Doncs, demà, titelles

Acu­mu­len 26 anys d'història, petita, com acos­tu­men a ser els esce­na­ris dels tite­lles a Lleida. Ara s'han mar­cat el repte de con­ver­tir-se el 2016 en fes­ti­val estratègic de Cata­lu­nya a l'altura de la Fira de Tea­tre al Car­rer de Tàrrega, la Fira Medi­terrània, el Tra­pezi de Reus, La Mos­tra d'Igua­lada, el Mer­cat de Música Viva de Vic i el recent Sismògraf d'Olot. És evi­dent que el car­rer Major és ple, com sem­pre, de llei­da­tans i pro­gra­ma­dors vol­tant amunt i avall bus­cant l'ombra i el racó idoni per seguir un espec­ta­cle en un racó de les pla­ces. L'eslògan de la ciu­tat és “Ara, Lleida”. Doncs fent bona la rima (i el com­promís que també haurà l'equip de govern que surti de les pròximes elec­ci­ons muni­ci­pals), si “Ara, Lleida, demà Tite­lla”. Avui, s'aco­mi­ada la Fira a Lleida.

Anem a pams. El viatge és un mun­tatge pen­sat per a espec­ta­dors únics, de la dimensió de les para­des de circ del Pas­satge Insòlit. Hi ha el com­promís, fir­mat, de tot espec­ta­dor de no poder anun­ciar què passa dins d'aquell car­ru­atge con­ver­tit en una mena de màquina del temps. Còmoda­ment ins­tal·lat en una mena de lli­tera amb vies, es capta una imatge una mica impac­tant, amb un regust vital i una estètica d'arte­sa­nia lúdica­ment caso­lana. Al pati de l'Escor­xa­dor, l'espera es fa bona per repas­sar la pro­gra­mació i comen­tar els espec­ta­cles més acon­se­guits de la jor­nada ante­rior. La impli­cació dels espec­ta­cles amb els par­ti­ci­pants és més íntima de l'habi­tual. Perquè demana una com­pli­ci­tat, bé sigui per la pro­xi­mi­tat o per con­ver­tir en ésser amb vida uns ele­ments màgics, des d'un cavall mític fins a un drac tou fet a base de patchwork. Aquest és el joc, un xic beneit, de Panta Rhei Pro­duc­ci­ons (Astoki­llo Cir­cus) a la plaça de la cate­dral, en un espai pri­vi­le­giat d'ombra i veïnatge d'esca­les i la pro­pera fira. També és de traç gros El cuento del viejo lobo de Tea­tro Konmo de la República Txeca, una nova trans­for­mació en mani­pu­la­dors i per­so­na­lit­zació dels tite­lles del plafó del fons. Evi­dent­ment, la caput­xeta ver­me­lla reviu una enèsima versió amb la neces­si­tat de sor­pren­dre l'audiència, sigui en la trama com en el des­ple­ga­ment de l'esce­nari, un punt irre­ve­rent amb la tragèdia ori­ginària.

L'any pas­sat, del pati de l'Escor­xa­dor van sor­tir uns ten­dres i un punt ter­ri­bles dracs. En deien Traps. Els calçaven per­so­nes que podien obrir par­pe­lles, obrir la boca i moure colls i cames. La com­pa­nyia Efímer va deci­dir refor­mar aquell Lo mons­tre que tant havia agra­dat en una edició de Fira Tàrrega ante­rior, però que havia estat pràcti­ca­ment impos­si­ble de moure per més pla­ces. Amb Traps, ja comp­ten més d'un cen­te­nar de fun­ci­ons (ahir just feien un any) i, a més, ha nas­cut una nova seqüela perquè, segons deien, tota la cana­lla volia pujar-hi a sobre. Des d'ahir, ja es pot fer en una mena d'ins­tal·lació, sub­til, amb cinc dracs que supor­ten paci­ent­ment fins a una desena de per­so­nes. Moment de des­cans, repòs i de fotos fami­li­ars impres­cin­di­bles. Els dracs ara també mouen el coll i obren la boca,a gust dels por­tants. Si els de Traps tenien un punt tètric, ara s'han ren­dit a la bon­dat: men­gen botons i són ten­dres de tacte i de mirada. Ben dife­rent a les diver­ti­des, espontànies i impre­vi­si­bles rates (Rats, de Campi Qui Pugui Pro­duc­ci­ons, que ja cor­rien per La Mos­tra d'Igua­lada fa uns dies) que es pas­se­gen en cer­ca­vila i que només un flau­tista (prou cone­gut pels con­tes) té l'opor­tu­ni­tat de domi­nar, fent-les ballar al compàs.

Per últim, les per­les con­tras­ta­des. Si ja té ano­me­nada el Pinocc­hio de La Bal­dufa, el Tri­pula de Farrés Brot­hers i la màgia laïcit­zant de La casa flo­tant (rever­si­ona l'arca de Noè) que ahir aple­gava un públic endiu­men­jat a La Llotja, preciós, sub­til i gam­berro és el tre­ball de Ma biche et mon lapin, que són capaços d'enca­de­nar esce­nes tòrri­des i ingènues amb ele­ments revul­sius com ara els tapets i les figu­res de ceràmica de la iaia.