Biografia d'un quadre

A més de ser guio­nista de còmics, San­ti­ago García (autor, per exem­ple, de Beowulf) és també crític, assa­gista i teòric; ha diri­git les revis­tes espe­ci­a­lit­za­des U i Volu­men i ha publi­cat el molt interes­sant lli­bre La novela gráfica, on repassa la història d'aquest for­mat.

Un bagatge que no sorprèn gens a l'hora de lle­gir Las Meni­nas, la novel·la gràfica que ha publi­cat amb dibui­xos de Javier Oli­va­res. I és que el lli­bre trans­cen­deix la cate­go­ria de relat d'època i de bio­gra­fia per explo­rar les pos­si­bi­li­tats nar­ra­ti­ves del còmic amb espe­rit lúdic i vocació expe­ri­men­tal.

Las Meni­nas arrenca de l'obra mes­tra de Diego Velázquez, una de les grans atrac­ci­ons del Museu del Prado de Madrid, per ela­bo­rar una hipòtesi històrica sobre els fets que van envol­tar la cre­ació d'aquest retrat de la família de Felip IV; però, a més, també ofe­reix una reflexió sobre com una obra d'art acaba esde­ve­nint un símbol.

La sofis­ti­cada i engi­nyosa estruc­tura de Las Meni­nas alterna els pas­sat­ges pro­ta­go­nit­zats per Velázquez amb ele­ments de meta­llen­guatge his­to­rietístic, i també amb capítols que mos­tren la influència del qua­dre en per­so­nat­ges com Picasso, Dalí, Goya o Anto­nio Buero Vallejo.

La gràcia de tot ple­gat és que no ho fa amb pedan­te­ria, pre­ten­si­o­si­tat o volun­tat d'exhi­bi­ci­o­nisme docu­men­tal, sinó que acon­se­gueix una obra diver­tida que recorre sovint a la paròdia de dife­rents suports de la cul­tura popu­lar: el fulletó, la novel·la barata, la his­to­ri­eta d'aven­tu­res, el No-Do... El dibuix expres­si­o­nista d'Oli­va­res acom­pa­nya per­fec­ta­ment aquests can­vis de regis­tre.