El lampista que va enderrocar el comunisme

L'any 1981, Andr­zej Wajda va gua­nyar la Palma d'Or del fes­ti­val de Canes amb El hom­bre de hierro, una pel·lícula sobre les vagues a les dras­sa­nes de Gdansk que varen mar­car el nai­xe­ment de Soli­dar­nosc i el lide­ratge de Lech Walesa. La pel·lícula era una ficció ins­pi­rada en fets reals que volia reco­llir el camí de posada en crisi del poder comu­nista. Lech Walesa hi feia una petita apa­rició com a actor. Uns anys després, als 87 anys, Andrezj Wajda ha deci­dit tor­nar a aquests fets per tal de fer una mena de revisió històrica al vol­tant del procés que va con­ver­tir Polònia en un país democràtic i en el pri­mer país que va deci­dir des­a­fiar el poder del gegant comu­nista. Wajda ho fa a par­tir d'una hagi­o­gra­fia de Lech Walesa, pen­sada per reha­bi­li­tar la seva figura, després que el vell líder de Soli­dar­nosc fra­cassés en el seu intent de tor­nar a ser una figura política.

Walesa neix com una pel·lícula for­mal­ment molt vella. Hi ha un joc cons­tant entre els moments històrics dels quals es con­ser­ven imat­ges docu­men­tals i els fets de ficció. La bar­reja no acaba d'encai­xar perquè tot el tre­ball de dis­seny de pro­ducció és molt pobre i molt ortopèdic. Wajda sor­geix com un cine­asta d'un altre temps que vol donar vita­li­tat a una obra a par­tir d'una posada en escena molt rígida i poc ins­pi­rada. El més interes­sant de la pel·lícula es troba en el sen­tit del ritme. Wajda es pro­posa fer un recor­re­gut al llarg de 20 anys. Des de quan l'any 1970 van tenir lloc les pri­me­res vagues con­tra el poder comu­nista que van ser dura­ment repri­mi­des, fins al moment de la cai­guda del mur de Berlín. Entre aquests moments ocu­pen un lloc cen­tral les vagues de 1980, l'empre­so­na­ment de Walesa i la seva difícil relació fami­liar com a acti­vista polític i pare de vuit fills.