FRASE

En l'època en què les termes van estar en servei, la vil·la devia ser molt potent
Andrea Ferrer
DIRECTORA DE LES EXCAVACIONS

La vida a pagès durant vuit segles

Vilauba és un jaciment singular perquè s'hi pot resseguir l'evolució del complex al llarg de pràcticament 800 anys, entre el segle I aC i el segle VII de la nostra era. Es tracta del que avui podríem anomenar una casa de pagès i que, en determinades èpoques, va tenir moltes terres i bestiar. Se'n van tenir notícies per primer cop el 1932, curiosament arran de la construcció de la carretera que ara s'ha desviat per poder completar la recerca. La primera campanya d'excavacions, però, no va tenir lloc fins al 1978. Des d'aleshores, cada any s'hi ha treballat, un fet gens comú que s'explica –almenys en part– pel fet que hi han apostat de manera decisiva els ajuntaments de Camós, Porqueres i Banyoles, la Diputació (propietària de la carretera) i el Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Vilauba ha estat motiu d'estudis i publicacions, atès el seu valor científic. També s'hi organitzen visites guiades, en coordinació amb els museus de Banyoles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia