opinió. Alcalde de Torroella de Montgrí i diputat de Medi Ambient i Territori de la Diputació de Girona

L'espai d'interès agrari del Baix Ter (I)

Per què cal definir i gestionar els espais agraris? Perquè fem tard

«A mi m'agrada el pai­satge. He trac­tat de des­criure'n alguns. No pas els pai­sat­ges pura­ment geològics, sinó els ver­ta­ders, que són els cons­truïts pels page­sos. Però també m'agra­den les pobla­ci­ons habi­ta­des per page­sos»... «Aquest rodal, per mi, és molt agra­da­ble. A mi m'agrada la geo­gra­fia pro­duc­tiva. El desert, el roquis­sar, la misèria, em fan una pena immensa. A mi m'agrada que la gent es gua­nyi bé la vida, tre­ba­llant, i que les soci­e­tats siguin con­so­li­da­des.» Josep Pla. Escrip­tor.

Fa poques set­ma­nes vàrem pre­sen­tar als alcal­des i alcal­des­ses i a page­sos i repre­sen­tants del sec­tor agrari, la pro­posta de l'espai d'interès agrari del Baix Ter, una ini­ci­a­tiva que té la impli­cació de la Dipu­tació de Girona, els ser­veis ter­ri­to­ri­als del Depar­ta­ment d'Agri­cul­tura i Acció Rural, el Con­sell Comar­cal del Baix Empordà i del Con­sorci Alba-Ter. Tots ple­gats hem ajun­tant esforços con­vençuts que aquesta figura de pro­tecció ser­virà per garan­tir el desen­vo­lu­pa­ment de les acti­vi­tats tra­di­ci­o­nals vin­cu­la­des amb l'explo­tació de la terra, en un dels ter­ri­to­ris agrícoles més impor­tants de Cata­lu­nya.

La pro­posta ini­cial inclou vint muni­ci­pis del Baix Ter, abasta una superfície de 26.000 hectàrees i té el pagès com a actor prin­ci­pal i el man­te­ni­ment de l'agri­cul­tura com a eix pri­o­ri­tari. Vol ser un intent defi­ni­tiu per donar suport al desen­vo­lu­pa­ment local en l'àmbit rural, en un moment espe­ci­al­ment sen­si­ble per al sec­tor, si tenim en compte els can­vis acce­le­rats que viu la page­sia.

Com ens recorda Josep Mon­ta­sell, direc­tor del Parc Agrari del Baix Llo­bre­gat, la via­bi­li­tat de les acti­vi­tats agràries només és pos­si­ble si el sec­tor delega la gestió de l'entorn a un ens ges­tor (con­sorci) que tin­gui la visió glo­bal de l'espai agrari, com un con­junt que ha de fun­ci­o­nar al més harmònica­ment pos­si­ble. Un ens que tin­gui cura de la qua­li­tat de l'aigua, de la vigilància del camps, de la millora de la xarxa de camins, de la neteja de l'entorn, del medi natu­ral... en defi­ni­tiva, del pai­satge, que a més de tenir un valor cul­tu­ral i una funció ambi­en­tal, és un recurs agronòmic i també comer­cial.

Per què cal defi­nir i ges­ti­o­nar els espais agra­ris? Perquè fem tard. Fem tard quan cons­ta­tem que hem per­dut més d'una quarta part de l'espai agrari català en els dar­rers trenta anys. Segons el sin­di­cat agrari Unió de Page­sos, en tres dècades s'ha per­dut el 25% de superfície agrària activa. D'aquesta manera, l'any 2007 repre­sen­tava el 24% del con­junt, men­tre que l'any 1973 pràcti­ca­ment arri­bava al 33%.

Aquest retrocés de superfície ha anat acom­pa­nyat d'un dràstic des­cens de la població agrària, amb el perill que això com­porta, no només des del punt de vista econòmic, sinó per l'impacte en el pai­satge. Sense page­sos ningú tindrà cura d'aquests espais on s'hi ha de viure i dels quals s'ha de poder viure.

