El pressupost d'Ascó quadruplica el de la majoria de pobles de dimensions similars

L'any 2009 va pressupostar més de 10 milions d'euros i tres quartes parts dels ingressos provenien d'impostos directes

Les com­pen­sa­ci­ons econòmiques de les cen­trals nucle­ars. Aquest és el motiu de pes de mol­tes per­so­nes del muni­cipi i de l'entorn que es mos­tren favo­ra­bles a la nuclear i a la ins­tal·lació del magat­zem tem­po­ral cen­tra­lit­zat, que com­por­tarà uns ingres­sos extres al tre­sor muni­ci­pal d'uns sis mili­ons d'euros. A més, hi haurà sis mili­ons més a repar­tir entre les pobla­ci­ons veïnes; és a dir, amb els muni­ci­pis d'influència de la ins­tal·lació. El mateix alcalde d'Ascó, Rafael Vidal, deia en el but­lletí muni­ci­pal de l'agost pas­sat que els impos­tos de la cen­tral nuclear «repre­sen­ten per a Ascó una diferència entra la nit i el dia, entre ges­ti­o­nar un pres­su­post com el que tenim o haver de pres­cin­dir dels actu­als avan­tat­ges».

Ascó va moure l'any pas­sat un pres­su­post que superava els deu mili­ons d'euros. Més d'onze si es comp­ta­bi­litza el pres­su­post de la tele­visió d'Ascó, de l'escola de música i de la soci­e­tat anònima d'assistència soci­o­sa­nitària Roassa, que dis­posa d'una apor­tació muni­ci­pal de més de 800.000 euros. I del total dels ingres­sos del con­sis­tori, tres quar­tes parts pro­ve­nen d'impos­tos direc­tes, en què cal tenir en compte els que pro­ve­nen dels impos­tos de béns immo­bles que paga la cen­tral nuclear.

Els números són clars, i encara més si es com­pa­ren amb els de la resta de muni­ci­pis del Camp de Tar­ra­gona i les Ter­res de l'Ebre (vegeu gràfic). És el muni­cipi que té l'import per habi­tant major de tota la demar­cació (6.479 euros), sense tenir en compte alguns pobles de poc més de 100 habi­tants, on les xifres estan dis­tor­si­o­na­des perquè es tracta de pres­su­pos­tos molt reduïts. En aquest sen­tit, l'exal­calde fli­xenc i sena­dor de l'Entesa Cata­lana de Progrés, Pere Muñoz, recor­dava que Flix, amb el tri­ple d'habi­tants dels que té Ascó, té un pres­su­post que no arriba als qua­tre mili­ons d'euros. «L'Ajun­ta­ment d'Ascó no passa cap estre­tor pres­su­postària, sinó que neda en l'abundància», va asse­nya­lar Muñoz; «Per tant, l'argu­ment econòmic costa molt poc d'enten­dre.»

Van­dellòs i l'Hos­pi­ta­let de l'Infant, un muni­cipi que també rep apor­ta­ci­ons anu­als per la cen­tral nuclear, té un pres­su­post que s'acosta als vint mili­ons d'euros (3.524 euros per habi­tant), una de les pro­por­ci­ons més altes. En canvi, no hi ha cap muni­cipi de la Ribera d'Ebre que tin­gui un pres­su­post per habi­tant que arribi als 2.800 euros. De fet, Móra d'Ebre i Móra la Nova no arri­ben ni als 1.000 euros per habi­tant.

Pis­ci­nes i festa major

Ascó pot pre­su­mir de tenir alguns dels millors ser­veis i equi­pa­ments muni­ci­pals de la Ribera d'Ebre. També del con­junt del Camp de Tar­ra­gona i de les Ter­res de l'Ebre. De fet, ara fa dos anys va fer públic un pro­jecte per cons­truir un nou com­plex de pis­ci­nes a la zona del poli­es­por­tiu, amb un pres­su­post de 3,8 mili­ons d'euros. El pro­jecte pre­veu la reforma de les actu­als pis­ci­nes i també la cons­trucció d'un edi­fici d'usos lúdics i terapèutics, amb pis­cina coberta, sales de trac­ta­ments i teràpies amb aigua, bar i res­tau­rant. Alguns veïns con­si­de­ren que aquest tipus d'inver­si­ons no serien via­bles econòmica­ment sense l'apor­tació de les nucle­ars. Tam­poc la seua festa major, que enguany incloïa l'Ascó Sum­mer Fes­ti­val, amb les actu­a­ci­ons d'Amaia Mon­tero, Los Delinqüentes i diver­sos discjòqueis. Una nit de con­certs que hau­ria cos­tat entre 210.000 i 240.000 euros, segons els veïns.

