No ens infleu els peatges

La set­mana ha por­tat l'inici de la pri­ma­vera i, per tant, és pos­si­ble que més d'un vagi amb el lliri a la mà, però arri­bats en aquest punt, no ha de ser cap sor­presa per ningú que l'Estat reveli que les auto­pis­tes cata­la­nes són la gallina dels ous d'or. No perquè la dada se sàpiga, encén menys els ànims. La minis­tra Ana Pas­tor ha avi­sat que les auto­pis­tes madri­le­nyes no són ren­di­bles -la crisi n'ha fet dis­mi­nuir el nom­bre d'usu­a­ris però que en molts punts hi hagi auto­vies gratuïtes paral·leles al traçat de la via de paga­ment no sem­bla el millor incen­tiu perquè el con­duc­tor escu­lli l'iti­ne­rari amb peat­ges- i que cal bus­car la manera de com­pen­sar-ne el dèficit. L'anunci ha posat sal a una ferida que a Cata­lu­nya ja fa temps que sagna. Són molts els indi­ca­dors que han fet pen­sar que el cola­dor que són les auto­pis­tes de la Meseta serà com­pen­sat amb una ampli­ació de la con­cessió de les vies de peatge que sí que sur­ten a compte. No cal ser cap eminència per enten­dre que la minis­tra Pas­tor des­vi­ava la mirada cap a les qua­tre bar­res, ja que en un estudi edi­tat pel Minis­teri de Foment amb el títol “El trànsit a les auto­pis­tes de peatge 2010” es revela que Cata­lu­nya i el País Valencià con­cen­tren la mei­tat dels ingres­sos (un 48%) de les auto­pis­tes de l'Estat. En xifres, si la recap­tació total que el 2010 va fer l'Estat en vies de peatge va ser de 1.418 mili­ons d'euros, 681 mili­ons sor­tien dels peat­ges cata­lans i valen­ci­ans. “Inad­mis­si­ble” ha estat l'adjec­tiu més suau que ha sor­tit des de Cata­lu­nya, un país que té en les infra­es­truc­tu­res una font ines­go­ta­ble i gai­rebé perpètua de vina­gre. També aquesta set­mana l'exe­cu­tiu espa­nyol -igual­ment a través de la minis­tra de Foment, Ana Pas­tor- ha insis­tit a la UE perquè pri­o­ritzi el cor­re­dor cen­tral fer­ro­vi­ari. Tot i que a Brus­sel·les ja han dei­xat clar que aquesta opció no és cap urgència, Pas­tor va insis­tir dijous al comis­sari de Trans­ports, Siim Kallas, que el cor­re­dor fer­ro­vi­ari cen­tral mereix el mateix trac­ta­ment pri­o­ri­tari que el cor­re­dor medi­ter­rani.

Però la urgència és la que tenen els fun­ci­o­na­ris per saber què els pas­sarà després que la Gene­ra­li­tat hagi pre­sen­tat un pla de tre­ball per a la funció pública que es començarà a apli­car a par­tir del pro­per 1 d'abril i que, segons els sin­di­cats, deixa en una situ­ació d'inse­gu­re­tat 45.000 fun­ci­o­na­ris que podran usar com a comodí en funció de les neces­si­tats de per­so­nal pun­tual que hi hagi en els diver­sos depar­ta­ments de l'admi­nis­tració.

I, per càrrega de tre­ball, la que tenen els ser­veis sani­ta­ris públics que, en un any, han vist com aug­men­ta­ven fins un 42% les llis­tes d'espera per poder pas­sar per la sala d'ope­ra­ci­ons -casos diagnos­ti­cats com a menys greus-. El con­se­ller Boi Ruiz en va cul­par els ajus­tos pres­su­pos­ta­ris i va dir que el 2012 la tendència s'ha fre­nat i que no des­carta començar-la a inver­tir.

Que els canviï la sort també és el que bus­quen els veïns de l'Aldea, que tenen els seus diners atra­pats per culpa de la fallida de la secció de crèdit de la coo­pe­ra­tiva agrícola. Després que una audi­to­ria va des­ta­par que l'antic gerent, Daniel Ferré, pre­sump­ta­ment va fer fac­tu­res fal­ses i es va embut­xa­car 160.000 euros, s'ha vis­cut una set­mana calenta i d'acu­sa­ci­ons cre­ua­des en aquest muni­cipi de les Ter­res de l'Ebre.

Tam­poc no sur­ten els números a Inox­crom que, amb 241 tre­ba­lla­dors ha entrat en liqui­dació, ni a Bicing, que estu­dia posar publi­ci­tat a les bici­cle­tes perquè qua­drin els comp­tes. Els comp­tes que sí que qua­dren són els de La Caixa -líder en banca mòbil amb 2'5 mili­ons de cli­ents- ja que volen encar­ri­lar les 1.000 per­so­nes que van assis­tir a les ses­si­ons infor­ma­ti­ves per tre­ba­llar al Que­bec.