Les lleis arri­ben sem­pre amb retard, per tant no podem con­ti­nuar més temps amb esforços dis­per­sos i estèrils ni amb con­cep­ci­ons espe­cu­la­do­res del ter­ri­tori. La mateixa defi­nició que estem uti­lit­zant en els pla­ne­ja­ments ens delata quan defi­nim el ter­ri­tori en urba­nit­za­ble i no urba­nit­za­ble; o millor dit: en urba­nit­za­ble i en no urba­nit­za­ble... de moment. Cal defi­nir i legis­lar els espais agra­ris perquè no que­din com zones de ningú, desen­dreçades. No hem d'obli­dar que amb el pla­ne­ja­ment i marc legis­la­tiu actu­als no es garan­teix ni la con­ser­vació de la superfície agrària útil ni la super­vivència de les explo­ta­ci­ons agro­pecuàries.

En l'orde­nació ter­ri­to­rial tro­bem que, a diferència dels espais natu­rals o els fores­tals, els espais agra­ris no tenen defi­nició. Així par­lem tot bar­re­jant dife­rents con­cep­tes com: sòl no urba­nit­za­ble, sòl rústic, espai obert, espai rural, pai­satge, espai agrícola… Una bona defi­nició seria la del doc­tor en geo­gra­fia Valerià Paül: «Aquells eco­sis­te­mes trans­for­mats per l'acti­vi­tat humana on exis­teix acti­vi­tat agrària i que es des­ti­nen prin­ci­pal­ment a la pro­ducció d'ali­ments i matèries pri­me­res, tant de caràcter agrícola com rama­der.»

És una evidència, doncs, que exis­teix una des­pro­tecció jurídica del sòl agrari enfront de la pressió urbanística i de la pla­ni­fi­cació de les grans infra­es­truc­tu­res. Hi ha qui, com Joan Caball, coor­di­na­dor naci­o­nal de la Unió de Page­sos, opina que cal­dria algun tipus de figura sem­blant al pla d'espais d'interès natu­ral per tal que ho tingués en compte tot­hom abans de tirar enda­vant un pla o pro­jecte.

Avui pràcti­ca­ment ningú no dubta que el ter­ri­tori és un sis­tema com­plex, on cada part resulta essen­cial per al seu fun­ci­o­na­ment, on es dóna una inter­de­pendència, en certa manera fràgil, entre cada òrgan fun­ci­o­nal, exac­ta­ment igual que en un orga­nisme viu. Així, els espais agra­ris esde­ve­nen una part tant impres­cin­di­ble per al nos­tre ter­ri­tori com ho són els espais natu­rals, les àrees urba­nes o els polígons indus­tri­als. No tan sols pels valors o les fun­ci­o­na­li­tats que con­cen­tren en si matei­xos, sinó també per la interacció posi­tiva que tenen amb la resta d'usos de l'entorn ter­ri­to­rial.

Els espais agra­ris ben ges­ti­o­nats sabem que repre­sen­ten una garan­tia per al man­te­ni­ment d'una part subs­tan­cial del sec­tor pri­mari i també un fac­tor que reforça la pròpia com­pe­ti­ti­vi­tat del ter­ri­tori. Amb visió naci­o­nal i de futur, una con­cen­tració metro­po­li­tana com Bar­ce­lona i una estruc­tura de ciu­tats pobla­des com la que tenim a Cata­lu­nya neces­sita el man­te­ni­ment d'un sec­tor pri­mari d'abas­ta­ment ali­men­tari a redós seu. És el que podríem ano­me­nar la sobi­ra­nia ali­mentària.

En l'orde­nació ter­ri­to­rial tro­bem que, a diferència dels espais natu­rals o els fores­tals, els espais agra­ris no tenen defi­nició

Per tant, la soci­e­tat ha de fer l'esforç d'enten­dre l'agri­cul­tura com a sec­tor pro­duc­tiu. Cauríem en un parany si només con­cebéssim els espais agra­ris des del punt de vista pai­satgístic i ecològic. No podem obli­dar la funció pro­duc­tiva de l'agri­cul­tura i la rama­de­ria. Però sense una legis­lació dels espais agra­ris, la com­pa­ti­bi­lit­zació del man­te­ni­ment del pai­satge, de la bio­di­ver­si­tat, de la pro­ducció ali­mentària i de la sos­te­ni­bi­li­tat social es fa impos­si­ble. Els espais agra­ris ben ges­ti­o­nats repre­sen­ten una garan­tia per al man­te­ni­ment del sec­tor pri­mari, però la seva importància va molt més enllà de poder cons­ti­tuir poten­ci­als mar­ques de qua­li­tat o de sig­ni­fi­car també, i al mateix temps, un atrac­tiu pai­satgístic per al motor turístic del país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.