Economia

Endeutar-se o plegar

Ramaderia

En Jaume Ber­nis és un rama­der d’Alcarràs, al Segrià, que té una granja de porcs amb 1.100 mares i una uni­tat d’engreix de 5.000 pla­ces. És inde­pen­dent i no tre­ba­lla per a cap gran empresa com a inte­grat, una opció que es plan­te­gen molts rama­ders actu­al­ment per la greu crisi de preus que està patint el sec­tor.
Ber­nis explica que actu­al­ment per­den 30 euros per ani­mal i d’això ja en fa tres mesos: “Els números són fàcils. Si jo car­rego cada set­mana un camió cap a l’escor­xa­dor amb 230 porcs, suposa unes pèrdues de 7.000 euros. Doncs cal­cula què he per­dut en tres mesos”.

La xifra resul­tant és de 84.000 euros. Molts diners, i la solució per aguan­tar la situ­ació passa per endeu­tar-se: “El pro­blema dels petits rama­ders és que la capa­ci­tat finan­cera és minsa i ara no fem altra cosa que anar a bus­car crèdits i reno­var pòlis­ses, però esclar, els bancs cada vegada ens arru­fen més el nas”, segons Jaume Ber­nis. “Si no pots endeu­tar-te, ales­ho­res o ple­gues o pas­ses a ser inte­grat”, és a dir, a llo­gar la teva granja a una gran empresa que no té pro­ble­mes finan­cers i a Lleida, a més, són de les més potents de l’Estat, com Vall Com­panys, Pin­sos del Segre o la Cor­po­ració Ali­mentària Guis­sona.

Lluny de la remun­tada
Aquest rama­der no es mos­tra gens opti­mista: “El pit­jor és que ens tro­bem lluny que la situ­ació remunti” i, a més, explica Ber­nis, el pinso torna a pujar i el cereal també i al gener tot puja: els sala­ris, els medi­ca­ments, l’ener­gia…

Què ha pas­sat? Doncs que el cost de pro­ducció s’ha dis­pa­rat per l’enca­ri­ment dels cere­als i del pinso i el preu que cobra el rama­der per la carn que pro­du­eix ha bai­xat, i molt. A més, si ara el porc es cotitza a 0,96 euros per quilo, el con­su­mi­dor en paga fins a un 280% més. “Entre­mig no sé què passa, però alguna cosa falla i l’admi­nis­tració ho ha de vigi­lar i regu­lar”, diu el Jaume, i és que “la gent no es creu aquesta situ­ació quan veu que la carn a la botiga cada dia és més cara”.

El Jaume Ber­nis va optar fa dos anys per una inno­vació de què espe­rava ara reco­llir fruits, però la crisi de preus ho ha impe­dit. Per reduir cos­tos va optar per l’ali­men­tació líquida dels 5.000 porcs d’engreix. Es tracta d’una inversió ini­cial forta, però després baixa el cost de l’ali­men­tació, que repre­senta el 75% de la des­pesa per pro­duir la carn. Aquests líquids són pre­pa­rats a base de sub­pro­duc­tes de lle­vat de cer­vesa, iogurt i deri­vats de lac­tis i xoco­lata, entre d’altres, que apor­ten proteïnes i grei­xos a l’ani­mal i no en varia la qua­li­tat de la carn.

Expor­tar
L’expor­tació a la Xina, als Estats Units o als països de l’Est d’Europa pot ser una solució per a l’exce­dent de carn i el Jaume Ber­nis té clar que cal bus­car el sec­tor exte­rior. “Si no expor­tem, estem con­dem­nats a mort”, ja que l’Estat pro­du­eix més del que neces­sita i s’han d’obrir mer­cats.

Però esclar, qui exporta és la indústria i el sec­tor reclama que el rama­der cobri més per la matèria pri­mera que pro­du­eix. “La Xina és una aposta de futur i podríem ser opti­mis­tes, com alguns escor­xa­dors ja han començat a fer. Però les coses s’han de fer bé i de manera que tots hi sor­tim gua­nyant”, afirma el rama­der d’Alcarràs.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.