El populisme i la venjança

En els moments finals de M de Fritz Lang, men­tre els ciu­ta­dans inten­ten fer un judici popu­lar con­tra el supo­sat vio­la­dor i assassí d'unes nenes, apa­reix la mà de la justícia. Lang ens recorda que mal­grat els defec­tes de la justícia, hi ha moments en què cal recórrer al seu poder i anul·lar tota idea de ven­jança. El vere­dicto de Jan Ver­heyen és un drama judi­cial con­tun­dent, ben por­tat i inter­pre­tat, però en el que es cau en una peri­llosa vena popu­lista. El to de la pel·lícula podria ser el d'un drama judi­cial de Fritz Lang, sig­nat per un direc­tor belga que vol par­lar de les debi­li­tats del sis­tema judi­cial en l'Europa de la pros­pe­ri­tat. Un pare veu com durant un roba­tori maten la seva dona i com en el moment de fugir mor la seva filla. El pare vol por­tar a judici l'assassí però per un error de pro­ce­di­ment judi­cial aquest queda en lli­ber­tat. Fins aquí, la pel·lícula fun­ci­ona com a reflexió sobre les irre­gu­la­ri­tats i feble­ses de la justícia. La cosa es com­plica quan el pare duu a terme la seva ven­jança i ha d'afron­tar un judici acu­sat de matar l'assassí de la seva família. L'opinió publica defensa la valen­tia del pare. La justícia és posada en crisi, però, tal com recorda la fis­cal del cas, res no jus­ti­fica la ven­jança, perquè aquesta implica pren­dre's de forma per­so­nal la vida d'una per­sona. El drama judi­cial crea un debat tens que el direc­tor porta amb un cert pols, però la història desem­boca en les solu­ci­ons fàcils. Tot ple­gat fa la sen­sació que dar­rere d'un gran tema es segueix el camí de la demagògia sense plan­te­jar que tota apo­lo­gia de la ven­jança és més que qüesti­o­na­ble, sobre­tot quan no es plan­teja en una pel·lícula de gènere sinó en una obra en tesi que vol fun­ci­o­nar com a film denúncia de les man­can­ces de la soci­e­tat actual.