Economia

Unió Europea

Brussel·les avala l’entrada de Croàcia a la zona euro a partir de l’1 de gener del 2023

La decisió final al juliol es prendrà a mitjan juliol, coincidint amb la reunió dels ministres de finances de la UE

Serà el vintè país que adopta la moneda única europea i el primer en set anys

La Comissió Euro­pea (CE) ha ava­lat l’entrada de Croàcia a la zona euro a par­tir de l’1 de gener del 2023, gai­rebé deu anys després de la seva adhesió a la Unió Euro­pea (UE).

A l’Informe de Con­vergència 2022 publi­cat aquest dime­cres, l’exe­cu­tiu pro­posa que Croàcia adopti la moneda única l’any que ve després de cons­ta­tar que el país balcànic com­pleix els cri­te­ris econòmics i legals per con­ver­tir-se en el vintè mem­bre de l’Euro­zona. L’informe, que ava­lua els avenços cap a la zona euro dels Estats mem­bres de la UE que encara no han adop­tat l’euro com a moneda, situa Croàcia com l’únic dels actu­als aspi­rants que està pre­pa­rat per fer-ho, ja que Bulgària, Suècia, Roma­nia, Polònia, Hon­gria i la República Txeca encara no com­plei­xen els requi­sits.

En aquest sen­tit, la Comissió con­si­dera que Croàcia com­pleix tots els cri­te­ris fixats pel Banc Cen­tral Euro­peu (BCE), que tenen en compte l’esta­bi­lit­zació de preus, la salut de les finan­ces públi­ques i els tipus d’interès i de canvi.

Un cop publi­cat l’informe, Brus­sel·les pre­veu adop­tar una decisió defi­ni­tiva al juliol, coin­ci­dint amb la reunió els minis­tres de finan­ces de la UE.

El vice­pre­si­dent de la Comissió, Val­dis Dom­brovskis, ha asse­gu­rat que aquest és “un moment històric” en el camí de Croàcia cap a la “inte­gració total a la UE menys d’una dècada després de la seva adhesió”. Dom­brovskis ha subrat­llat és un “avenç posi­tiu per a la pròpia Croàcia, perquè por­tarà bene­fi­cis tan­gi­bles per a l’eco­no­mia i els ciu­ta­dans. Segons ell, l’entrada de Croàcia a la zona euro farà el país “més resi­li­ent”.

L’euro­co­mis­sari d’Eco­no­mia, Paolo Gen­ti­loni, ha des­ta­cat que la decisió “reflec­teix els grans esforços que han fet les auto­ri­tats del país per entrar a l’euro­zona”. “Els ciu­ta­dans cro­ats poden ara unir-se a 340 mili­ons de ciu­ta­dans que ja uti­lit­zen l’euro com a moneda, símbol d’esta­bi­li­tat en aquests temps de tur­bulències”, ha afe­git.

La pre­si­denta de la CE, Ursula von der Leyen, ha asse­gu­rat que l’adhesió “enfor­tirà l’eco­no­mia de Croàcia” i també “reforçarà la soli­desa de l’euro”.

Un cop publi­cat l’Informe de Con­vergència, el pla és que l’Euro­grup arribi a un acord polític per donar llum verda a l’entrada de Croàcia a l’euro­zona el pròxim 17 de juny. Una set­mana més tard, entre el 23 i el 24 de juny, està pre­vist que els caps d’Estat i de govern  asso­lei­xin el mateix con­sens polític al Con­sell Euro­peu. La decisió final la  pren­dran els minis­tres d’Eco­no­mia i Finan­ces de tota la UE (l’Eco­fin) el 12 de juliol, després d’haver con­sul­tat al Banc Cen­tral Euro­peu i el Par­la­ment Euro­peu, que trac­tarà la qüestió en una de les ses­si­ons plenàries de prin­cipi de juliol.


Cri­te­ris d’adhesió
Els cri­te­ris neces­sa­ris per adhe­rir-se a l’euro­zona són qua­tre. El pri­mer té a veure amb l’esta­bi­li­tat de preus, que s’ava­lua tenint en compte la inflació mit­jana dels últims dotze mesos. Per poder rebre el vis­ti­plau de la Comissió, cal que els països can­di­dats pre­sen­tin una taxa d’inflació simi­lar als tres millors estats de l’euro­zona en aquest camp. El valor de referència actual és una inflació del 3,9%, men­tre que l’incre­ment mitjà de preus a Croàcia durant els últims dotze mesos se situa en el 4,1%.

El segon cri­teri està rela­ci­o­nat amb les finan­ces públi­ques. En aquest sen­tit, la Comissió reque­reix als països can­di­dats que no esti­guin sub­jec­tes a un dèficit exces­siu. En el cas de Croàcia, el dèficit l’any 2021 va ser del 2,9% del PIB i el deute públic se situa prop del 80% del PIB. Si bé l’informe alerta que es podria arri­bar a con­si­de­rar que les xifres no són les òpti­mes, pre­veu que aques­tes ràtios millo­ra­ran “subs­tan­ci­al­ment” en els pròxims anys.

Pel que fa al tipus de canvi, el docu­ment des­taca posi­ti­va­ment la poca fluc­tu­ació en els tipus de canvi del banc cen­tral croat en com­pa­ració al del Banc Cen­tral Euro­peu.

Final­ment, en relació amb els tipus d’interès, el BCE demana que el tipus d’interès a llarg ter­mini –els que fan referència a bons de l’estat- se situïn per sota el nivell de referència de l’euro­zona, a hores d’ara en el 2,6%. En el cas de Croàcia, aquest indi­ca­dor es troba en el 0,8%.


Pri­mera adhesió en 7 anys
La de Croàcia és la pri­mera ampli­ació de l’Euro­zona des de la unió de Lituània el 2015. Després d’aquest país, el més pro­per a afe­gir-se a l’euro és Bulgària, que ja està al meca­nisme ERM II, l’avant­sala de l’euro, i aspira a adop­tar la moneda única el 2024.

Tots els socis de la UE, amb l’excepció de Dina­marca –que va nego­ciar una excepció- estan cri­dats a sumar-se al pro­jecte ini­ciat el 1999.



[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia