El fracàs de l'home racional

En la llarga i irre­gu­lar cine­ma­to­gra­fia de Woody Allen hi ha tres temes omni­pre­sents. El pri­mer i més defi­ni­tori és la qüestió de la repre­sen­tació de la rea­li­tat. De quina forma som capaços d'arti­cu­lar el món a par­tir dels nos­tres desit­jos? No són les nos­tres repre­sen­ta­ci­ons les que con­fi­gu­ren el nos­tre entorn? La segona qüestió és el pes de la moral com a resul­tat de les impli­ca­ci­ons que genera el nos­tre ordre social. Com cons­truïm la nos­tra moral i de quina forma la nos­tra sub­jec­ti­vi­tat és capaç de superar els límits esta­blerts entre el bé i el mal? Final­ment, Allen també acos­tuma a par­lar-nos del pes de l'atzar com a fac­tor que posa en crisi totes les pre­des­ti­na­ci­ons i genera estra­nyes solu­ci­ons als con­flic­tes que mar­quen la nos­tra vida. La pro­ta­go­nista de Blue Jas­mine era pre­so­nera de les seves repre­sen­ta­ci­ons per­so­nals, men­tre que els pro­ta­go­nis­tes de Deli­tos y fal­tas no podien supor­tar la seva moral de forma sem­blant als de Match Point, amb la diferència que en aquesta última l'atzar gua­nyava la par­tida.

Irra­ti­o­nal Man, el dar­rer tre­ball de Woody Allen, pot ser vist com un com­pendi d'aques­tes tres obses­si­ons, rea­lit­zat de forma ins­pi­rada i amb fluïdesa. Una pel·lícula que ens parla com en un món en el qual tot­hom busca les seves recep­tes d'auto­a­juda o de super­vivència, la teo­ria sol esta­ve­llar-se sem­pre davant d'una rea­li­tat incerta. Fins i tot s'esta­ve­llen les refle­xi­ons dels grans mes­tres de la lite­ra­tura o la filo­so­fia. El pro­ta­go­nista és un pro­fes­sor de filo­so­fia que es coneix totes les recep­tes per esta­blir un món millor. Mal­grat això alguna cosa falla i difi­culta la seva existència. Al seu entorn té dues dones que viuen de les seves repre­sen­ta­ci­ons men­tals ja siguin som­nis de caràcter sexual o sim­ples som­nis de fades. Un dia, l'home irra­ci­o­nal es creu que és un super­home i que pot posar a la pràctica totes les teo­ries del crim per­fecte. La seva intenció és redi­mir la huma­ni­tat i seguir la màxima que des­truint aquell que fa mal a l'altre pot­ser es tro­ba­ran noves for­mes d'equi­li­bri. El joc del pro­fes­sor li pot per­me­tre cons­truir la seva pròpia repre­sen­tació, con­fir­mar els prin­ci­pis de la seva pròpia moral i sig­ni­fi­car-se com el gran super­home capaç de vigi­lar els altres. L'home irra­ci­o­nal, però, no té en compte el paper deses­ta­bi­lit­za­dor que juga sem­pre l'atzar. Allen domina les regles del seu joc a la per­fecció. Pro­ba­ble­ment, Irra­ti­o­nal man seria la millor pel·lícula com­pendi de tot el cinema de Woody Allen. L'espec­ta­dor que no hagi vist cap pel·lícula i vul­gui saber què pen­sar del seu cinema es tro­barà amb l'obra per­fecta. La resta ens tro­ba­rem amb un seguit d'esti­mu­lants i recon­for­tants vari­a­ci­ons Allen.