Els traumes del passat

Els ingre­di­ents que mar­quen la trama de Cami­nando entre las tum­bas de Scott Frank no són gens nous. El pro­ta­go­nista és un poli­cia que per atra­par uns delinqüents s'exce­deix en l'ús de la violència i pro­voca que la seva acció tin­gui danys col·late­rals en un delinqüent. El poli­cia, pene­dit, es con­ver­teix en detec­tiu pri­vat i ha d'enfron­tar-se al cas del segrest i poste­rior assas­si­nat de l'esposa d'un mili­o­nari que ha for­jat el seu negoci en el tràfic d'heroïna. La inves­ti­gació cri­mi­nal el por­tarà cap a la des­co­berta que hi ha altres pos­si­bles crims sem­blants i davant la presència d'una banda de psicòpates que estan dis­po­sats a tot. Men­tres­tant, el detec­tiu deci­dirà expiar els trau­mes del pas­sat esta­blint una relació amb un nen al qual inten­tarà aju­dar.

Scott Frank, cine­asta pro­vi­nent de la tele­visió, ha rodat una pel·lícula pla­nera que l'únic que fa és ampliar la seva trama i tre­ba­llar algu­nes atmos­fe­res visu­als. En lloc d'un segrest, la trama creua dife­rents casos i pro­voca que l'acció resulti més espec­ta­cu­lar i pugui tenir certa inten­ci­o­na­li­tat. També ens pro­posa la pos­si­bi­li­tat de jugar amb els codis del cinema negre tras­lla­dats al ter­ri­tori del thri­ller con­tem­po­rani per reforçar sobre­tot la presència del per­so­natge cen­tral i el retrat de les seves debi­li­tats inte­ri­ors. Tot ple­gat es deixa veure. La pel·lícula no molesta però en cap cas va més enllà de la cor­recció. Pro­ba­ble­ment l'únic ingre­di­ent des­ta­ca­ble és la presència de Liam Nee­son per­dut pels car­rers de Nova York, con­ver­tit en una mena d'àngel de la guarda que intenta impe­dir que la banda de cri­mi­nals que ha inves­ti­gat puguin dur a terme més acci­ons ferot­ges. El to gene­ral de la història vol ser cruel, però en el trac­ta­ment de la relació que s'esta­bleix entre el detec­tiu i el nen que pro­te­geix s'escapa un cert to sen­ti­men­tal.