La maleta del tiet Pepe

Vicenç i Empar Jové van fer de models per al seu oncle infi­ni­tat de vega­des. Josep Jové Cal­vera era comp­ta­ble, però quan sor­tia de la feina no se sepa­rava de la càmera de fotos. El tiet Pepe, com ells el conei­xien, va atre­so­rar al llarg de la seva vida 13.000 nega­tius que, pot­ser per defor­mació pro­fes­si­o­nal, va docu­men­tar amb molta cura. Ell mateix reve­lava algu­nes d'aques­tes foto­gra­fies sobre del llit de la pensió on vivia i s'auto­e­di­tava un qua­der­net en què hi ano­tava la data i la temàtica. Qua­ranta anys després de la seva mort, la maleta on es con­ser­vava aquest tre­sor va anar a parar a mans del fotògraf Jordi V. Pou. “Els seus nebots sem­pre van con­ser­var aquest lle­gat i me'l van por­tar perquè el valorés.” En un pri­mer moment, Pou va que­dar admi­rat pel valor docu­men­tal d'aque­lles imat­ges: “Des d'un punt de vista de la història sen­ti­men­tal de Lleida, hi ha foto­gra­fies molt interes­sants en què, per exem­ple, es veu un Seat 600 dins de la nau cen­tral de la Seu Vella.” Aquest era un pos­si­ble punt de par­tida. “Després vaig veure que hi havia unes foto­gra­fies de temàtica indus­trial molt interes­sants”, com les de la cons­trucció del pantà de Mequi­nensa. Els fons també incloïa imat­ges cos­tu­mis­tes de gita­nos nòmades, banyis­tes a les Bas­ses d'Alpi­cat, boira amb il·lumi­nació nada­lenca... I això no era tot. Jové Cal­vera, que era del Cen­tre Excur­si­o­nista de Lleida, també tenia pai­sat­ges, esce­nes de cul­tura popu­lar, patri­moni i, molts qua­derns de viat­ges exòtics. “Però entre totes aques­tes foto­gra­fies ana­ven apa­rei­xent uns retrats que esta­ven fets amb molta intenció.” Pou s'atura davant el d'una padrina que trans­met una força bru­tal. I n'asse­nyala d'altres que fàcil­ment podrien ser por­ta­des de lli­bres, de dis­cos o un foto­grama de pel·lícula. “Són sor­pre­nent­ment moderns”, asse­gura el comis­sari. I en mos­tra un en què hi apa­reix una mà aguan­tant un flexo que il·lumina una noia asse­guda sobre una taula. “Segu­ra­ment, ell hau­ria tallat aquesta escena late­ral, però aquesta imatge és molt impor­tant perquè ens con­firma el que ja intuïem, que Josep Jové Cal­vera no ha fet una imatge espontània, sinó que ell és cons­ci­ent de fer un retrat. Vol que aquesta foto­gra­fia sigui d'una deter­mi­nada manera: mou la taula, il·lumina la noia. Ens està expli­cant una història.”

Aquests retrats for­men l'expo­sició Men­tre hi vegin uns ulls que es podrà veure a la Sala Gòtica de l'IEI fins al dia 6 desem­bre, just quan es com­pli­ran qua­ranta anys de la mort d'aquest fotògraf. La mos­tra inclou una vitrina amb alguns dels qua­derns de foto­gra­fia que ell mateix es feia. “Només cal mirar una d'aques­tes lli­bre­tes per enten­dre que tenia volun­tat de trans­cen­dir.” Un eloqüent “jo” a la por­tada indica que els auto­re­trats no són casu­als. També s'han ins­tal·lat dues pan­ta­lles que pro­jec­ten mos­tres del tre­ball de Jové, en espe­cial imat­ges anti­gues de Lleida.

Els nebots han fet donació de tot aquest mate­rial a l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Iler­dencs, que ja ha començat a digi­ta­lit­zar el fons. Josep Ignasi Rodríguez, cap del ser­vei d'audi­o­vi­su­als de l'IEI, des­taca que fa mig segle Jové ja havia expo­sat a la Sala Gòtica. El 1964 l'Alli­ance Française va orga­nit­zar la mos­tra París visto por los fotógra­fos leri­da­nos, en què hi par­ti­ci­pen Ton Sirera i Sal­va­dor Gili i Roig. Han cal­gut més de cin­quanta anys per des­co­brir que Jové era més que un afi­ci­o­nat que vol­tava món. “Era un fotògraf –resu­meix Jordi V. Pou–, i això va més enllà de fer fotos.”