Sis milions a repartir i un màxim de 7,8 milions

Ò. MESEGUER

L'àrea nuclear d'Ascó inclou 13 poblacions. Del fons d'Enresa per als municipis on hi ha instal·lacions d'emmagatzematge de residus radioactius, l'any passat aquesta zona va rebre més de dos milions d'euros. El principal beneficiat, Ascó, que és on hi ha les dues centrals amb les piscines de combustible gastat. Ara, amb l'MTC, quan els residus s'acumulin en un únic punt, els municipis d'aquella àrea rebran sis milions d'euros cada any. Ascó, en el cas de resultar escollit, en percebria directament 600.000 perquè s'emplaçaria la instal·lació al seu terme i, a més a més, encapçalaria el repartiment de la resta dels diners, que es farà en funció d'un coeficient a partir del nombre d'habitants i l'extensió. Tenen dret a cobrar els pobles que tinguin superfície municipal a menys de 10 quilòmetres de l'MTC i els que tinguin nuclis de població a menys de 20. Al marge de tot això, el nou fons de cofinançament de projectes de desenvolupament local que impulsa l'Estat per a les àrees nuclears elevaria la xifra dels 6 milions fins a un màxim de 7,8 anuals. I cap poble afectat, al contrari del que passava fins ara, cobrarà menys de 100.000 euros anuals. De qualsevol manera, Ascó acabaria rebent prop de tres milions d'euros anuals. Pel que fa a les àrees que l'MTC alliberaria finalment dels residus, els seus municipis cobraran molt menys a partir del 2015, data d'operativitat del magatzem. Continuaran rebent alguna compensació, però menor.

«Ascó té dret a continuar vivint de la nuclear»

lurdes moreso

Els contraris a la instal·lació del cementiri nuclear a Ascó sostenen que empitjorarà la situació econòmica de la Ribera d'Ebre, perquè tot i la creació de centenars de llocs de treball i la inversió milionària que suposarà es posaran en perill altres activitats com el turisme rural i l'agricultura de qualitat. Amb tot, el secretari general de la UGT a les Terres de l'Ebre, Wifredo Miró, sosté que no és possible «castigar» més l'economia de la comarca. «El magatzem temporal centralitzat de residus nuclears no és més perillós que una nuclear i a la Ribera d'Ebre ja fa molts anys que hi conviuen», va manifestar Miró, que va precisar que la UGT encara no ha adoptat una posició sobre aquesta instal·lació. «S'ha de veure si les oportunitats són realment oportunitats», va dir Miró, amb relació als llocs de treball i el parc tecnològic que anirà associat a l'MTC. El secretari general de la UGT considera que s'ha de fer una valoració a fons de les oportunitats i inconvenients de l'MTC i lamenta la batalla que s'està generant entre partits. «La pressió a què estan sotmesos l'alcalde d'Ascó i els regidors de l'Ajuntament voreja la immoralitat», va manifestar Miró, que sosté que Ascó «té tot el dret a continuar vivint de la nuclear».

Tampoc el sindicat CCOO no ha adoptat una posició sobre el cementiri nuclear, si bé el secretari general a les Terres de l'Ebre, Josep Casadó, entén que una decisió d'aquestes característiques supera l'àmbit municipal. Casadó coincideix amb el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Bernat Pellissa, que és crític amb la gestió dels recursos que han arribat a l'àrea nuclear d'Ascó en els darrers anys i que no han servit per dinamitzar l'economia de la zona. «Per posar un exemple, Flix era un pol industrial fa trenta anys i ara no ho és», va assenyalar Casadó, que considera que els ajuntaments han finançat projectes excessivament locals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.